Medi ambient i empresa a Catalunya

23/09/2007 - 00:00
En els últims anys, la preocupació pel medi i la conservació del planeta han deixat d'ésser assumptes exclusius del moviment ecologista i s'han instal·lat al món empresarial i, de manera més important, a les institucions públiques. Quant al ciutadà, encara som lluny del nivell de conscienciació ambiental de societats com l'alemanya o els països escandinaus, però cada vegada el missatge, ara a l'agenda dels mitjans de comunicació, arriba més a totes les capes de la societat. Les multinacionals i les empreses grans han començat a incorporar professionals que tenen per feina reduir l'impacte ambiental de la seva activitat econòmica, optimitzar els recursos energètics i funcionar de manera sostenible, tant com sigui possible. Un article de finals de juny al New York Times parlava de la nova figura del cap de sostenibilitat ('chief sustainibility officer') creada recentment en algunes grans companyies dels Estats Units. La funció d'aquest professional és, no només elaborar estratègies per a reduir l'impacte ambiental, sinó també transmetre una imatge empresarial 'ecològica'. A Catalunya, la figura del responsable de medi ambient és imprescindible a les empreses que, per la seva activitat, provoquen un fort impacte ambiental: constructores, químiques, tèxtils, extractives, farmacèutiques... Es tracta, principalment, d'implantar una política de medi ambient que eviti multes i demandes judicials a l'empresa, a més de reforçar la imatge de la companyia. Aquest professional sol ser llicenciat en medi ambient però també exerceixen el càrrec químics, enginyers i biòlegs, i la seva feina inclou, a més, tasques de riscos laborals i de qualitat, per tal de maximitzar-ne l'eficiència. 'La influència de la Unió Europea ha estat fonamental perquè les empreses hagin començat a tenir àrees de medi ambient i consultar tècnics d'aquest camp', explica Lluís Torrent, portaveu del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). 'Malgrat tot, l'Estat espanyol és el país amb més infraccions ambientals de la Unió.' Les exigències a les empreses en matèria de medi ambient són cada dia més grans per part de les administracions i del mercat. Actualment, totes les companyies que volen estar ben situades obtenen el certificat ambiental ISO 14.000, i també l'ISO 9.000, de qualitat. Tenir-lo no és obligatori, però qui no s'ha preocupat d'obtenir-lo perd prestigi en el sector. La primera empresa a contractar un responsable de medi ambient fou l'administració pública, a principis dels anys noranta i, de fet, una gran part dels serveis ambientals que es contracten en aquest país continuen tenint com a client les administracions públiques. A les multinacionals, el responsable de medi ambient treballa sovint dins l'àrea de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i, a banda de qüestions ambientals, s'ocupa de les polítiques socials de la companyia, com ara conciliació de la vida laboral i familiar, projectes d'obra social, ètica empresarial... Cada any, doncs, a més de publicar els resultats econòmics, aquestes grans empreses donen a conèixer els resultats socials i ambientals, que inclouen dades com les emissions de CO2 i les mesures preses per estalviar energia i contra el canvi climàtic. Les grans empreses també comencen a incorporar professionals d'aquest camp, mentre que les mitjanes (de cinquanta a dos-cents treballadors), 'només destinen diners a polítiques ambientals si tenen bons resultats econòmics', explica Torrent. En lloc de tenir un professional fix a l'empresa, contracten quan els és necessari els serveis d'una consultoria ambiental, un tipus d'empresa que en els últims anys ha proliferat a Catalunya. Segons dades de la Fundació Fòrum Ambiental, al 2006 hi havia censades 1.261 empreses dins el sector ambiental, un 3,6% més que al 2004. Les empreses petites, per ara, no destinen recursos a polítiques de medi ambient, tot i que posen en pràctica certes mesures de caire ambiental, com ara recollida selectiva de residus, estalvi de paper, aigua, llum i control de la climatització a les instal·lacions. Bones pràctiques Alejo Torres és director de Prevenció i Medi