L'evidència de l'existència d'un canvi climàtic d'origen antropogènic -com a paradigma de la crisi ambiental global- obliga a tots els agents implicats en la governança del medi ambient urbà a passar, d'una vegada per a totes, de la teoria a la pràctica. En el marc del 7è Ecocity World Summit (més informació) es van mostrar alguns dels casos més clars del paradigma de nova ciutat del segle XXI, o sigui, de ciutat sostenible. Uns exemples, que de ben segur, no només poden sinó que han de servir per aplicar-les als Països Catalans.
Ciutats fractals
El comú denominador de les propostes presentades al congrés era millorar el disseny de les ciutats per tal d'aconseguir una disminució del consum de recursos i energia. En aquesta línia apuntava una de les idees més innovadores: basar la ciutat en el concepte de fractal. Un fractal és un objecte que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l'escala d'observació, com per exemple, les formes repetitives a diverses escales de la fulla d'una falguera, una coliflor o un espiral. Segons aquesta aproximació teòrica a la ciutat, cada barri hauria de contenir uns elements bàsics (serveis públics, zones verdes, mercats...) que es repetirien com un patró, de forma idèntica, a cada barri. D'aquesta manera el procés de disseny urbà consistiria en una replicació, talment com si es tractés d'un fractal, dels serveis bàsics de la unitat barri per a tots els districtes de la ciutat.
L'avantatge d'aquest model és que posa a l'abast dels ciutadans els serveis bàsics de la ciutat, de manera que es redueixi la necessitat de transport motoritzat i es permeti la creació de sinèrgies entre equipaments. Aquest darrer punt és especialment rellevant, ja que sovint s'ha assumit que els impactes derivats de les activitats de serveis eren similars i poc importants en relació als de les activitats agrícoles i industrials; no obstant, la caracterització quantitativa dels fluxos d'energia i materials de cada tipologia de servei permet fer front a una visió qualitativa dels impactes derivats de cada un i dissenyar-ne la seva disposició de manera que es maximitzin les simbiosis entre ells. Per exemple, les piscines estan obligades a renovar diàriament el 5% del seu volum per raons sanitàries, i en la gran majoria dels casos s'està abocant aquesta aigua de qualitat directament a la xarxa de clavegueram mentre a pocs metres de l'equipament de la piscina existeixen demandes de recursos hídrics de menor qualitat com la neteja o el reg de jardins.
Identificar les sinèrgies que els serveis de la ciutat poden establir pot ajudar a reduir la magnitud i variar la composició dels fluxos energètics i materials necessaris per fer-los operar, i com a conseqüència reduir l'impacte ambiental de les ciutats.
El peak oil com a motor de canvi
En el procés d'aplicació de les diverses teories sobre sostenibilitat urbana, en el Congrés es va emfatitzar el paper del peak oil -punt de màxima extracció de petroli- com a possible motor de canvi a curt o mig termini. És evident, que en un escenari de descens de la producció i continu augment de la demanda, els preus dels combustibles -i productes derivats- continuaran disparant-se. Actualment, bona part dels patrons urbans s'han desenvolupat fruit d'un context dominat per l'accés a l'energia barata, i per tant, responen a una realitat finita en el temps. Cal cercar doncs, ja sigui per convicció o per necessitat, formes d'adaptació de les nostres ciutats a la realitat austera que es presenta.
La voluntat és fer ciutats més resilients, és a dir, adaptables a uns canvis de l'entorn que cada vegada seran més freqüents i més bruscs, per tal de permetre als ciutadans viure en un entorn menys fràgil, amb l'objectiu de consumir menys recursos.
En aquest sentit avancen les propostes de ciutats pioneres com Friburg (Alemanya), amb dos barris de nova construcció: Risefeld i Vauban. En el cas de Risefeld el planejament obligava a assolir un consum energètic entre el 40 i el 60% respecte als edificis convencionals; a regenerar les aigües residuals per tal de reutilitzar-les com a recàrrega d'aqüífers o la limitació de la velocitat dels vehicles a 30 km/h. Vauban, en canvi, destaca per la prohibició de la circulació de vehicles fet que es complementa amb una política de servir amb transport públic les noves àrees de creixement abans que aquestes es desenvolupin. D'aquesta manera es minimitza la necessitat d'utilitzar vehicle privat especialment en els moviments interns en el si de l'aglomeració urbana.
Lligat amb el transport públic, a l'Ecocity World Summit es van presentar propostes exitoses com és el cas del peatge urbà d'Estocolm (Suècia) on en tres anys el tràfic s'ha reduït fins a un 25%, i les emissions de CO2 han disminuït un 14% al centre de la ciutat i un 3% al comtat. Així mateix, les emissions de partícules també s'han reduït entre un 8 i un 14%. El pla d'Estocolm es basa en tres pilars bàsics, augmentar l'oferta de transport públic, estendre el sistema de park&ride amb aparcaments gratuïts i l'aplicació de la taxa als vehicles que accedeixen al centre de la ciutat. La mesura va ser aprovada pels ciutadans de la ciutat per referèndum i la recaptació es destina íntegrament a la millora del transport públic.
Altres propostes relacionades amb la introducció de més zones verdes a les ciutats són la instal·lació de terrats i façanes verdes, que augmenten la biodiversitat, fan el paisatge més agradable, actuen d'aïllants pels edificis i poden arribar a tenir funcions de producció hortícola, augmentant l'autosuficiència dels centres urbans i convertint el carboni en carbohidrats.
En definitiva, les propostes presentades al congrés són totalment aplicables a les ciutats dels Països Catalans. Aquests exemples, juntament amb les dades que assenyalen la gran responsabilitat de les ciutats en el consum d'energia, recursos hídrics i generació d'emissions, marquen la necessitat de prendre mesures urgentment per avançar cap a un nou paradigma de ciutat, fruit sens dubte d'un nou model de desenvolupament. Com va afirmar, durant la cerimònia de clausura, Rusong Wang, president de la Societat Ecològica de la Xina, "per transformar les nostres ciutats, cal passar de l'egocultura a l'ecocultura".
--
Vegeu també: Ecocity World Summit: la ciutat del futur serà sostenible o no serà
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Vista de la ciutat de Friburg | 96.07 KB |
