Redacció Sostenible.cat
Els incendis formen part de l’ecosistema mediterrani, on són un element natural des de fa milers d’anys que ocorre periòdicament i que té un efecte sobre l’ecologia de moltes espècies.
Fotos: Getty images
Vivim en una regió on els incendis formen part de l’ecosistema mediterrani, on són un element natural des de fa milers d’anys que ocorre periòdicament i que té un efecte sobre l’ecologia de moltes espècies. Només cal veure les nombroses plantes que s’han adaptat a l’existència d’aquest fenomen: arbres amb escorces gruixudes que actuen d’aïllants, pinyes que disseminen llavors degut a la calor o arbustos que germinen amb força immediatament després d’un incendi forestal.
Com tota pertorbació, el foc genera també un impacte negatiu en l’ecosistema on té lloc. Però també afavoreix la renovació d’aquell ambient. Al cap i a la fi, els petits incendis permeten l’aclarida de boscos i la reducció de combustible, sense tenir l’efecte devastador d’un gran incendi. Un comportament que s’imita fins a un cert punt amb el Programa de Cremes Prescrites que duu a terme el cos de Bombers.
El mapa de cobertes de l’any 1956, comparat amb el de 2019, mostra que un 10 % de la superfície de Catalunya s’ha convertit en bosc, mentre que un 13 % ha deixat de ser cultiu: en total hem perdut més de 10.000 hectàrees de terreny cultivable.
Tot i la presència històrica dels incendis, la relació de la societat amb ells no ha estat bona, principalment pels danys que solen causar aquestes pertorbacions. I l’evolució dels focs en els últims anys ha empitjorat aquesta situació. Els incendis que tenim actualment cremen grans extensions de terreny i provoquen impactes devastadors en el medi ambient i l’economia del territori cremat. Aquest augment en intensitat i abast es deu al canvi dels usos del sòl i al canvi climàtic.
Amb relació a aquest últim, no hi ha gaires dubtes: l’increment de la temperatura i la distribució irregular de les pluges produeixen unes sequeres més freqüents, duradores i intenses, que són la base perfecte per generar un estrès hídric als boscos i fer-los més sensibles als incendis.
Pel que fa als canvis dels usos del sòl, la pèrdua de camps de cultiu i de zones gestionades per la ramaderia ha provocat un augment en l’extensió dels boscos. El paisatge en mosaic que hi havia a principis de segle XX ha desaparegut en favor d’una continuïtat entre boscos que no estan cuidats o gestionats.
El mapa de cobertes de l’any 1956, comparat amb el de 2019, mostra que un 10 % de la superfície de Catalunya s’ha convertit en bosc, mentre que un 13 % ha deixat de ser cultiu: en total hem perdut més de 10.000 hectàrees de terreny cultivable. L’increment de la densitat i continuïtat i l’acumulació de material vegetal sec als boscos afavoreix que un incendi es pugui propagar amb facilitat i pugui esdevenir ràpidament un gran incendi forestal. A més, s’ha de tenir al cap que més de la meitat dels focs són causats per l’activitat humana, sigui intencionada o per negligència.
Incendis i urbanitzacions, una relació perillosa
El vincle entre urbanitzacions i incendis forestals no és nou, però cada cop serà més rellevant en el context de canvi climàtic. Només cal veure la previsió que fa el projecte europeu Copernicus en relació al risc d’incendis al continent.
Com a exemples recents d’aquesta relació, l’estiu passat es van veure afectades per l’incendi d’El Pont de Vilomara les urbanitzacions River Park, al propi Pont de Vilomara, i Les Brucardes, a Sant Fruitós de Bages. Alguns dels domicilis afectats van patir greus danys estructurals, mentre que d’altres només van patir desperfectes al jardí o al perímetre exterior.
Enguany, amb la sequera acumulada al territori, el risc d’incendi és molt més elevat. Això implica que la relació entre urbanitzacions i focs prendrà especial rellevància, així com la necessitat de complir la normativa i protegir les àrees periurbanes.
