Es calcula que les emissions causades pel transport equivalen a un terç, aproximadament, de totes les que s’emeten a l’atmosfera. I moltes ciutats viuen amb un aire ple de partícules i substàncies nocives que causen problemes de salut.
Font: Getty Images.
Les carreteres, les autopistes i les vies de tren són eixos de mobilitat vitals per al transport de mercaderies, aliments i béns de consum. Sense aquests, el comerç i l’economia es veurien afectats a molts nivells i, en conseqüència, la també el conjunt de la societat.
Ens hem acostumat a veure com circulen cotxes, camions, trens i altres vehicles per tot arreu. I ho hem normalitzat. Però no ha estat fins fa poc que hem començat a entendre els impactes que genera aquesta mobilitat.
"Com han demostrat els resultats del projecte Stop Atropellos de Fauna, coordinat per SEO/Birdlife: els pardals i les merles són els ocells que més pateixen aquests accidents"
Els més coneguts per a la ciutadania són la contaminació i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es calcula que les emissions causades pel transport equivalen a un terç, aproximadament, de totes les que s’emeten a l’atmosfera. I moltes ciutats viuen amb un aire ple de partícules i substàncies nocives que causen problemes de salut.
Però el transport no només es produeix a les ciutats i les zones urbanes, sinó que creua molts entorns diferents, incloent-hi espais naturals i àrees protegides. En elles també observem els impactes mencionats i qui ho pateix són totes les espècies que habiten aquestes zones. Ara, no són els únics impactes que rep la biodiversitat per culpa de la mobilitat.
Mortalitat per atropellaments de fauna
L’atropellament d’animals a les carreteres és un dels primers impactes que venen al cap quan relacionem transport i mobilitat amb biodiversitat. Per a nombroses espècies, els atropellaments són una causa important de mortalitat que posa en risc la seva supervivència.
Molts rèptils i amfibis, per exemple, moren en travessar carreteres i altres vies de comunicació. També hi ha moltes aus que són víctimes dels impactes amb els vehicles, com han demostrat els resultats del projecte Stop Atropellos de Fauna, coordinat per SEO/Birdlife: els pardals i les merles són els ocells que més pateixen aquests accidents.
Els hàbits i el comportament de certes espècies (escalfar-se a l’asfalt, activitat al crepuscle o gran mobilitat en època reproductiva), junt amb la proximitat a espais protegits o la freqüència de pas dels vehicles, són alguns dels factors que poden tenir més incidència en els atropellaments de fauna.
Les conseqüències dels atropellaments de fauna, però, no només es limiten a la mort dels animals. Tot i que no és habitual que acabin en accident, quan la col·lisió es produeix amb animals de mida gran, principalment senglars i cabirols a casa nostra, el risc per a les persones augmenta ostensiblement.
A més, en el cas d’aquestes dues espècies, un informe dels Mossos d’Esquadra elaborat a principis d’any va detectar que el 2022 van causar prop de tres de cada deu accidents de trànsit que hi ha a Catalunya: un total de 5.482 de casos totals.
Aquesta xifra suposa un increment del 21 % respecte al 2021 segons el mateix informe. I d'acord amb les dades de l’informe “Estudi de l’accidentalitat provocada per animals en llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya ”, de l'any 2016, l’augment respecte al període 2010-2014 és de més del 200 %.
Els estudis i informes mencionats són una bona mostra que els atropellaments de fauna no són fets casuals ni aïllats i que tenen un impacte notable en la fauna.
Vies de comunicació que fragmenten hàbitats
Però els atropellaments no són els únics efectes negatius que generen les infraestructures viàries sobre la biodiversitat. La construcció de moltes carreteres i vies de tren implica la fragmentació dels hàbitats, és a dir, la pèrdua de continuïtat entre els espais naturals.
Tal com s’indica a la guia “A European Handbook for Identifying Conflicts and Designing Solutions ”, els efectes directes de la fragmentació són la reducció en la mida dels espais naturals dificultant el manteniment de poblacions viables de certes espècies i la impossibilitat de certes espècies per desplaçar-se entre les dues àrees separades.
