La participació de la societat civil, un repte ambiental

Com es veu, les estadístiques mostren una dependència generalitzada de l'ésser humà d'aquells ecosistemes que mantenen la vida de la Terra i que es troben en franca deterioració. A pesar d'això, la ciutadania difícilment participa en la presa de decisions que afecten els ecosistemes i, també rarament, els governs integren els efectes ambientals en l'adopció de decions econòmiques. L'informe, World Resources 2002-2004: Decisions for the Earth - Balance, Voice, and Power, posa l'accent en la necessitat urgent d'aturar l'accelerada deterioració del medi ambient mundial i d'abordar la crisi causada per la pobresa global. En l'informe, que té un gran prestigi arreu, s'argumenta que una major transparència i fiscalització pot contribuir a una gestió més justa i efectiva dels recursos naturals. Així mateix s'identifica l'accés del públic a la informació provinent dels governs, empreses i organitzacions no governamentals com un precursor necessari per a aconseguir uns millors resultats ambientals. 'World Resources 2002-20004: Decisions for the Earth' és la desena edició d'una sèrie d'informes bienals sobre medi i desenvolupament global, que es va iniciar el 1984. A partir d'aquest any, Banc Mundial, el Programa de las Nacions Unides para al Desenvolupament (PNUD), el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA-UNEP) i l'Institut de Recursos Mundials (WRI). han editat aquesta publicació de forma conjunta. En l'informe s'afirma que la millor manera de forçar als governs a actuar és animant als ciutadans perquè així ho exigeixin mitjançant un major accés a la informació, participació i justícia en la presa de decisions relatives al medi. L'ecuació sembla clara: quan aquells que estan a favor del medi i dels pobres tenen un lloc en la taula de discussions, les decisions que d'allí em resulten tenen majors possibilitats de promoure la sostenibilitat ecològica, l'equitat social i una resolució de conflictes duradora. Així ho creuen almenys els responsables del WRI. "La democratització dels processos decisoris és una de les vies més expeditas per a adoptar millors decisions ambientals", afirma Jonathan Lash, president del WRI en una nota oficial. "Així mateix funciona com una palanca poderosa per a una millor governabilitat en general, atès que la gent està disposada a comprometre als seus governs en decisions que tenen a veure directament amb la seva salut i benestar". Actualment, la Xarxa Ubuntu, impulsada en bona part donis de Catalunya, té en marxa una campanya per a aconseguir la reforma de les institucions internacionals, amb l'objectiu de millorar la seva representativitat i oportunitats de participació. Una iniciativa que està en una línia molt similar a les promogudes pel WRI. Legislació i pràctica, les assignatures pendents Un estudi de nou països realitzat a través de The Access Initiative, un esforç de col·laboració de WRI i 24 grups de la societat civil, indica que si bé és cert que s'ha progressat en el que fa a promoure la transparència, la inclusió i la rendició de comptes en el procés de presa de decisions ambientals, encara queda molt per fer per a millorar tant la legislació com la pràctica. El PNUD, el PNUMA, el Banc Mundial i WRI s'han compromès a millorar la governabilitat ambiental a través del que es coneix com l''Aliança pel principi 10', en col·laboració amb la Unió Europea, la Unión Mundial per a la Conservació, els governs del Regne Unit, Xile, Hongria, Itàlia, Mèxic, Suècia i Uganda, i amb organitzacions no governamentals de tot el món. Aquesta coalició rep el seu nom d'aquella secció de la Declaració de Rio on es fa un cridaper a augmentar la participació pública en l'adopció de decisions que afecten el medi. En l'informe d'aquest any es mostra igualment la manera com estan responent les corporacions a les exigències que se'ls fan perquè que siguin més transparents i rendeixin comptes en un context de globalització econòmica. També documenta el nombre creixent d'organitzacions de la societat civil i el seu paper cada vegada més ampli respecte els principals desafiaments ambientals, tant en l'àmbit local com mundial. "Per al PNUD, el desenvolupament humà i l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni depenen d'una governabilitat justa i efectiva. Un dels pilars centrals del treball del PNUD és enfortir les veus de la societat civil, particularment les dels pobres i marginats, en els processos que donen forma a les polítiques que tenen impacte en el medi i en les seves fonts de supervivència" ha afirmat Mark Malloch Brown, administrador del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, en unes declaracions descarregables de la plana ofical del programa. 'Com decidim i qui decideix, normalment determina què es decideix', apunta Frances Seymor, responsable del Programa d'Institucions i Governança del WRI. 'En els seixanta i els setanta ens vam centrar en la ciència i la tecnologia per a solucionar els problemes ambientals. En els vuitanta i els noranta, vam prioritzar l'economia ambiental, utilitzant eines fiscals per a millorar la situació. Actualment, i cada vegada amb major claredat, veiem que una bona gobernança és clau per a saber què és just, i no només què és eficaç'.

Més informació: La pàgina web EarthTrends és un bon complement a l'informe. Es tracta d'un recurs molt interessant, que agrupa una gran quantitat informació, amb un especial accent en la part gràfica. Es reuneixen estadístiques sobre les tendències econòmiques, socials i ambientals de més de 150 països. La base de dades és totalment accessible des d'internet.