En la gestió municipal dels residus és prioritària la separació dels bioresidus i posar fi als sistemes de recollida anònims

El passat 18 de febrer, Rezero i l'Aliança Residu Zero van organitzar un webinar titulat "Ciutats i Pobles Residu Zero" amb l'objectiu de presentar i compartir l'experiencia de diverses ciutats i pobles d'arreu de l'estat espanyol que han impulsat mesures pel Residu Zero. 

Les conclusions de les presentacions van refermar dos elements clau i els seus beneficis: la importància de la gestió dels residus orgànics i posar fi als sistemes de recollida anònims. 

La sessió tenia com a objectius inspirar a les administracions, les entitats i la societat civil per avançar cap a la reducció i l'aprofitament progressiu dels residus com a recursos,i aconseguir uns municipis residu - i emissions - zero, i posar en valor el potencial de les administracions locals pel que fa a la gestió sostenible dels residus municipals i els recursos,

Es van compartir experiències molt interessants de compostatge aplicables tant en zones rurals i disperses com en edificis d'habitatges i altres solucions com una ordenança reguladora dels plàstics d'un sol ús, una taxa de bustiada amb uns resultats impactants o l'ús de gallines i cabres per gestionar els residus orgànics.

Eloi Badia, Regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona va explicar com el marc fiscal actual a Catalunya penalitza cada tona de residus que s'envia a abocador o a incineració, però aquest sistema en el cas metropolità - en la seva opinió caduc- trasllada els costos directament als ciutadans i no afecta les finances municipals. És per coresponsabilitat amb els ciutadans que han d'actuar les administracions.

Badia, que va classificar els contenidors a la via publica com "abocadors anònims", va apostar per trencar l'anonimat a través de la individualització i un sistema de pagament per generació que permeti als particulars controlar les taxes de recollida residus a través del seu comportament. Barcelona, ​​una ciutat de 1,6 milions d'habitants, ha començat una sèrie de proves pilot del sistema de recollida selectiva porta a porta amb el qual s'arribarà aquest any a 85.000 llars i es preveu estigui implantat a tota la ciutat abans de l'any 2025. L'augment dels nivells de reciclatge permetrà reduir també la dependència a la incineració.

"Els contenidors a la via publica son 'abocadors anònims'." Eloi Badia

Per arribar als estàndards de recollida que fixa la Unió Europea, Badia va al·legar que no hi ha alternativa a complementar els anteriors sistemes amb la responsabilitat ampliada de  productor implantant un sistema de dipòsit i retorn dels envasos.

Carlos Pérez Losada, responsable de el projecte REVITALIZA de la Diputació de Pontevedra va comenta que el pla va sorgir de la demanda d'un pla de residus d'acord amb els temps actuals. Segons Pérez, els bioresidus són els residus domiciliaris més abundants i els únics que poden tractar amb totes les garanties científiques, tecnològiques, sanitàries i ambientals en escales reduïdes (i fins i tot individuals).

Per fer possible el compostatge cal facilitar material estructurant i en aquest procés és clau la gestió del les restes vegetals triturades. El projecte Revitalitza aposta per aprofitar els residus de les podes per a aquesta finalitat: pels particulars han habilitat un servei de préstecs de trituradores de mida petita: i pels municipis amb un servei de triturat sota demanda. En aquest últim cas compten amb uns centres logístics des dels que reparteixen el material estructurant en diferents compostadors comunitaris i garanteixen l'accés a totes les persones.

Segons Pérez aquest sistema és aplicable en zones rurals (com Pontevedra on la població viu de manera molt dispersa en 20.000 nuclis en zones de molt baixa densitat), en petites conurbacions i fins i tot en ciutats mitjanes.

De cada 3 € que gasten els ajuntaments a Pontevedra per a la gestió de residus, 2 € estan associats amb els contenidors, les recollides i transports. Aquests costos s'eviten directament si es tracten els bioresidus a les llars a través del compostatge. A més, "segrestar" el bioresidu evita contaminar altres fluxos de residus i permet reduir la freqüència de la recollida - i reduir encara més els costos.

