El ratpenat: et fa fàstic però el necessites

El ratpenat soprano o pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) és el ratpenat més petit d’Europa, molt similar al pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), del que es va separar taxonòmicament l’última dècada del segle XX. Ambdues espècies estàs molt ben adaptades a conviure amb els humans, sense dificultats, entre d’altres raons perquè no hi ha interferències notòries: són crepusculars i nocturns, i ocupen un espai aeri baix.

Tot i que culturalment els ratpenats provoquen reaccions de repudi en alguns humans, actitud que es va modificant en sentit positiu, cada vegada són més acceptats. Una vegada reconegudes les seves virtuts ecològiques i sanitàries en el control de mosquit, alguns dels quals molt perniciosos per als humans, com ara el mosquit tigre, present a Barcelona. El repudi humà li ve donat pel seu infortuni estètic: és una animal amb una fesomia que algunes cultures l’associen a faccions diabòliques, i/o activitats suposadament vampíriques. Antany associats a la bruixeria o a mitologies negatives draculianes.

Aquest petit mamífer, l'únic present al medi aeri, està àmpliament distribuït per tot Europa, des del sud d’Escandinàvia a la península ibèrica, Itàlia i Grècia, i des de les illes britàniques fins a l’est. A Catalunya es pot trobar per tot el territori, encara que és més abundant a prop de la costa i al voltant de les zones humides. A Barcelona se’l pot veure volar en qualsevol parc de la ciutat.

És un quiròpter d’hàbits fissurícoles, es refugia en fissures de forats d’arbres i escletxes d’edificis i on també hiberna. Prefereix les parts més càlides d’àtics i falsos sostres, on tolera temperatures de quasi 40ºC. Preferentment selecciona zones humides, a prop dels rius, llacs, estanys, boscos caducifolis humits amb abundant vegetació de ribera, i evita els cultius i paisatges oberts.

És un ratpenat petit (envergadura de 28,8-32,8 mm i un pes de 4,1-7,5 grams), les orelles són curtes i triangulars, el musell també és curt. El pelatge de la part dorsal és de color marronós pàl·lid, i la regió ventral és més clara. La pigmentació de les parts nues de la cara és clara, i presenta una petita protuberància entre els orificis nasals. Els seus ulls són petits. Hi veuen, però disposen d’un sistema d’emissió de vibracions per orientar-se mitjançant l’emissió d’ultrasons.

La seva activitat s’inicia d’hora, de vegades diürna, abans que es pongui el sol. El límit de distribució d’una colònia de cria arriba els 7,3 km2 i la distància al refugi, a 2,3 km. No és habitual que s’associï amb altres espècies. Utilitza refugis nocturns intermedis durant l’activitat de cerca d’aliment, on en ocasions vola portant les seves cries.

Les crides socials s’escolten durant tot el període actiu, amb major freqüència durant l’època d’aparellament, i sobretot durant persecucions entre individus. Emeten signes d’alarma, aparentment per atraure a individus de la mateixa espècie amb un funció antipredadora.

Els mascles defensen els refugis d’aparellament i territori des de del qual emeten signes socials en vol per atraure la femella. Les colònies de cria solen ser nombroses i estables, encara que durant el desenvolupament de les cries poden alternar entre diferents refugis.

S’alimenten de petits dípters, ja que les seves mandíbules menys desenvolupades els obliga a consumir preses de mida petita, insectes com mosques i mosquits (dípters), també abelles (himenòpters), coleòpters, entre d’altres insectes.

En canvi, la pipistrel·la comuna, d’una mida més gran, no és tant abundant a la ciutat. A Barcelona se l’ha detectat en parcs com ara el del Castell de l’Oreneta, els Tres Turons, el de la Tamarita o Montjuïc. Es refugia i cria en forats i esquerdes d’arbres i en escletxes d’edificis, on també hiberna. Li agrada caçar en boscos, parcs i zones urbanes. És de color marronós pel dors i vermellós per la cara ventral. El seu vol és àgil i ràpid, amb contínues giravoltes.

A Barcelona, també hi ha la ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), detectada en molts parcs, com ara els Tres Turons, Montjuïc, el parc de la Ciutadella i el parc del Laberint, entre d’altres. El seu vol és rectilini i baix. Caça preferentment en espais vora als arbres o a la llum dels fanals, on hi ha presència de molts insectes. A l’estiu es refugia i cria sota l’escorça i als forats dels arbres o a les esquerdes dels edificis propers. A l’hivern prefereix hibernar en llocs humits i freds.

Els ratpenats són animals insectívors fonamentals per mantenir un equilibri en el medi, sobretot en aquelles ciutats i èpoques de l’any que hi ha força presència de mosquits, ja que poden arribar a ingerir una tercera part del seu pes en insectes cada nit. A la vegada, controlen les malalties víriques que poden transmetre els mosquits. Són animals inofensius, però si es manipulen poden mossegar.