"A Catalunya hi ha 1.235 espècies exòtiques, de les quals 177 es consideren invasores. Entre les que s’han vist beneficiades per la mobilitat hi ha el mosquit tigre, la formiga roja, el musclo zebra o l’ailant"
Precisament, aquest segon factor pot implicar un augment en la consanguinitat de la població que queda aïllada. Si els individus de les espècies no es poden moure a altres zones i no poden trobar-se amb altres exemplars de la seva espècie, la reproducció de la població passarà a ser entre parents. A més, cal tenir en compte que si els recursos disminueixen i els animals no es poden moure, la seva supervivència encara es pot veure més afectada.
La pèrdua de mobilitat dels animals, però també de les plantes a l’hora de dispersar el pol·len i les llavors, són impactes que dificulten el manteniment de poblacions sanes i autosuficients i suposen un risc per a la conservació de la biodiversitat.
Altres efectes vinculats a la mobilitat i el transport
A banda dels efectes mencionats fins ara, també podem trobar alteracions en la hidrologia de la zona i en l’erosió del sòl que poden modificar el cicle dels nutrients en els ecosistemes; el canvi en l’ecologia de les zones limítrofs amb les carreteres i vials que poden fer aparèixer noves espècies; o l’afavoriment de la dispersió d’espècies exòtiques amb potencial invasor.
Precisament les espècies invasores es veuen beneficiades pel moviment de les persones i pel transport de productes i aliments entre regions. A Catalunya hi ha 1.235 espècies exòtiques, de les quals 177 es consideren invasores. Entre les que s’han vist beneficiades per la mobilitat hi ha el mosquit tigre, la formiga roja, el musclo zebra o l’ailant. Aquesta última espècie, a més, també s’ha usat per estabilitzar els marges de carreteres i altres infraestructures, cosa que ha afavorit la seva expansió.
Un altre fenomen són les pertorbacions causades als espais naturals. Abans s’ha mencionat la contaminació, però cal tenir en compte també l’impacte sonor que tenen els motors dels vehicles i els efectes de les llums dels vehicles, que poden provocar alteracions en el creixement de les plantes o canviar el comportament d’animals com ocells i amfibis.
Les vies de comunicació alteren de forma destacable, inclús dràstica, els entorns on es construeixen i els impactes mencionats són un bon exemple de les conseqüències que tenen i de la necessitat d’analitzar bé la idoneïtat d’aquestes infraestructures i de la forma com s’han de materialitzar.
Solucions per una xarxa viària verda
És obvi que la mobilitat de les persones i les mercaderies és vital per a les societats, però també ho és la necessitat de generar un menor impacte i de prendre decisions de manera més responsable. Per aquest motiu cal trobar solucions que harmonitzin amb l’entorn i tinguin un impacte el més petit possible.
La mencionada guia europea, a part d’analitzar els efectes de la xarxa viària, també presenta solucions per minimitzar els impactes que causa el transport i la construcció de les vies de comunicació en la fauna i la flora. I aquestes es divideixen en dues tipologies segons el seu objectiu: reduir la mortalitat i les pertorbacions i reduir l’efecte barrera.
En la primera línia d’actuacions trobem la senyalització a les carreteres que avisa als conductors de la possible presència de fauna travessant les vies, així com la col·locació de tanques que impedeixin el pas dels animals i l’ús de repel·lents. En aquesta línia, els Agents Rurals han proposat un pla pilot a la província de Lleida per reduir els accidents de trànsits que inclou accions d’aquest tipus.
Pel que fa a la segona tipologia, la millora de la connectivitat entre les àrees separades permet reduir la fragmentació dels hàbitats i ajudar al moviment de les espècies. A Catalunya tenim nombroses carreteres amb aquests tipus d’actuacions. Un dels passos més coneguts és el que es troba a l’autovia A2 a l’altura de Fornells de la Selva, i ha permès millorar la connectivitat ecològica de la zona. Aquesta estructura s’ha demostrat eficaç per al pas de grans mamífers, com el senglar o el cabirol, així com per altres tipus de fauna.
El creixent coneixement que s’ha adquirit sobre la relació entre el transport i el medi ambient ha de servir de base per aconseguir la construcció de noves infraestructures viàries que siguin responsables amb l’entorn, alhora que compleixen la seva funció de connexió per al comerç i l’economia.
Però només amb una aposta ferma per part de tots els àmbits de la societat, principalment l’administració i el sector privat, el pas cap a una xarxa viària sostenible i responsable amb la biodiversitat no serà possible.