Maria Ramon, alcaldessa d'Esporles (Balears) va explicar el procés progressiu  que va portar a aquest municipi de 5.000 habitants a implantar el pagament per generació l'any 2009.

Des de llavors es mantenen en un índex de recollida selectiva del 75%. El procés va implicar la creació d'un punt verd, una implantació gradual de la recollida selectiva porta a porta de residus orgànics i envasos, així com contenidors mòbils per a paper i vidre.

El 2009 es va implantar la "bossa vermella" de rebuig i resta i es va dividir la taxa de residus a una part fixa de 90 € / any -i que va implicar una reducció del 60% del cost anterior- i una taxa d'1 € per cada bossa vermella. 

Es calcula que una persona que viu sola pot generar 2-3 bosses vermelles a l'any, 4 o 5 per a una família de 2 persones o entre 5 i 8 per a una família de 4 membres.

Ramón apunta com claus de l'èxit la conscienciació i participació ciutadana, la valentia i iniciativa de l'equip de govern en el moment d'apostar per un model diferent i la constància i compromís fins a l'actualitat.

"L'èxit la conscienciació i participació ciutadana, la valentia i iniciativa de l'equip de govern en el moment d'apostar per un model diferent i la constància i compromís fins a l'actualitat, van ser claus" Maria Ramón

Cal destacar l'aprovació d'una ordenança i l'aplicació d'una taxa per repartir publicitat que va suposar una disminució de 2 tones mensuals de paper en el municipi.

El webinar va comptar amb un apunt internacional de mà de Paloma Valenzuela, cap de Departament de medi ambient de la municipalitat de Providencia, Santiago de Xile. En aquesta municipalitat, el 90% dels seus 142.000 habitants viuen en edificis.

A través de diferents programes, han aconseguit reduir la generació de residus per persona de 1,44kg / dia a 0,5kg / dia des de l'any 2019, i tot i que la població segueix augmentant, la generació de residus disminueix  i augmenten els índex de reciclabilitat.

Per a la fracció inorgànica disposen d'una recollida porta a porta que s'està testant en 1.500 edificis (el 70%), així com deixalleries mòbils. Pel que fa a la fracció orgànica, disposen d'un programa de lliurament de kits de vermicompostatge (que han lliurat a 3.250 habitatges i a través de el qual han evitat la generació de 567 tones de residus) així com una prova pilot de sistema de Drop Off (en que van participar unes 200 famílies lliurant entre 2-3 tones cada diumenge). Així mateix, s'han instal·lat compostadores automatitzades per a comunitats d'edificis que estan fent proves en 3 edificis de més de 300 apartaments- amb aquestes, esperen reduir el 80% del volum dels residus orgànics.

D'altra banda, en Providència destaca la creació d'una Ordenança que regula els plàstics d'un sol ús, En aquesta municipalitat que compta a més amb una població flotant de 2 milions d'habitants i una alta oferta comercial, d'oci i serveis, aquesta norma afecta a 2.500 establiments comercials. L'ordenança prohibeix el comerç, distribució, expedició i lliurament de productes com palletes, mescladors i coberts de plàstic, envasos per a menjar de polipropilè i poliestirè o gots tèrmics de poliestirè expandit.

Solitud Àvila, regidora d'Educació, ODS i residus de l'Ajuntament del Boalo, Cerceda i Mataelpino va tornar a les zones rurals i com en el seu cas, en una zona Reserva de la Biosfera i amb una majoria d'habitatges unifamiliars, a través de diversos programes han aconseguit reduir els residus enviats a abocadors des de l'any 2016 (excepte l'any 2020 en què ha augmentat la seva població).

Els seus programes de gestió de residus inclouen el compostatge comunitari, el repartiment de materials i formació per a compostatge individual (l'aplicació suposa una reducció del 35% de la taxa de residus) i un compostador automàtic. També disposen de recollida porta a porta en habitatges i comerços (amb una reducció del 15% de la taxa) així com de residus de poda i jardineria- en aquest cas amb saques gravades amb un cost de 4,5 €.

