Segons un estudi publicat per The Lancet l’any 2020, el 2% dels casos de deteriorament cognitiu estan associats a la contaminació atmosfèrica. Les Nacions Unides pronostiques que l’any 2050 hi haurà més de 140 milions de persones afectades per algun tipus de demència arreu del món.
Imatge: Getty
En els darrers anys, la investigació científica ha posat de manifest l’impacte negatiu de la contaminació de l'aire sobre la salut, amb conseqüències especialment notables en el sistema respiratori. Tanmateix, una nova línia d'investigació està emergint i captant l'atenció de científics i investigadors: la possible vinculació entre la mala qualitat de l'aire i l'augment del risc de demència, especialment en l'envelliment cerebral i la malaltia d'Alzheimer. Els primers a fer-ho públic van ser The Lancet, que l’any 2020 van evidenciar que el 2% dels casos estan estretament relacionats amb com de contaminant es troba l’aire que respirem.
El Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pascual Maragall, ha estat pioner en aquest camp, que van començar a explorar en col·laboració amb l’ISGlobal. Natàlia Vilor-Tejedor, investigadora i líder de l’equip en neurogenètica del BBRC, va publicar juntament amb altres científics un estudi que relacionava la contaminació de l’aire de zones urbanes amb els biomarcadors de la malaltia de l’Azhemier en persones sense deteriorament cognitiu. Aquest estudi, publicat recentment, revela una relació entre una mala qualitat de l'aire i biomarcadors com l'amiloide i els neurofilaments (NFs). Es tracta d’una connexió que destaca especialment en aquells casos amb una predisposició genètica del desenvolupament de la malaltia.
Les dones, especialment aquelles amb responsabilitats familiars que les porten a passar més temps a l'aire lliure, podrien estar més afectades.
El 2% de l’estudi de The Lancet podria semblar un percentatge baix, però les dades proporcionades per l’Organització Mundial de la Salut confirmen la gravetat de la situació. Cada any es detecten més de deu milions de casos nous. L’any 2030, es calcula que podria haver-hi fins a 78 milions de persones afectades, una xifra que es dispara fins als 140 milions de cara al 2050.
L'estudi del BBRC es va centrar en diversos barris de Barcelona –prenent com a referència els habitatges de les persones de l’estudi–, avaluant els nivells d'exposició a contaminants i relacionant-los amb biomarcadors cerebrals. Els resultats indiquen clarament que viure en àmbits urbans contaminants podria accelerar els marcadors de la malaltia, augmentant el risc de demència en les poblacions estudiades. “La demència i l'Alzheimer són malalties multifactorials, però la contaminació de l'aire emergeix com un factor de risc significatiu”, explica Vilor-Tejedor en una entrevista a Sostenible.cat. “Amb les estimacions que indiquen un augment alarmant de persones afectades per demència per al 2050, la necessitat d'abordar aquesta qüestió es fa més urgent que mai”.
A més, hi ha investigacions recents que destaquen la diferència de gènere en la resposta a la contaminació atmosfèrica. Les dones, especialment aquelles amb responsabilitats familiars que les porten a passar més temps a l'aire lliure, podrien estar més afectades. Tot i que es tracta d’un estudi en una fase molt inicial, la responsabilitat més gran de les dones pel que fa a les feines quotidianes les situa en una posició més vulnerable que la dels homes. Unes conclusions que plantegen qüestions importants sobre la necessitat de comprendre les dinàmiques de gènere en aquest context.
El futur de la recerca es dirigeix cap a l'ampliació d'aquests estudis, explorant els efectes de la contaminació de l'aire en llocs de treball i els trajectes quotidians, amb un èmfasi especial en les diferències de gènere en aquest aspecte. “L’envelliment és un factor de risc clau per a qualsevol malaltia. Són necessàries les accions per augmentar la qualitat de vida, però hem d’assumir que si vivim més és per fer-ho en les condicions adequades. Hi ha factors que nosaltres no podem modificar, però n’hi ha d’altres, com ara l’estil de vida, la dieta i, evidentment, l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera, en els que sí que hi tenim una incidència directa i és obligatori fer canvis urgents”, conclou Vilor-Tejedor.
