L'aire de Pequín: contaminació de rècord

Falta un mes perquè comencin els Jocs Olímpics 2008, que se celebraran a la capital xinesa entre el 8 i el 24 d'agost. I a hores d'ara continua sense estar clar amb quina qualitat d'aire hauran de competir els millors atletes del món. Les autoritats asseguren que les condicions han millorat molt darrerament -diuen que els nivells de contaminació dels últims mesos són els més baixos dels darrers anys- i que no hi ha cap perill, però bona part de les delegacions internacionals expressen els seus dubtes sobre aquest aspecte i el Comitè Olímpic Internacional ha preparat un "pla B" per si els dies en què s'han de realitzar les proves més dures hi ha una pol·lució massa elevada.

Aire irrespirable
La capital xinesa és una de les ciutats amb l'aire més contaminat del món. La pol·lució prové, sobretot, de les grans centrals energètiques alimentades amb carbó i de les fàbriques, no només de la pròpia ciutat sinó també de les províncies dels voltants.

Els vehicles són els responsables de les altes taxes d'ozó a l'aire. Quan no hi ha pluja o vent a la ciutat durant uns quants dies, la quantitat d'ozó arriba a un nivell que dobla o fins i tot triplica els nivells màxims recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. I la situació empitjora perquè a un parc mòbil d'uns tres milions i mig de vehicles se n'afegeixen 1.200... cada dia!

Mentrestant, a més, les millores al transport públic dels últims anys han estat insuficients per una població que no para de créixer, i tot i els esforços que s'estan fent en aquest sentit, sobretot amb la construcció de noves línies de metro, es preveu que la quantitat de vehicles privats continuï augmentant. Això comporta, a més, que els embussos siguin cada vegada més freqüents, i amb ells, també creix l'emissió de gasos. La velocitat mitjana a la ciutat solia ser d'uns 45 quilòmetres per hora, però darrerament ha baixat fins a només 12, amb el que comporta en crema de combustibles.

Part de la contaminació aèria prové també del boom de la construcció que viu la ciutat els últims anys, tant per les obres relacionades directament amb els Jocs Olímpics com, majoritàriament, per l'edificació de noves cases i oficines.

Tot i això, les autoritats xineses afirmen que la situació general millora. Des de fa uns anys mesuren els dies de "cel blau" anuals, aquells en què la qualitat de l'aire es considera adequada per les persones. I d'un centenar el 1998, han arribat a 246 en l'actualitat. Es mesura la quantitat de diòxid de sofre, de diòxid de nitrogen i de partícules PM10. Hi ha dubtes, però, sobre la fiabilitat d'aquest barem, perquè sembla que s'han deixat d'incloure les dades de les zones més cèntriques i s'hi han afegit les dels barris nous amb aire més net. I, a més, els índex considerats "nets" per les autoritats xineses són "contaminats" des d'una perspectiva europea o nord-americana.

Pla de xoc
Quan Pequín va ser designada com a seu per les Olimpíades d'estiu de 2008, les autoritats xineses es van comprometre a fer uns "jocs verds". Però el cert és que les mesures que han posat en marxa per millorar la situació d'una de les ciutats més contaminades del món no semblen haver estat massa efectives, tot i les inversions milionàries que hi han destinat. Durant els darrers anys, s'ha canviat el sistema de calefacció de carbó de molts edificis per gas natural i s'ha obligat que una gran fundició, la indústria més contaminant de Pequín, hagi disminuït el seu ritme de producció. També s'han tancat moltes fàbriques, o s'han recol·locat més lluny de l'àrea urbana, i s'han plantat milions d'arbres.

(F)

A més, el govern ha preparat un pla específic per als Jocs Olímpics. A Pequín i a les sis províncies dels voltants s'aturarà l'activitat a obres d'edificis, pedreres, fàbriques de ciment i refineries, i fins i tot es vetarà la pintura amb esprai durant dos mesos sencers (des d'un parell de setmanes abans de les Olimpíades fins a la fi dels Jocs Paralímpics). Per altra banda, l'estiu passat es va provar, de manera experimental, reduir el trànsit a la meitat durant quatre dies (es va prohibir que circulessin els cotxes amb matrícules parelles o imparelles en dies alterns), per veure el resultat i valorar d'aplicar-ho durant les competicions. Però no va estar tan efectiu com s'esperava.

