Actualment disposem de dades europees, nacionals i regionals de la pobresa energètica, però no hi ha dades a escala local. Aquest fet dificulta la identificació, disseny i implementació d'accions específiques de prevenció i correcció de la pobresa energètica.
La principal font d'informació sobre la matèria continua sent els Serveis Socials dels diferents ajuntaments, però també cal fer esment del paper que poden jugar i complementar agents específics de l'ecosistema local d'atenció als col·lectius vulnerables: entitats del 3r sector, companyies subministradores o entitats de defensa dels drets de les persones.
Si volem destacar experiències exitoses de mapificació de la pobresa cal anar al Regne Unit, on aquesta tasca es desenvolupada de forma sistemàtica i integrada amb variables de tipus sociosanitari per agents públics, amb evolució històrica. Un bon exemple són els mapes proveïts per Departament of Energy and Climate Change (http://tools.decc.gov.uk/en/content/cms/statistics/local_auth/interactive/fuelpoverty/index.html)
A escala regional, destacaríem l’experiència realitzada a Ciutat Meridiana per Ecoserveis - , l’anàlisi realitzat al sector de Les Planes a Sant Cugat per l’ETSAV-UPC - o el projecte SOPHIE -
Aquest article pretén fer una modesta aproximació a una primera metodologia per poder mapificar la pobresa energètica a escala local, centrada en cinc fases de forma orientativa. S’entén aquesta mapificació com una fase inicial de diagnosi de la pobresa energètica a escala local.
Fase 1. Configuració i tractament de les dades provinents de l'Ajuntament.
Primer de tot, suggerim llistar totes les prestacions atorgades per Serveis Socials de totes les matèries en un arxiu o base de dades agrupades per codi d'expedient o per adreça completa. A partir d'aquí, cal reagrupar les prestacions que tinguin una temàtica comuna i reduir el nombre de subllistat a un màxim de 6-7 llistats (aigua, llum, habitatge, salut, transport, alimentació, altres, etc). Per tal de disposar d'un primer mapa, cal convertir aquest arxiu excel a una capa tipus "shape" que geolocalitzi les dades sobre un mapa del municipi. Per dur a terme aquesta tasca es poden fer servir eines tipus Google Maps, eines SIG open source com Quantum GIS (QGIS) o eines corporatives del mateix ens local.
Com a resultat final d'aquesta primera fase tindríem un mapa amb 6-7 capes d'informació geolocalitzada de dades estrictament públiques.
Fase 2. Obtenció i integració de fonts complementàries.
Tenint en compte que hi ha població no atesa per Serveis Socials que se situa en el marc de la pobresa energètica i que és atesa per altres agents, cal completar la informació disponible amb dades corresponents a: talls de subministrament d'aigua, talls de subministrament d'electricitat i talls de subministrament de gas; desnonaments, famílies ateses per entitats del 3r sector (Creu Roja, Càrites, etc.) i/o Bancs d'aliments o iniciatives similar de cada municipi.
Un cop obtinguda la informació de forma estructurada, cal adequar la seva presentació a les dades de la fase 1, centrant-nos en l'adreça completa com a camp comú a tots els arxius per tal de completar les diferents capes que en aquesta fase 2 passarien a ser d'unes 10 aprox.
Fase 3. Ampliació de la informació de l'habitatge.
Un cop seleccionades les àrees d’actuació prioritàries en matèria d'atenció a la vessant edificatòria, cal ampliar la informació disponible de cada habitatge a partir de la referència cadastral disponible a nivell municipal. La informació allà recollida, tot i no ser òptima, sí que pot augmentar la disponibilitat d'informació per filtrar futures accions a desenvolupar.
Altra capa d'informació a incorporar podria ser la disponibilitat de certificats d'eficiència energètica dels edificis, a disposició de l'Institut Català d'Energia de la Generalitat de Catalunya.
Fase 4. Creació dels mapes de calor o hotspots.
A partir d'eines incorporades en el programari GIS, es generen diversos mapes de calor per tal d'avaluar i mapificar la concentració de prestacions, talls, desnonaments, etc. a nivell geogràfic. Aquesta mapificació en forma de densitat, pot permetre reorientar l'atenció de diversos dispositius públics i privats d'atenció integral a les famílies afectades per la pobresa energètica, alhora que poden ser eines de gestió de tipus meso i macro a nivell municipal i supramunicipal.
Fase 5. Explotació de la informació mapificada.
Tota la informació incorporada a les diferents capes d'informació en format shape ha de permetre fer un tractament multivectorial de la pobresa energètica tant des del punt de vista analític i estadístic, com per la identificació de potencials projectes d'atenció a la pobresa energètica. Entre ells, destacarien:
- Identificació de bosses específiques d'edificis per la seva rehabilitació energètica.
- Tractament per sectors geogràfics pels diferents equips municipals: Serveis Socials, Habitatge, OMIC, etc.
- Incorporació a plans estratègics i/o diagnosis quantitatives i qualitatives de la ciutat.
- Incorporació de la vessant salut en el diagnòstic de la pobresa energètica
