L'Estat del Món 2004 alerta dels greus perills del consumisme

L'Estat del Món publicat anualment pel Worldwath Institute i editat en català des de fa 12 anys pel Centre Unesco de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Caixa Sabadell, l'Obra Social i Cultural de «Sa Nostra» Caixa de Balears i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, ha estat presentat per Danielle Nierenbert, coautora de l'informe. L'acte va tenir lloc divendres, 9 de gener, a Barcelona, només unes hores després de la seva presentació a Washington. Dilluns 12 de gener, es fa una presentació pública del llibre a la Sala d'actes de la Fundació Caixa de Sabadell (plaça de Catalunya 9), a les 19:30. Aquest any l'informe més prestigiós del món sobre desenvolupament sostenible ha estat dedicat en forma monogràfica a la societat de consum. Les conclusions són, encara que previsibles, inquietants. El món consumeix a un ritme insostenible que té greus conseqüències sobre el planeta i el benestar de les persones. Les perspectives de futur no són alleujadores si no es comença a 'controlar el consum en comptes de deixar que el consum ens controli a nosaltres'. La societat xinesa està substituint els bolquers tradicionals per bolquers d'un sol ús. Amb aquest titular aparegut al New York Times ha començat Danielle Nierenbert la presentació de l'edició en català de L'Estat del Món 2004. Aquesta anècdota que pot semblar poc més que ridícula és un exemple perfecte per entendre la perspectiva de la que parteix el llibre. Centenars de milions de persones del món en via de desenvolupament han entrat ja a formar part de la 'classe consumidora' enlluernats per un model on el gaudir de bens i serveis és l'eina per aconseguir la felicitat i èxit social. I les xifres augmentaran en un futur pròxim, a més els nivells de consum per càpita de les societats riques continuaran augmentant. Per això, en el trentè aniversari del Worldwatch Institute, aquesta edició de L'estat del món ha volgut examinar com consumim, per què consumim i quines conseqüències tenen les nostres opcions de consum per als altres éssers humans i per al planeta. Les conseqüències sobre el planeta es poden mesurar a través d'ecosistemes esgotats: boscos degradats, zones de pesca exhaurides... D'una contaminació que continua empitjorant i la degradació dels recursos arran del creixement constant del consum. A més l'augment de combustibles fòssils centren ara el problema planetari en el canvi climàtic. Les repercussions també afecten a la qualitat de vida dels propis consumidors, amb grans endeutaments, més hores de feina i problemes de salut, com la obesitat o el tabaquisme. Al mateix temps aquesta cursa de consum també disminuirà la capacitat de satisfer les necessitats bàsiques dels que es situen fora de la classe consumidora. En aquest sentit cal repassar algunes dades: El 12% de la població del món que viu a Nordamèrica i a l'Europa occidental és responsable del 60% del total de les despeses de consum privat mentre que al 33% que viu al sud d'Àsia i a l'Àfrica subsahariana només li'n correspon el 3,2%. I que encara (segons un informe de 1999) uns 2.800 milions de persones -dues de cada cinc del planeta - viuen amb menys de 2 dòlars al dia, i 1.100 milions no tenen accés a aigua potable. En qualsevol cas L'Estat del Mon d'aquest any explora també els sistemes de frenar l'actual model de consum per millorar les perspectives de benestar humà i sostenibilitat. A través dels diferents capítols es demostra com es possible triar opcions adequades respecte al consum per millorar la nostra qualitat de vida, la salut i respectar els ecosistemes naturals del planeta. En aquest sentit Danielle Nierenbert ha remarcat el tema de l'alimentació, l'activitat humana que junt amb el transport té més impacte sobre el medi ambient. I ha insistit en la necessitat de rebutjar l'agricultura intensiva, consumir productes orgànics, de procedència local i reduir dràsticament el consum de carn. Es tracta en definitiva, de, prenent un títol d'un capítol del'informe, 'replantejar-se la bona vida'. Danielle Nierenbert, investigadora del Worlwath Institute i coautora de l'informe, ha estat acompanyada per Fermí Pons, de la Fundació Caixa de Sabadell i Sergi Rovira del Centre Unesco de Catalunya que com cada any ha fet possible la seva edició en català.