Al cap i a la fi, el baix cost de l’equip necessari en comparació amb el que s’usa a les cadenes de ràdio és un dels principals atractius que té aquest format. Qualsevol persona amb un ordinador, un micròfon decent i un programa d’edició de so gratuït pot tenir el seu pòdcast.
Imatge: Getty
Difícilment es pot trobar algú que no hagi escoltat un pòdcast en els últims temps. Aquest nou format és l’evolució digital de la ràdio i s’ha convertit en un dels mitjans de comunicació que més ha crescut.
El fet de poder-se escoltar a qualsevol hora i a través de múltiples plataformes ha permès un accés assequible per a oients, mentre que la facilitat de gravar un episodi i difondre’l a les xarxes socials ha ajudat a molts creadors de continguts i a persones interessades en la ràdio a trobar el seu espai per expressar interessos, qüestions i inquietuds.
Al cap i a la fi, el baix cost de l’equip necessari en comparació amb el que s’usa a les cadenes de ràdio és un dels principals atractius que té aquest format. Qualsevol persona amb un ordinador, un micròfon decent i un programa d’edició de so gratuït pot tenir el seu pòdcast.
Francesc Mauri, un dels rostres i de les veus més conegudes en l’àmbit de la meteorologia i la sostenibilitat a casa nostra, comenta que “la diferència que té [el pòdcast] és que pot ser segurament més específic o tractar segons quins temes més concrets que en un programa generalista de ràdio no hi posaries”. A més, destaca que és un mitjà on la gent més jove, a qui convé arribar a vegades, s'hi troba bé.
Els inicis d’aquest format es poden remuntar a principis del 2000, amb un accés cada cop més gran a internet i la possibilitat de les emissores de ràdio de penjar els seus programes a la xarxa. Les cadenes de ràdio pioneres van ser les que més van créixer, però amb el temps totes o quasi totes s’han sumat a aquesta tendència, creant els seus propis programes o convertint la programació habitual en aquest format en compartir-la a través de les plataformes mencionades.
Pòdcasts a Catalunya
Com és lògic, l’ecosistema dels pòdcasts a Catalunya també ha vist un augment enorme en els últims anys, amb molts programes exitosos, tant en català com en castellà. També moltes personalitats s’han atrevit a fer el salt a aquest nou mitjà, algunes de les quals venien del món radiofònic i del periodisme, mentre que d’altres han trobat en els pòdcasts una forma de mostrar la seva expertesa.
Un exemple és el propi Francesc Mauri. El reconegut meteoròleg dirigeix des de 2012 el programa MeteoMauri i reconeix que “l’espai MeteoMauri, curiosament, va néixer només com a espai pòdcast.
Un exemple és el mateix Francesc Mauri. El reconegut meteoròleg dirigeix des de 2012 el programa MeteoMauri i reconeix que “l’espai MeteoMauri, curiosament, va néixer només com a espai pòdcast. La direcció de Catalunya Ràdio, d'aquell moment, de seguida em van dir: mira, ens agradaria que aquest programa fos el primer d'una sèrie de programes que tenim al cap que es podrien fer exclusivament com a pòdcast”. Des de llavors, MeteoMauri es va convertir en el primer programa en aquest format sobre medi ambient que es va fer a l’estat.
Jose David Muñoz, periodista, locutor i director de La Radio del Somormujo, és una altra veu experta en el món de la ràdio. El seu pòdcast, dedicat exclusivament a l’ornitologia i que presenta juntament amb José Luis Copete, s’emet també a El Prat Ràdio. Actualment, a la sisena temporada, Jose David comenta que el pas a aquest nou format és l’evolució lògica de la ràdio convencional. “Al final, la gent escolta el que vol i quan vol o pot. Per tant, el pòdcast és el format ideal per acompanyar l'oient en aquell moment que desitgi, ja sigui a la feina, al cotxe o fent esport”, comenta.
Aquesta és una opinió que també comparteixen les creadores de L’Ovella Verda, les biòlogues Andrea Camacho i Marta Josa, on parlen de diferents temes relacionats amb el medi ambient d’una forma amena. L’Andrea i la Marta comenten que amb aquest mitjà “no cal que estiguis mirant una pantalla, que ja la mirem massa durant el dia, pots fer altres coses mentre gaudeixes de l'àudio”. Ambdues es van llançar en aquest món com una forma de sortir de la seva zona de confort, de passar d’escriure temes divulgatius a parlar-ne davant d’un micròfon.