Altres programes inclouen un avi-compostador en un espai comú a càrrec de diverses famílies voluntàries, on utilitzen gallines per tractar els bioresidus provinents d'un menjador escolar proper i que inclou un hort i un espai educatiu. Així mateix, disposen d'un ramat de cabres municipal que a més de tractar les restes de poda vegetal del municipi (les cabres mengen la part verda i les branques es trituren per a les composteres), col·laboren en la recuperació d'una raça en perill d'extinció, i en la neteja de boscos i la regeneració de terra.

Cal destacar el seu espai Reutilitza Bocema en què els ciutadans donen objectes per a la seva reutilització, així com una Ordenança que estableix els serveis i obligacions de la recollida de residus. Si es tracta d'una ciutat amiga de la infància, l'arribada de l'canvi en la gestió dels residus ha augmentat també la conscienciació i aportació de les escoles.

Jon Toña, tècnic de Medi Ambient de la Quadrilla de Gorbeialdea al País Basc, va compartir l'experiència de tancar el cicle del residu orgànic a escala local en aquest entorn eminentment rural, amb 70 nuclis de població disseminada i la principal tipologia d'habitatges són el caserio, adossades i amb terreny.

Toña considera que la gestió de la fracció orgànica suposa una oportunitat i identifica com a factors clau la predisposició de la població, la tipologia d'habitatge i densitat de població i els recursos necessaris per a la posada en marxa i implantació dels sistemes.

A nivell del compostatge domèstic / individual, han desenvolupat una àmplia tasca d'informació a través dels mitjans de difusió locals, xerrades i tallers, així com la distribució de kits de compostatge. Clau per a l'èxit d'aquest programa va ser oferir material estructurant als ciutadans per facilitar el cicle i reduir l'abandonament de la pràctica. Per generar-ne aprofiten les restes de poda municipal que acumulen triturada en espais condicionats per repartir a través de convocatòries. Aquest mètode permet al seu torn tancar el cicle de les restes de poda locals i evitar que hagin de ser gestionats per altres vies amb un major impacte.

En els projectes de compostatge comunitari han trobat limitacions de la normativa basca que, entre altres, no permet l'ús del compost per a usos relacionats amb l'alimentació. Tot i així s'està realitzant a la via pública i també en escoles a nivell didàctic.

A la Quadrilla també s'està desenvolupant una experiència pilot de agrocompostaje amb els residus d'un centre educatiu amb els objectius d'unir la xarxa de volteig d'Àlaba amb els principis del model austríac, avaluar la capacitat per desenvolupar aquest model i formar tècnics i agricultors i ramaders. Paral·lelament duen a terme campanyes per a la prevenció i reducció de residus.

Antonio Sanz, conseller de Medi Ambient a Formentera (Balears) va destacar la importància de la reducció de residus especialment en situacions insulars que impliquen uns sobrecostos considerables (a Formentera d'1 milió d'euros a l'any) ja que cal transportar els residus a una altra illa . Per a això disposen de programes de reutilització de palets i bicicletes, estan provant un sistema de SDDR, s'han declarat com a "administració lliure de plàstics d'un sol ús" i estan treballant en projecte per aprofitar les 4.000 tones de poda que generen com a fonts d'energia .

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya va animar els municipis a tenir iniciativa i voluntat i com a mínim un pla local de prevenció i gestió de residus per no improvisar polítiques a curt termini. Així mateix va compartir que la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya que s'està elaborant inclourà l'obligació d'aplicar una taxa justa, facilitarà la creació de nous scraps (al menys els de tèxtil, mobiliari i matalassos) i pretén aplicar mecanismes com recàrrecs o taxes sobre elements d'un sol ús que incentivin la reutilització i evitin certs productes.

Si vols veure de nou el webinar "Ciutats i Pobles Residu Zero" pots anar a canal youtube de l'Aliança Residu Zero.