Ljubljana és la capital administrativa, econòmica i cultural d’Eslovènia i, amb gran diferència, la ciutat més desenvolupada del petit país que es va independitzar de l’antiga Iugoslàvia ara fa 25 anys. Durant l’última dècada, a més, ha estat protagonista d’una gran transformació que l’ha fet valedora del títol de Capital Verda Europea aquest 2016.
Evidentment, bona part d’aquests canvis s’emmarquen en la gran transformació energètica que recorre Europa, amb l’aplicació de criteris d’eficiència energètica als edificis municipals i als pisos públics de lloguer, la substitució de bombetes als fanals i la introducció de plaques solars. Però el que fa única la situació actual de Ljubljana és l’espectacularitat de les zones verdes i els criteris radicals que s’han aplicat en matèria de mobilitat.
L’any 2007 el govern municipal va aprovar el pla ‘Visió 2025’, amb la qualitat de vida com a factor central. Entre els objectius, la modernització del transport públic, la connexió entre la zona més urbanitzada i els voltants naturals de la ciutat, i la gestió eficient dels seus propis pulmons verds. De moment, i encara són a mig camí de la implantació del pla, ja han aconseguit un bon grapat de guardons i la satisfacció, segons diuen les enquestes locals, de la majoria de la ciutadania local.
El centre, per als vianants
Ljubljana té una superfície total molt gran (275 km2, quasi tres vegades la de Barcelona), però la majoria dels seus 280.000 habitants viuen a la part central urbanitzada, a la vora dels dos rius que creuen la ciutat. I aquesta part, fins fa no res dominada pels cotxes particulars, s’ha convertit en pocs anys en territori compartit amb el transport públic, els carrils bici i les zones exclusives per a vianants.
El canvi més impressionant és el que han anomenat “zona ecològica” al mateix cor de la ciutat: més de 91.000 metres quadrats tancats al trànsit de vehicles motoritzats, amb l’única excepció dels serveis de repartiment, que s’han de realitzar entre les 6 i les 10 del matí. A més, hi ha altres carrers, cada vegada més, amb trànsit limitat. L’exemple més il·lustratiu és la pròpia avinguda Eslovènia, la via principal del centre de la capital. Abans nus de trànsit primordial, ara és d’accés restringit a transport públic, càrrega i descàrrega de mercaderies, clients dels hotels i pas de residents. Amb això s’ha passat d’un trànsit diari de 21.000 vehicles de motor a només 1.600, la majoria dels quals són autobusos i taxis. A més, per facilitar els trajectes a peu, s’han construït nous ponts només per a vianants.
Amb això, és clar, les xifres s’han capgirat. De 2003 a 2013 el percentatge de desplaçaments en cotxe privat al centre de la ciutat va baixar del 47% al 19%. I, sobretot, van augmentar els trajectes a peu: del 33% al 53%.
Bici i autobús, objectius primordials
L’ajuntament de Ljubljana té clar que per incrementar l’ús de la bicicleta, ha de posar-ho fàcil. En total, la ciutat compta amb 200 km de carril bici, entre els que hi ha específicament per als qui es mouen a pedals i els que s’han de compartir amb vianants o autobusos. I la seguretat és un factor clau, sobretot entre els ciclistes més petits. Per això s’han dissenyat rutes per a anar a l’escola en bicicleta sense perill, en camins que no han de compartir espai amb vehicles més grans ni travessar cruïlles importants.
El sistema municipal de bicicletes de lloguer, semblant al Bicing, ha superat amb escreix les expectatives des que es va posar en marxa l’any 2011. La primera hora és gratuïta, i per usar les bicis cal comptar amb una targeta municipal que té, de fet, diverses utilitats: és també el títol de transport recarregable, serveix als pàrquings municipals i als de les zones ‘park & ride’ (els intercanviadors on deixar el cotxe i poder agafar el transport públic), per al préstec a les biblioteques municipals i fins i tot per llançar les escombraries als nous contenidors subterranis.
El tancament del centre al trànsit de cotxes particulars ha anat associat al creixement de la xarxa de transport públic, bàsicament d’autobusos: el 96% de la població viu a menys de 500 metres d’una parada. A les millores de les rutes dins la ciutat es suma també la integració de les línies de les zones dels afores i dels pobles dels voltants.
Per altra banda, dins la “zona ecològica” hi ha uns quants vehicles elèctrics, de l’estil dels que es fan servir als camps de golf, per a ús gratuït de residents i visitants. En un principi es prestaven directament als usuaris, però s’ha vist més efectiu crear algunes rutes predeterminades, i als mesos d’estiu funcionen com si fossin microbusos.
