[ENERGIA 8] L'energia al sector domèstic i residencial: Com podem reduir el consum?

Ha esdevingut un fet habitual que cada estiu es produeixin puntes de consum d'electricitat que estableixen nous rècords pel que fa a la demanda d'energia. La incorporació de la climatització estival als hàbits de confort dels ciutadans, i la consegüent proliferació d'aparells d'aire condicionat, ha fet del sector domèstic o residencial un dels principals consumidors d'energia. A la demanda de refrigeració a l'estiu -basada principalment en el consum d'energia elèctrica- s'hi afegeix també el major consum d'energia a l'hivern degut a l'ús de les calefaccions, alimentades fonamentalment de gas natural i gasos liquats del petroli. Això fa que, a hores d'ara, la climatització representi un percentatge elevat de la despesa energètica d'un habitatge, per davant del consum associat a la producció d'aigua calenta sanitària, a la il·luminació o al de la cuina. El canvi d'hàbits dels ciutadans pel que fa a la demanda de confort tèrmic, les característiques dels edificis i l'increment de la superfície mitjana dels nous habitatges comporten, a més, un sobreconsum i un baix nivell d'eficiència energètica. Gran potencial d'estalvi del sector domèstic En el conjunt de la Unió Europea, el sector domèstic ha arribat a un nivell de consum molt semblant al de l'industrial, ja que percentualment representen un 26% i un 28%, respectivament. En el cas d'Espanya, el sector residencial consumeix un 15% de l'energia final, cosa que representa uns 11 milions de tones equivalents de petroli. A Catalunya, el percentatge de consum se situa actualment sobre el 10%, amb un creixement semblant al de la resta de l'Estat. Si bé els percentatges de consum són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea, el creixement anual se situa ja al voltant d'un 3%, de manera que en pocs anys pot arribar als nivells del sector industrial. El consum elèctric entre els anys 1992 i 1999 a causa de la demanda de confort estival va ser d'un 65%, tendència que s'ha mantingut en els anys posteriors. En primer lloc, perquè només un 10% de les llars catalanes tenen instal·lat algun sistema de refrigeració i, en segon lloc, perquè en el període esmentat la demanda d'aparells d'aire condicionat s'ha incrementat prop d'un 40%. El sector domèstic és, per tant, un dels que presenta un major potencial d'estalvi. Això no obstant, cal tenir en compte que aquest potencial té la seva base de càlcul en la suma de centenars de milers d'unitats de consum -els habitatges-, de manera que l'assoliment d'objectius globals d'eficiència depenen de l'actuació individual de cadascun dels ciutadans. Per aquest motiu, si bé l'estalvi que s'aconseguiria a gran escala si hi hagués un canvi d'hàbits i s'apliquessin determinades mesures senzilles d'estalvi seria molt significatiu, el desconeixement o la falta d'estímuls a petita escala fa que els avenços que s'assoleixen no ajudin a capgirar la tendència d'augment del consum. Algunes d'aquestes mesures passen per la tria d'aparells electrodomèstics amb un elevat grau d'eficiència energètica, cosa que a mig termini comporta un gran estalvi d'energia i, conseqüentment, una reducció de la despesa econòmica. Per aquest motiu, l'any 1989 la Comissió Europea va crear l'etiqueta energètica, un element d'informació molt important sobre l'eficiència dels aparells elèctrics. Cada grup d'electrodomèstics té la seva pròpia etiqueta. En ella s'indica el model, la classe energètica i els seus valors de consum, capacitat, soroll, etc. Així, es calcula que, aplicant les tecnologies actualment disponibles i apostant pels electrodomèstics eficients, l'estalvi energètic potencial al sector domèstic arribar a situar-se entre el 25% i el 35%. Disseny de baix consum energètic dels edificis A banda d'actuar sobre l'estil de vida dels ciutadans, fomentant l'adopció de bones pràctiques i la incorporació de tecnologies més eficients a les llars -bombetes o electrodomèstics de baix consum-, una part important de la responsabilitat en el consum final recau sobre la configuració dels habitatges i edificis. El model de planejament urbanístic i la situació de les edificacions tenen un paper capital en el balanç energètic dels sistemes urbans i, també, del sector domèstic. Així, quan es parla de millorar la climatització dels edificis no s'està fent referència només a construir habitatges amb captadors solars, sinó sobretot de dissenyar els espais aplicant una arquitectura que treballi amb el Sol, tant tèrmicament com lumínicament. L'orientació, el volum, les obertures, la distribució són factors que condicionen el consum energètic de qualsevol habitatge, raó per la qual cal aprofitar, en la mesura que això sigui possible, les característiques favorables de l'entorn. Amb un disseny de baix consum energètic, la utilització de materials de baix impacte ambiental, la instal·lació de sistemes de climatització i ventilació eficients, l'ús de fonts d'energia renovables, i l'aplicació de noves tecnologies i sistemes de control energètic és possible reduir els requeriments globals d'energia dels edificis, sense que això comporti un encariment del seu preu final. Cal afegir també un bon aïllament de l'habitatge, ja que una llar ben aïllada redueix els costos de calefacció entre un 20% i un 40%. A més, hi disminueixen les necessitats de refrigeració a l'estiu. Directiva d'Eficiència Energètica d'Edificis Aquest elevat potencial d'estalvi energètic a través de les actuacions sobre els edificis, va portar a la Comissió Europea a aprovar l'any 2002 la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis, les exigències de la qual seran aplicables a partir de gener de 2006. La directiva té tres objectius: reduir el consum d'energia, augmentar el rendiment dels sistemes utilitzats i fomentar les energia solar tèrmica i fotovoltaica. En aquest sentit, Espanya aprovarà abans de finals de 2005 una nova reglamentació amb tres línies d'actuació. La primera, l'elaboració d'un Codi Tècnic d'Edificació, que limitarà la demanda energètica, millorarà els rendiments dels sistemes i plantejarà la incorporació de l'energia solar tèrmica per a l'escalfament de l'aigua calenta sanitària, i de l'energia solar fotovoltaica als grans centres consumidors (hotels i hospitals de més de 100 places o llits; centres comercials amb més de 3.000 m2 construïts; oficines de més de 4.000 m2; hipermercats de més de 5.000 m2 construïts). La segona, l'aprovació d'un nou Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en Edificis, que establirà uns requisits mínims a complir i un pla de revisions per a calderes i aire condicionat. Finalment, el desenvolupament de la Certificació Energètica d'Edificis, que classificarà els edificis d'acord amb el seu nivell d'eficiència energètica. Cada govern autonòmic i, si es considera oportú, cada agència d'energia local podrà incorporar requisits concrets pel que fa a la certificació energètica, adaptats a les característiques climàtiques de cada indret. Per a més informació: Institut Català d'Energia, www.icaen.net Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energía, www.idae.es Codi Tècnic d'Edificació (Ministerio de la Vivienda, en preparació), www.codigotecnico.org