Ambient del Grup Uriach, una de les principals empreses farmacèutiques de l'estat i la més antiga, fundada el 1838. La seva facturació és de més de 1.500 milions d'euros l'any, dels quals més del 10% els dedica a R+D. A les seves instal'lacions de Palau Solità i Plegamans, inaugurades el 2002, hi treballen vuit-centes cinquanta persones. Torres és químic i farmacèutic, i té un postgrau en gestió ambiental. El departament de Medi Ambient del grup es va crear fa dotze anys, quan no era gaire habitual entre les empreses. Hi treballen deu persones, químics i ambientòlegs, que es dediquen a implantar sistemes de gestió ambiental i a minimitzar riscos laborals i ambientals. 'El nostre problema principal, com a tota la indústria química', explica Torres, 'són els residus, tant en quantitat com en qualitat. Així, en les fases inicials del disseny d'un nou medicament ja tenim en compte mesures per minimitzar l'impacte ambiental que tindrà.' El departament també dissenya mesures d'estalvi energètic i de recursos. Així, les instal·lacions tenen sistemes per controlar el consum elèctric, com per exemple, rellotges astronòmics que regulen la il·luminació de l'edifici segons la il·luminació externa, i no la franja horària, i mesures de control de la temperatura dels edificis. El departament també dissenya polítiques de responsabilitat corporativa i de conscienciació ambiental entre els empleats. Una institució de les dimensions i la importància del Parc Científic de Barcelona també presta força atenció a les qüestions ambientals. Glòria Pladellorens és la cap de Qualitat, Seguretat i Medi Ambient del Parc, on hi treballen un miler de persones, entre científics, administratius i personal tècnic. El departament vetlla perquè les diferents àrees desenvolupin la seva feina amb qualitat, respectant la salut del medi ambient i dels treballadors. Això és particularment important als laboratoris de recerca, on els empleats es veuen exposats a agents químics, físics i biològics. Així, hi ha un protocol per tractar els productes químics caducats, els residus reactius i per actuar quan hi ha vessament de líquids als laboratoris. El Parc ha elaborat un codi de Bones Pràctiques Ambientals, que convida a aplicar tant al personal com a les empreses que treballen a les seves instal·lacions. Entre les mesures, separació i classificació de residus, tant els produïts als laboratoris com a les oficines, i accions d'estalvi d'energia i d'aigua. L'Àrea de Qualitat del Parc també funciona com a consultoria, i ofereix assessorament ambiental i de riscos laborals a usuaris i empreses. Un altre bon exemple de gestió ambiental és la seu del departament de Medi Ambient de la Generalitat, situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Fa dos anys va acollir-se a l'EMAS (Echo Management and Audit Scheme), un sistema voluntari de gestió mediambiental i d'auditoria per a les organitzacions que operen dins la Unió Europea, Noruega, Liechtenstein i Islàndia. Aquest sistema preveu la reducció progressiva de l'impacte ambiental de l'empresa o institució, i permet que aquesta informació sigui accessible al públic. Les activitats realitzades a la seu del departament són de tipus administratiu i de gestió, és a dir, no tenen un fort impacte ambiental. La implantació de l'EMAS ha impulsat millores en la gestió dels residus, ha posat en marxa de mesures per reduir el soroll que fan les torres de refrigeració i les calderes de calefacció i que afecten els edificis pròxims, ha reduït el consum elèctric (6%), de gas natural (8%), d'aigua (5%), de paper (25%) i ha establert l'establiment de criteris ambientals en la contractació de serveis. L'assignatura pendent en política ambiental d'empresa, doncs, l'han de superar les petites i mitjanes companyies. Tot i això, Catalunya es troba ben situada dins la Unió Europea. Segons dades del departament de Medi Ambient, si comparem Catalunya amb la resta d'estats de la Unió, ens situem al cinquè lloc d'empreses amb registres d'EMAS, amb el sector químic i turístic al capdavant en l'obtenció d'aquest registre ecoambiental. Aquí podeu veure un llistat de les empreses catalanes que s'hi han adherit.

Relacionats

Butlletí