Les pluges recents han permès l’obertura del pantà de Susqueda amb el pas de l’escenari d’emergència al d’excepcionalitat
Les pluges de les últimes setmanes han donat un respir a la crítica situació que pateix Catalunya després de tres anys de sequera. El pas de l’escenari d’emergència al d’excepcionalitat ha permès alleugerir algunes de les mesures que s’havien pres amb l’objectiu d’estalviar aigua.
Una d’aquestes mesures que s’han revertit és la recuperació del cabal ecològic al Ter, també anomenat cabal ambiental o de manteniment, aprovada per la Conselleria d’Acció Climàtica a mitjans de maig. Al febrer, la conselleria va permetre que aquest riu circulés amb un cabal de 600 litres/segon, molt inferior al cabal ecològic establert en condicions normals, de 5.500 litres/segon.
Aquesta mesura va ser molt criticada per diverses entitats conservacionistes i ecologistes perquè posava en risc la biodiversitat del Ter, ja afectada per la sequera i la manca d’aigua que tenia el riu. Cal tenir en compte que, segons l’informe de l’Estat de la Natura, un 80 % de les espècies aquàtiques, principalment les d’aigua dolça, es troben en situació desfavorable. De manera que reduir el cabal fins a un nivell inferior al que necessita la natura pot empitjorar la situació d’aquestes espècies al riu Ter.
Amb la millora de la situació gràcies a les últimes precipitacions i amb l’obertura del pantà de Susqueda, el riu Ter podrà recuperar el cabal ecològic establert per la situació d’excepcionalitat, que és diferent del que està definit en condicions normals. Així, en excepcionalitat, el cabal ecològic és de 2.000 litres/segon. I si la situació segueix millorant, aquest cabal s’anirà incrementant.
La importància del cabal ecològic
El cabal ecològic és el cabal necessari per mantenir els hàbitats naturals i la biodiversitat que viu en un riu i per assegurar les funcions ambientals del curs d’aigua. Per defecte, les administracions han definit que el cabal ecològic mínim hauria de correspondre al 10 % del cabal mitjà anual.
Però aquest valor pot variar molt segons el tram del riu, l’època de l’any i la situació hidrològica de la regió. Un exemple clar és el del propi Ter que, com s’ha mencionat, té definit un cabal ecològic de 5.500 litres/segon en condicions normals i de 2.000 litres/segon en situació d’excepcionalitat.
La recuperació del cabal ecològic permetrà mitigar els efectes de la sequera sobre la biodiversitat, al mateix temps que permet un major ús d’aigua.
La recuperació del cabal ecològic d’un riu és una bona notícia a diversos nivells: implica que la situació hidrològica ha millorat, que s’està fent una gestió adequada dels recursos hídrics i, sobretot, ajuda la biodiversitat a recuperar-se dels efectes negatius de la sequera.
Només cal veure els esforços que s’han hagut de realitzar en diversos ambients aquàtics de Catalunya a causa de la pèrdua d’aigua. En diversos rius i llacs s’han hagut de retirar les poblacions de peixos per garantir la seva supervivència.
Aquesta millora que presenta el Ter, però, és una situació que encara no es pot aplicar a tots els rius. La Muga, per exemple, encara es troba en un estat precari. Tot i l’aigua caiguda a la conca i l’augment del cabal associat, actualment l’embassament de Darnius-Boadella es troba quasi al 20 % de capacitat. Encara que és una millora respecte a principis de mes, quan estava al 14 %, segueix sent poca perquè la Muga pugui recuperar el cabal ecològic.
Riu Ter / Press Cambrabcn
El cabal ecològic és compatible amb l'activitat humana
El cabal ecològic d’un riu, com s’ha comentat, ha de permetre la viabilitat de les espècies que hi viuen i dels hàbitats que en formen part. La definició del cabal depèn de les administracions corresponents. En concret de les conferències hidrogràfiques, que a Catalunya correspondrien a l’Agència Catalana de l’Aigua per a les conques internes i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre pels rius i afluents de la conca de l’Ebre.
L’establiment d’aquest cabal té un efecte directe en els embassaments: si tota l’aigua es mantingués en aquestes infraestructures, els rius no disposarien d’aigua i no es podria assegurar el cabal ecològic.
Fins ara, el Ter tenia un cabal de 600 l/s, el cabal ecològic en escenari d’emergència; amb el pas a l’escenari d’excepcionalitat, augmentarà fins als 2.000 l/s, encara lluny dels 5.500 l/s en condicions normals.
Així en situacions d’extrema sequera, com la que estem vivint, assegurar l’aigua per a l’activitat humana als embassaments al mateix temps que es buscar mantenir el cabal ecològic dels rius suposa un repte i genera tensions en diversos sectors econòmics.
De fet, aquesta tensió ha existit des del mateix establiment dels cabals ecològics entre el sector de l’agricultura i el moviment conservacionista per quin és el llindar que cal marcar. Al cap i a la fi, un cabal ecològic més alt implica que no es pot utilitzar tanta aigua dels rius i embassaments, de manera que hi ha menys aigua pels cultius, així com per a la ciutadania.
En aquest sentit, és important saber que la Llei d’aigües vigent prioritza el cabal ecològic per sobre de la resta d’usos i que el cabal mínim també ha d’assegurar l’obtenció d’aigua sense perjudici per les activitats econòmiques. Tot i això, en situacions d’emergència com l’actual és complicat definir, per a molts sectors, quina és aquesta prioritat.
Per aquest motiu, l’augment de cabal del Ter per recuperar el cabal ecològic també implica una bona notícia a part de la millora de les reserves d’aigua i de l’estat de la biodiversitat: també beneficiarà a la pagesia i a altres sectors, ja que podran disposar de més aigua per a les seves activitats. Una major disponibilitat d’aigua que ve acompanyada del relaxament d’algunes de les principals restriccions imposades durant l’estat d’emergència i que permeten a aquests sectors fer ús d’una major quantitat d’aigua.