La natura i la sostenibilitat als pòdcasts
Tan MeteoMauri, com La Ràdio del Somormujo i L’Ovella Verda, són tres programes que toquen temàtiques mediambientals, però no són els únics. A casa nostra comptem amb veus conegudes com la de Mònica Usart, a Oxigen de RAC1, i també a altres programes com Via Verda, també a Catalunya Ràdio, o Arrels i Ales, de Ràdio Sant Cugat.
Els pòdcasts s’han convertit en plataformes molt potents a l’hora de comunicar temes ambientals i parlar sobre les problemàtiques actuals, com el canvi climàtic. A més, la conscienciació cada cop major de la societat afavoreix que aquests programes tinguin un públic interessat nombrós.
Els pòdcasts s’han convertit en plataformes molt potents a l’hora de comunicar temes ambientals i parlar sobre les problemàtiques actuals, com el canvi climàtic. A més, la conscienciació cada cop major de la societat afavoreix que aquests programes tinguin un públic interessat nombrós.
I no només a Catalunya, clar. En anglès alguns dels més destacats són Jane Goodall’s Hopecast, The Nature Podcast o Outrage + Optimism, mentre que en castellà podem trobar Vivir Sin Plástico, Somos Naturaleza (de WWF Espanya) o Hora Verde.
L’aparició de nous pòdcasts sobre medi ambient és una bona notícia per a les integrants de L’Ovella Verda: “Volem una societat informada així que ens sembla genial que puguin triar quin pòdcast prefereixen a l'hora d'aprendre i entretenir-se”.
Francesc Mauri coincideix amb elles: “com més pòdcasts hi hagi de temàtiques ambientals, jo crec que més incidirem a la societat en canviar hàbits, en canviar inèrcies, en canviar maneres de fer que estan molt enquistades i costa molt de moure. Per tant, benvinguts tots els pòdcasts possibles de temàtiques ambientals”.
La sobreproducció de pòdcasts i el seu futur
El fet que crear un pòdcast sigui bastant fàcil, que ara estiguin de moda i que la difusió és assequible a través de les xarxes socials pot provocar una certa saturació de programes i que la població es vegi sobrepassada per la quantitat d’opcions i de missatges que rep.
En paraules de Jose David Muñoz, de La Radio del Somormujo, “a cada replà d’escala trobes algú que fa un pòdcast com a format pur”. La Marta Josa i l’Andrea Camacho, de L’Ovella Verda, també reconeixen que és fàcil fer programes amb aquest format i que un efecte contraproduent d’aquest fenomen és que si hi ha molts pòdcasts, molts tenen poca presència i s’escolten menys.
Muñoz, però, afegeix que el fet que “els oients et considerin interessant i els aconsegueixis fidelitzar és el que fa la diferència entre un pòdcast bolet o un pòdcast que ha vingut per a quedar-se. I això és precisament el que s’ha d'aconseguir amb els programes de temàtiques ambientals”.
I, per aconseguir-ho, un aspecte en el qual coincideixen en Jose David i en Francesc Mauri és en la importància de comunicar bé el medi ambient. El director de La Radio del Somormujo exposa que s’ha de parlar “des d’una vessant rigorosa i verídica per tal d'oferir un producte que sigui interessant i alhora agradable d'escoltar”. El meteoròleg comenta que tots els professionals que fan comunicació ambiental seriosa, sense explicar falsedats, ni abonar-se a titulars fàcils, han de seguir ferms en aquesta línia.
Sigui quina sigui l’evolució que tinguin, és una bona notícia que els temes ambientals estiguin presents en aquest format i que hagin trobat lloc en part de l’audiència. A més la facilitat de difusió que ofereixen les xarxes socials i les plataformes com Spotify permeten que l’abast pugui ser més ample i arribar a persones que no solen consumir aquest tipus de contingut.
L’actual situació de crisi ambiental en la qual ens trobem, amb el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació i la desforestació fan més que necessària la presència de tota mena de projectes vinculats amb el medi ambient i la sostenibilitat. I els pòdcasts són una eina molt útil.
