Liderar els ajuntaments i fer valdre la força i la urgència del medi ambient per convertir la sostenibilitat en un compromís de cada ciutat i poble de Catalunya. Aquesta reivindicació és representativa de l'energia de la 17a Assemblea de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, celebrada aquest 8 de març a Tarragona. La trobada ha permès compartir iniciatives locals pioneres i aprovar la Declaració de Tarragona per un turisme sostenible i compartit.
Tarragona ha acollit la 17a Assemblea de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. La ubicació és tot un símbol del compromís i la voluntat de treballar conjuntament amb tots els municipis catalans. De fet, amb les 4 últimes incorporacions que s’han aprovat aquest 8 de març ja són 286 les administracions associades a aquesta gran malla de suport i intercanvi pel treball en el canvi de paradigma cap a la sostenibilitat.
20 anys de Xarxa i 20 grups de treball
Però el record de la Xarxa, que celebra els 20 anys, no és només estar present a totes les demarcacions, sinó sobretot la gran activitat i estratègia que propicia. Cal subratllar, com ha destacat Inma Pruna, Cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa i Gerent de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, en la presentació de l’Informe de gestió 2016 i pla anual d’activitats 2017, que la Xarxa compta amb 20 espais de treball, i més de 1.600 tècnics i representats inscrits en les comissions dels grups.
Això significa que grups de treball com l’Energia Sostenible Local, la Adaptació al Canvi climàtic o l’economia circular aglutinen avui els gestors líders que estan dissenyant la Catalunya del futur.
En aquest sentit, cal destacar que la Xarxa també ha refermat el seu compromís amb el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Els assistents per unanimitat han aprovat esdevenir promotors del nou Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia. També s’ha refermat el compromís de la Xarxa amb la difusió dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i la seva aplicació a escala local en l’horitzó 2030 o la promoció de l’economia circular i verda, entre d’altres.
No obstant, ha tingut un paper destacat el compromís amb el turisme sostenible, amb l’aprovació de la Declaració de Tarragona. Per un turisme sostenible i compartit . Amb aquesta declaració, la Xarxa es suma als objectius de l’Any Internacional del Turisme Sostenible i es compromet amb el seu impuls a tot el territori.
Liderar els ajuntaments
“Hem de fer valdre la força i la urgència del medi ambient”. Aquesta ha sigut la crida que, Valentí Junyent, President de la Xarxa i diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient a la Diputació de Barcelona, ha fet als assistents, tècnics i representants municipals. Conscient de la necessitat que els projectes de sostenibilitat siguin transversals, Junyent ha insistit: “hem de fer plantejaments agosarats, innovadors. I si ens trobem amb l’oposició d’algun secretari o interventor hem de fer valdre la força del medi ambient i la urgència de les mesures a adoptar, recolzades, inspirades des de la xarxa de la que formem part com ajuntaments”
“Situar la sostenibilitat com a un compromís de ciutat, i no només d’una regidora és fonamental per avançar a la velocitat que necessitem”, ha afegit. El diputat també ha destacat la importància de la coordinació interadministrativa entre administracions locals, supramunicipals i generalitat, i ha posat com a exemple l’acord per la qualitat de l’aire, així com la necessitat d’establir aliances amb el sector privat.
Experiències locals pioneres
L’Assemblea ha acollit també un espai de mostra i intercanvi d’algunes iniciatives locals destacades. Concretament cinc municipis han explicat els seus projectes. Isaac Andradre, tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat el projecte: Brigada de Treballs en Benefici de la Comunitat, que des del començament del 2014 permet a un grup de persones substituir penes de privació de llibertat per unes hores de dedicació diària a la comunitat.
Àlex Mañas, 2n tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona ha presentat el projecte de transformació urbana en una illa energètica eficient, un nou projecte de desenvolupament urbanístic lligat a les energies renovables.
Jordi Serracanta, regidor de medi ambient i sostenibilitat de l’Ajuntament de Manresa ha explicat el projecte d’economia circular, “Manresa en simbiosi” un projecte de simbiosi industrial al polígon Bufalvent.
D’altra banda, Maica Bassas, regidor de medi ambient de Manlleu ha explicat el ja més que consolidat projecte d’horts ecològics socials de Manlleu.
Per últim, Joan Casafont, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Navàs ha explicat el projecte Navàs Sa, el primer projecte municipal de sobirania alimentaria, que es posa en marxa a Catalunya.
Com ha destacat Valentí Junyent, aquests 5 projectes demostren que cal trobar solucions innovadores, per aplicar-les, que cal assumir el risc d’equivocar-se si no s’aconsegueixen al 100% els objectius, però que és més important tenir el lideratge de la transformació, i ser mirall i model de la resta d’administracions.
2017, any del turisme sostenible
Rosa Serra, coordinadora cap de l’àrea de desenvolupament econòmic local de la Diputació de Barcelona, ha estat la convidada per analitzar el camí recorregut i els reptes al voltant dels turisme sostenible. En aquest sentit ha destacat com a inici el treball als parcs naturals, al 2011, quan el parc natural del Montseny i el Sant Llorenç del Munt i l'Obac van obtenir la Carta Europea de Turisme Sostenible. En aquest sentit, un material elaborat ja en aquell moment és la Guia de Turisme Sostenible als Parcs. També ha citat l’elaboració dels Indicadors de Turisme Sostenible, que va obtenir un premi de la Unió Europea. Així com altres grans reptes com aconseguir la certificació Biosphere, de qualitat turística, amb reconeixement mundial. En aquest sentit, ha volgut destacar que l’aposta de la Diputació és ajudar a desenvolupar un turisme de qualitat, i això ho marquen dos fites, la sostenibilitat i l’accessibilitat per tothom. En aquest sentit, ha volgut remarcar el projecte Vies Blaves.
Monestir de Poblet. Un exemple de reconversió ecològica
Com és habitual, l’ Assemblea de la Xarxa ha volgut tancar la jornada amb una visita a algun espai que és exemple de sostenibilitat. En aquest cas, els assistents han pogut recórrer el Monestir de Poblet, un exemple de reconversió ecològica. El Monestir ha portat a terme, des del 2007, un procés que l’ha portat a ser un model de gestió de recursos energètics, amb una estratègia marcada de ser autosuficient energèticament i lliure de combustibles fòssils, així com d’eficiència en la de gestió de recursos hídrics i un model d’aprofitament dels residus, i agricultura ecològica.
