Les conseqüències de la nostra activitat humana poden suposar un risc per a nosaltres i per a totes les altres espècies.
Un nou estudi publicat a finals de maig ha quantificat els límits que pot suportar el planeta per seguir sent un espai segur i just per a totes les espècies. Aquest estudi ha identificat diferents àmbits d’importància planetària i el llindar a partir del qual poden veure’s afectats per culpa de l’activitat humana.
L’estudi, elaborat per l’equip d’Earth Commission i liderat pels investigadors Johan Rockström, Joyeeta Gupta i Qin Dahe, demostra que ja s’han superat els llindars de seguretat i justícia en set dels vuit àmbits estudiats. Això significa que les conseqüències de la nostra activitat poden suposar un risc per a nosaltres i per a totes les espècies.
Llindars que ja s’han superat
Els àmbits que ha identificat l’estudi es poden dividir en fertilitzants (nitrogen i fòsfor), biodiversitat (àrees naturals intactes i integritat dels ecosistemes), aigua dolça (superficial i subterrània), aerosols i clima.
En tots ells, s’ha calculat quins són els llindars de seguretat per evitar el desajust del planeta i de justícia que permeten una vida digna per a tothom. L’equip investigador ha vist que la majoria dels límits s’han sobrepassat, siguin a escala global o regional.
"La majoria dels límits s’han sobrepassat, siguin a escala global o regional."
Respecte als àmbits vinculats amb la biodiversitat, s’ha calculat que les àrees naturals intactes haurien de representar entre un 50 i un 60 % de la superfície del planeta, mentre que per mantenir la integritat ecològica dels sòls caldria que un 20-25 % de cada quilòmetre quadrat tingués vegetació. En el primer cas, actualment s’ha protegit entre un 45 i un 50 % de les àrees naturals. Respecte al segon àmbit, assegurar la integritat ecològica dels hàbitats, actualment només un terç de tota la superfície compleix el criteri definit.
Amb relació a l’aigua dolça, tenim que només un 66 % de les masses d’aigües superficials i un 53 % de les subterrànies compleixen els requisits marcats. Això significa que s’estan extraient més recursos del compte d’aquests ecosistemes, posant-los en risc de col·lapse.
Els fertilitzants, tant pel nitrogen com pel fòsfor, mostren uns resultats que sobrepassen els nivells considerats segurs. El perill de l’abús en la quantitat de nutrients que s’usen és l’eutrofització de les masses d’aigua i la contaminació dels sols, impedint la presència de vida i el seu consum o ús.
Pel que fa al clima, el paper dels humans ja ha provocat l’escalfament del planeta, amb un augment mitjà d’1,2 °C respecte als nivells preindustrials. L’estudi presentat ha marcat el llindar segur i just en un augment de la temperatura d’1 °C.
Finalment, els aerosols són l’únic àmbit en el qual no se supera el llindar de seguretat i justícia a escala global. Però a escala regional i local, l’impacte de les petites partícules en suspensió (principalment PM2,5) és notori, sobretot a les zones amb més densitat, com són les àrees urbanes de moltes regions del planeta.
Comparació amb l’estudi publicat el 2009
L’estudi presentat és una evolució d’un treball de 2009, liderat també per Johan Rockström, en el que es van identificar també diferents àmbits i es van estudiar els llindars de seguretat. En aquell moment, els àmbits van ser els aerosols, la contaminació química, el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans, la pèrdua de la capa d’ozó, la pèrdua de biodiversitat, els canvis en l’ús dels sols, l’ús d’aigua dolça i el flux de nutrients (nitrogen i fòsfor). De tots ells, només tres superaven els llindars: la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i el flux de nutrients.
"L’activitat humana ha seguit tenint un impacte sobre el planeta, incrementant el seu efecte."
Tot i que els àmbits no són exactament iguals, en aquests catorze anys que han passat entre ambdós estudis s’observa que l’activitat humana ha seguit tenint un impacte sobre el planeta, incrementant el seu efecte. I això que l’article de 2009 ja suposava un avís important i va servir de base per a la creació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i per la redacció de l’Acord de París, entre altres tractats.
La diferència entre les dues investigacions rau en el concepte de justícia que s’ha incorporat en el nou treball. Es tracta d’un concepte que es va començar a tractar fa uns deu anys i que ja es va incloure en els mencionats ODS, però que no es va tenir en compte a l’estudi de 2009.
"S'ha incorporat el concepte de justícia en els impactes ambientals."
La incorporació del concepte de justícia en els impactes ambientals permet a entendre que les conseqüències que pateixen les persones i les altres espècies que viuen a la Terra no són iguals a tot arreu. Molts cops s’han pres les mesures tenint en compte els estàndards d’uns països concrets, sense tenir en compte la vulnerabilitat d’altres zones del planeta.
Precisament, són les poblacions d’aquestes àrees més vulnerables les que estan patint de forma més evident els efectes de l’activitat humana. Per posar un exemple, a l’estudi de 2009 es va marcar el llindar d’escalfament global en 1,5 °C, que és el que es va voler definir als Acords de París en un inici, tot i que es va acabar marcant un increment màxim de 2 °C. Però al nou estudi, el llindar d’escalfament que es defineix per tenir un planeta segur i just és d’1 °C, perquè amb aquest augment s’ha calculat que moltes persones ja patirien les conseqüències del canvi climàtic, tal com s’ha observat.
Enfocament de futur
Els resultats que presenta el nou estudi de l’equip d’Earth Commission no són optimistes. El fet de superar nombrosos llindars suposa un risc per a les persones i per al planeta, tot i que no tots estan al mateix nivell.
Així com en el cas de la biodiversitat, l’aigua dolça i els nutrients, els impactes de superar els límits de seguretat i justícia impliquen un perill per a la humanitat i el planeta, per als aerosols i el clima hi ha diferència entre els llindars de seguretat i de justícia. Per aquest motiu, superar el de justícia implica un dany cap a l’ésser humà mentre que segueix sent segur per al planeta.
Això significa que és necessari actuar en àrees més petites (regionals o locals) en alguns dels àmbits, mentre que en d’altres calen actuacions a escala global. Certs estats o certes ciutats han de desenvolupar els seus objectius basats en la ciència per tal de poder fer front als impactes causats quan se superen els llindars definits.
Tot i això, l’equip investigador està convençut que és possible revertir alguns dels danys causats per tal de situar-nos per sota dels límits marcats. L’únic inconvenient és que cal dur a terme accions dràstiques i immediates si es vol arribar a temps de minimitzar les conseqüències.
"Les solucions no són fàcils i les propostes varien."
Les propostes de solució són diverses en funció del punt de vista de cada membre de l’equip. Alguns opten per reforçar el creixement verd, mentre que altres opten pel decreixement o el post-creixement.
Sigui com sigui, defensen que cal actuar amb celeritat si es vol garantir un futur segur i just per a les persones, per a les generacions futures i per a totes les espècies del planeta. A més, exposen que l’estudi presentat ha de servir de base des de la qual desenvolupar i aplicar les accions que elaborin les empreses privades i les administracions públiques.
