El futur de les renovables, més a prop

Els centres d'investigació tècnica tenen un paper fonamental per acabar de consolidar una indústria, la de les energies renovables, amb grans possibilitats de creixement. Al CENER els bullen els encàrrecs, un indicador del dinamisme que, en els últims anys, ha pres el sector. Bones notícies pel planeta. El CENER) es dedica a la investigació, el desenvolupament i el foment de les energies renovables. Molt relacionat amb l'aplicació més concreta de les aplicacions -i per tant treballant des d'un mateix espai amb empreses líder- el Cener es dedica a cinc àrees principals: l'eòlica, la solar, la biomassa, l'arquitectura bioclimàtica i electrònica de potència i hidrogen. Ampliació a la vista A hores d'ara, el centre, iniciativa del Govern de Navarra i del Ministeri d'Educació i Ciència, afronta una ampliació de gran envergadura. Ja estan en marxa les obres per construir una infraestructura d'assaig per a aerogeneradosrs, formada per un laboratori d'assaig de pales de fins a 70 metres de llarg, un túnel de vent i un laboratori de materials. Tot això juntament amb un parc experimental de 40MW. Aquestes instal·lacions podrien estar llestes en un any i acabarien de consolidar el CENER com un centre de referència mundial. Les noves instal·lacions estan cridades a jugar un paper important en la definició dels nous aerogeneradors, 'més lleugers i amb pales més flexibles', explica Javier Sanz, director tècnic adjunt. Segons explica, els aerogeneradors podrien arribar als 10 MW, quintuplicant la capaitat dels actuals. El director de desenvolupament del CENER, Jerónimo Camacho, apunta que 'hi ha 60 projectes en funcionament i que prop d'un 80% han estat sol·licitats per la iniciativa privada'. CENER combina la investigació pròpia -'sempre prioritzant l'aplicació de projectes pràctics'- amb projectes per a clients externs. Malgrat va ser el capital públic (concretament de 30 milions) el que el va posar sobre el mapa, el seu mecanisme de gestió és privada. Això li fa guanyar agilitat i eficiència per adaptar-se a les demandes del mercat. El CENER va iniciar l'activitat l'agost de 2002 i a hores d'ara hi treballen 105 persones, un 80% de les quals són tècnics. El projecte d'ampliació implicarà un increment substancial de la plantilla. Les instal·lacions del centre estan emplaçades a tocar de Pamplona a Sarriguren, Navarra, i acullen espais molt avançats, com ara laboratoris de caracterització de captadors tèrmics (reconeguts pel Ministeri d'Economia per efectuar les assajos d'homologació i acreditació dels captadors solars), un laboratori de caracterització dels panells fotovoltaics, un laboratori per a l'anàlisi i assaig per a la biomassa, un laboratori de certificació d'aerogeneradors i un laboratori d'electrònica. La tasca del centre és clau per a la posada al mercat de productes innovadors, però també per assegurar la certificació de qualitat en un camp empresarial nou i que no té institucions que certifiquin alguns productes. Productes en marxa El CENER, especialista en recerca aplicada, està treballant diferents línies d'investigació, algunes de les quals podrien significar avenços ben concrets en la indústria relacionada amb les energies renovables a l'estat. Un dels productes més destacats, en cas d'acabar-se de perfilar, és un sistema d'acumulació d'energia elèctrica que permetria, mitjançant un sistema de conversió de l'electricitat eòlica en hidrogen, emmagatzemar energia. Aquest fet ajudaria a millorar un dels punts dèbils de l'energia eòlica, la falta de seguretat i estabilitat en el subministrament. El sistema permetria reservar energia -de moment en períodes de 48 dies- tot convertint-la en hidrogen i oferir-la després altra cop a la xarxa, gràcies a un procés de combustió. El centre té en les activitats d'evaluació i predicció de recursos eòlics una altra línia de treball especialment sol·licitada a l'estat espanyol, però també, gràcies a la col·laboració amb altres centres europeus, en altres llocs del continent. Una altra de les iniciatives interessants fa referència a l'aprofitament de la biomassa. En aquest cas, un dels projectes més sorprenents i que té molt de sentit tenint en compte l'emplaçament de l'equipament, és l'obtenció de bioalcohol a partir dels residus de la indústria conservera, amb tanta tradició al territori. A hores d'ara, s'està investigant igualment amb cultius oleaginosos (de colza, blat, ordi o sègol) per produir biodièsel. Els tècnics de Cener creuen que aquest és un camp que creixerà molt en el futur i que ja és vist com una opció interessant per les grans petroleres. Un edifici emblemàtic El CENER està emplaçat en un edifici d'elevada eficiència energètica, projectat amb criteris bioclimàtics i ambientals. Ocupa 5000 m2 construïts, sobre un terreny de 15.000 m2. L'edifici té fonts de producció d'energia eòlica i solar -que serveixen per al consum propi, però també per a la investigació que hi té lloc-. L'edifici va rebre un premi del jurat de la Conferència Internacional 'Sustainable Building 2005/GBC, que es va celebrar a finals de setembre a Tokio i ha rebut, a més, el premi Construmat 2005 per a la millor edificació. Un cop a l'any, organitza el Congrés Internacional d'Arquitectura, ciutat i energia (CIBARQ). Aquest mes de juny es farà la II edició.