I en el que portem de 2023, almenys tres urbanitzacions s’han vist afectades per incendis: Pou de Merlí, a Martorell, i Mas Mel i Bellamar, a Calafell. En aquests casos, però, no hi ha hagut danys materials i només ha calgut confinar a la ciutadania a les seves llars. Les zones on conflueixen urbanitzacions i masses boscoses s’anomenen interfícies urbanes-forestals i es caracteritzen pel fet de comptar amb dos tipus d’entorns i combustibles ben diferents: la vegetació dels boscos i els habitatges i construccions humanes fetes de materials inflamables.
A més, cal tenir en compte que la presència de zones habitades al mig d’un incendi forestal modifica les prioritats en l’actuació dels equips d’extinció, que han de dedicar recursos a protegir les persones i els béns per sobre del medi natural.
Per tots aquests motius, i arran del tràgic incendi a Lloret de Mar el 1979 on van morir 21 persones d’una urbanització dins del terme municipal, a Catalunya tenim la Llei 5/2003, de 22 d’abril. Aquesta normativa estableix les mesures de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de població, instal·lacions i edificacions situats en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta.
Entre les mesures més importants que contempla la normativa hi ha la franja perimetral de protecció. Aquesta franja s’ha de trobar en cada element de les àrees urbanes i equipaments mencionats, tenir un mínim de 25 metres d’ample, estar lliure de vegetació seca i comptar amb una massa arbrada aclarida, entre altres requisits. Actualment, a Catalunya es calcula que el 50 % dels municipis incompleixen aquesta normativa [1] i no tenen franges contra els incendis. I això suposa un gran perill quan arriben les flames.
Enguany, amb la sequera acumulada al territori, el risc d’incendi és molt més elevat. De fet, ja hem tingut diversos incendis, com el mencionat a Martorell. Això implica que la relació entre urbanitzacions i focs prendrà especial rellevància, així com la necessitat de complir la normativa i protegir les àrees periurbanes.
Conviure amb els incendis
És cabdal aprendre a conviure amb els incendis: són fenòmens naturals i no s’aconseguirà mai que deixin d’existir. Però sí que es poden dur a terme actuacions que redueixin el seu impacte i que serveixin per mantenir la seva funció ecològica. Les mencionades cremes prescrites en són un exemple.
També és necessari entendre que, per afrontar el risc dels grans incendis forestals, cal adaptar els boscos que tenim a Catalunya al nou entorn climàtic perquè puguin ser més resilients. L’existència de tallafocs i de paisatges en mosaic poden ajudar a reduir el moviment i l’extensió del foc, mentre que la gestió adequada i sostenible dels boscos tenen una important funció en la prevenció d’aquests fenòmens. I aquí és on entra la Llei 5/2003 i la importància de complir-la.
Cal tenir en compte que, només a la província de Barcelona, hi ha unes 850 urbanitzacions en les quals les persones que hi viuen, en molts casos, no són prou conscients del risc d’estar envoltades de masses forestals.
Des de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona (OTPMIFDA), es va elaborar una guia, juntament amb el CREAF, per executar les franges perimetrals al voltant de les urbanitzacions, zones urbanes i instal·lacions.
Cal tenir en compte que, només a la província de Barcelona, hi ha unes 850 urbanitzacions en les quals les persones que hi viuen, en molts casos, no són prou conscients del risc d’estar envoltades de masses forestals. Per aquest motiu cal actuar ràpid en la creació d’aquestes franges de protecció, en el seu manteniment adequat i en la sensibilització de les persones residents en les urbanitzacions.
La guia desenvolupada mostra com fer les aclarides dels boscos i els arbusts propers als nuclis poblacionals, així com la periodicitat del manteniment per evitar que aquestes zones tornin a tenir una densitat prou elevada per a incrementar el risc d’incendi.
El projecte desenvolupat entre el CREAF i la Diputació de Barcelona manté també un seguiment ecològic de les franges obertes, des de 2015, amb l’objectiu de conèixer millor els efectes que tenen les obertures de les franges. La guia, doncs, és una eina molt interessant per als municipis per poder preparar-se de forma adequada. Els incendis no desapareixeran, però hem de treballar conjuntament tots els sectors de la societat per evitar que el fenomen natural del foc esdevingui un desastre de grans proporcions.