Territori verd dins la ciutat
Una de les peculiaritats de Ljubljana és la gran quantitat d’espai verd i el fet que el bosc arriba pràcticament al bell mig de la ciutat. Tres quartes parts del territori municipal són zones verdes, i això inclou els marges dels rius, àrees pantanoses, zones agrícoles i un impressionant 46% de superfície coberta de boscos. Això dóna una mitjana de 560 metres quadrats d’àrees verdes per habitant, una xifra impressionant: a l’estat espanyol, per exemple, la mitjana és de 15 metres quadrats per persona a les ciutats, el mínim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (i algunes no arriben ni a la meitat).
El 20% d’aquestes zones verdes compten amb algun tipus de protecció i el 2010 van declarar una àrea de bosc de 1.400 hectàrees com de “finalitat especial” pel seu valor en la captura de CO2. No és l’única novetat: entre 2008 i 2012, en només quatre anys, es van plantar 2.000 arbres nous, es van construir cinc parcs en antics grans solars degradats i es van condicionar els voltants del riu Sava. En total, 40 hectàrees més de zones verdes. A les àrees industrials abandonades s’ha optat per la reconversió en zones residencials sostenibles, amb la construcció d’edificis d’apartaments de titularitat pública (de venda i de lloguer, amb alguns pisos adaptats especialment per a persones amb discapacitat o persones grans) i espais verds per al veïnat.
El Camí de la Memòria i la Camaraderia
Les zones verdes de Ljubljana estan connectades per diversos corredors per bicicletes i caminants. El més gran d’aquests corredors, que constitueix un parc en sí mateix, és el Camí de la Memòria i la Camaraderia. Amb un total de 34 quilòmetres al voltant de la ciutat, és la senda arbrada més llarga, amb un total de més de 7.000 arbres i diversos monuments referents a la història de la capital eslovena. De fet, la mateixa via corre paral·lela a l’antiga reixa de filferro espinós que es va construir durant l’ocupació de Ljubljana en la Segona Guerra Mundial.
A més del propi camí, el parc conté diverses àrees esportives, amb aparells gimnàstics de fusta per a totes les edats i l’adaptació d’alguns trams per fer esquí de fons els mesos que hi ha prou neu.
Un carnet per llançar escombraries
Una altra de les transformacions interessants de Ljubljana és la recollida selectiva de residus. En un dècada han incrementat de manera espectacular els percentatges de separació i, sobretot, creuen haver trobat el mètode per seguir creixent. Habitualment, la recollida segueix el sistema de recollida porta a porta, un parell de dies per setmana, però amb contenidors de mida mitjana –de l’estil dels que tenen alguns comerços o restaurants aquí- que tenen a cada edifici de veïns, i amb un per a cada fracció de la brossa: envasos, paper, vidre, orgànica i resta.
Darrerament, però, s’estan instal·lant grans contenidors subterranis que faciliten el procés: amb 50 d’aquests grans col·lectors han substituït 3.500 dels contenidors veïnals. La recollida mitjançant aquest sistema és gratuïta i oberta a tothom en els casos de vidre, envasos i paper, però les boques per a l’orgànica i la resta s’activen amb la presentació de la targeta identificativa dels residents.
L’objectiu del pla ‘Visió 2025’ és esdevenir una ciutat amb zero residus. Amb aquesta idea han impulsat diverses campanyes, en col·laboració amb entitats socials, per la recollida i allargament de la vida útil de mobles, roba, joguines i complements. El propi ajuntament ha obert alguns “centres de reutilització” per a aquests productes, amb preus simbòlics per als compradors. La recollida selectiva ha arribat també al cementeri, on es disposa de contenidors separats per a flors, terra i, especialment, les restes d’espelmes, que arriben a vora 350 tones cada any i es reciclen en plantes especialitzades que reutilitzen totalment la cera recollida.
Rius nets i altres detalls
Com pràcticament a totes les ciutats amb riu, recuperar les marges i habilitar-les com a zona de passeig i d’esbarjo ha estat una prioritat. L’objectiu és, fins i tot, arribar a habilitar alguna zona apta per al bany. I, sobretot, garantir-ne la neteja per minimitzar les conseqüències en el cas de riuades i inundacions com les que ja s’han patit en els últims anys. Per això cada any, entre el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) i el Dia de la Terra (22 d’abril), realitzen la campanya d’extracció de restes del fons del riu. El resultat habitual és una pila de bicicletes, carros de supermercat i mobles diversos, entre d’altres coses, que s’apilen i es deixen temporalment a la vista dels ciutadans com a estratègia de conscienciació ben visual.
A aquestes grans mesures se sumen petits detalls interessants de la capital verda d’enguany, com l’aplicació per a mòbils “Amb un no n’hi ha prou!” que facilita el contacte entre persones per compartir cotxe o la instal·lació de mobiliari urbà fet a partir de palets reciclats. Amb tot, un bon exemple de Ciutat Verda Europea. Si més no, això és el que va opinar el jurat.
Fonts de les imatges:
Vehicle elèctric Kavalir. Autor: V. Hoffman
Ciclistes: Ljubljana City Bike Tour