Diversos experts d'altres països creuen que, de tota manera, tot aquest esforç no serà suficient. Alguns afirmen que encara que s'eliminés tot el trànsit de vehicles i s'apaguessin totes les fàbriques i aires condicionats de la ciutat durant els Jocs Olímpics, no seria suficient per aconseguir un aire net, perquè més de la meitat de la pol·lució prové de les províncies dels voltants.

Els esportistes no se'n refien
Els que més temen els efectes de respirar l'aire de Pequín són els atletes de proves de resistència, com ara els corredors de la marató, els ciclistes de fons i els participants de proves combinades. Aquests esportistes, en els moments de més esforç, arriben a consumir fins a 150 litres d'aire per minut, deu vegades més que un treballador d'oficina. I amb un aire brut, això implica que es multiplica la inhalació d'ozó i de partícules nocives per a l'organisme.

No es descarta que els esportistes puguin necessitar medicaments anti-inflamatoris i els que se solen usar amb pacients amb asma. De fet, el Comitè Olímpic Internacional està revisant la normativa relativa a l'ús d'inhaladors i dels medicaments respiratoris i podria preveure excepcions durant els jocs de Pequín.

De tota manera, el president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge, mira de mostrar tranquil·litat davant aquesta situació i argumenta que l'aire d'Atenes fa quatre anys, o el de Los Angeles el 1984 també presentaven nivells alts de contaminació. A més, afirma que la salut dels esportistes no corre perill en cap cas, encara que és possible que els seus resultats se'n puguin ressentir. Tot i això, sí que ha admès que des del COI s'ha preparat un "pla B" per si de cas coincideixen els nivells més perillosos de pol·lució amb les proves olímpiques més dures: està previst que es puguin canviar els calendaris de competició per evitar possibles conseqüències per als atletes.

(F)

Les delegacions de diversos països han aconsellat els esportistes de retardar tant com puguin l'arribada a la ciutat, i en molts casos faran l'entrenament d'última hora a d'altres països asiàtics per poder viatjar pràcticament a l'hora de competir. En algunes delegacions, a més, s'han fet proves amb mascaretes que filtren l'aire, tant per competir com per portar-les les hores prèvies, des que s'arribi a Pequín. Però resulten incòmodes i a més es tem que puguin desencadenar un conflicte diplomàtic entre la Xina i els països que les facin servir: serien una evidència clara que no creuen el que diuen les autoritats pequineses sobre la qualitat de l'aire.

Hi ha qui ja ha decidit, fins i tot, renunciar a participar-hi per evitar problemes de salut. Un cas confirmat, per ara, és el del plusmarquista mundial i campió olímpic de marató Haile Gebreselassie, d'Etiòpia, que no vol arriscar la seva salut participant en aquesta dura prova pels carrers de Pequín.

Alguns experts han advertit dels perills no només pels esportistes, sinó fins i tot pels espectadors que tinguin problemes cardiovasculars o asmàtics.

I després dels Jocs Olímpics, què?
La pol·lució de l'aire de Pequín preocupa les autoritats - i els entre dotze i setze milions de persones que es calcula que viuen a la ciutat, i que es preveu que arribin als vint milions en pocs anys - més enllà de les setmanes concretes en què se celebraran els Jocs Olímpics.

Calen mesures efectives a llarg termini, i no només dins els límits municipals, sinó a totes les províncies properes, les indústries de les quals embruten l'aire que després es respira a la capital xinesa. Les característiques geogràfiques de Pequín tampoc no ho faciliten: envoltada de muntanyes per tres bandes, la ciutat depèn en gran mesura de la força i direcció dels vents per aconseguir que es dispersi la contaminació de l'aire.

La solució no serà fàcil.