Un equip de recerca del European Centre for Environment and Human Health, de la University of Exeter Medical School (Regne Unit), ha estat estudiant la relació entre viure en una àrea urbana més verda i el benestar personal, i també els efectes immediats i a llarg termini de traslladar-se de casa a una zona amb més parcs i espais verds.
La conclusió principal és que els espais verds comporten beneficis sobre la salut mental. I els urbanistes haurien de tenir-ho en compte.
Hem parlat amb Ian Alcock, un dels principals investigadors d’aquest equip, per conèixer millor el tema.
Quin ha estat l’objectiu de les vostres darreres recerques?
Bàsicament hem intentat demostrar si hi ha un vincle significatiu entre la quantitat d’espai verd d’una àrea urbana residencial i el benestar de la gent que hi viu. Hi havia altres investigacions prèvies que havien fet servir diverses dades que suggerien que aquesta connexió hi existeix. Però tots aquests estudis anteriors tenien un problema en comú: era difícil saber si el vincle que hi identificaven és perquè la gent més feliç tria viure a les zones més verdes o si les àrees més verdes fan que la gent sigui més feliç.
(F)
Com vau enfocar, doncs, el vostre estudi?
El nostre treball ha estat una mica diferent. Hem treballat amb dades longitudinals, amb gent que ha estat entrevistada repetidament any rere any. Hem fet servir les dades d’una enorme enquesta social al Regne Unit que s’ha repetit durant 18 anys. I, de vegades, durant aquest llarg període de temps, algunes persones s’han canviat de casa, bé d’una àrea més verda a una que ho és menys, o en el sentit contrari. Hem observat els canvis en la salut mental que s’han derivat d’aquest trasllat. I d’aquesta manera hem pogut demostrar que, quan la gent es trasllada a àrees més verdes, la seva salut mental normalment millora. Així hem mostrat que hi ha relació entre els espais verds i una bona salut mental, i sabem que no és només per la personalitat de cadascú. La mateixa gent va esdevenir més feliç quan va marxar a una àrea més verda.
Com d’important és aquesta millora?
Hem intentat mesurar els efectes dels espais verds per a la felicitat tot comparant-los amb altres factors que sabem que fan feliç a la gent. I hem vist que són comparables a una tercera part de la felicitat que causa estar casat sobre estar solter, o a una desena part de la felicitat que es deriva de tenir una feina sobre estar a l’atur. Aquests resultats són per als qui es van traslladar d’una àrea amb molt poc espai verd a zones molt verdes.
Amb quina rapidesa apareixen aquests efectes beneficiosos? Són immediats?
Hem fet el seguiment de les persones al llarg del temps i ens hem fixat en què els passava en el primer any després de canviar-se a una àrea més verda, i també durant el segon i el tercer any. Hem vist que la salut mental millorava de manera immediata després del canvi a una àrea urbana més verda, i que continuava essent més bona també durant els dos anys següents.
Què els va passar als qui es van traslladar a àrees menys verdes?
Els efectes funcionen en tots dos sentits, però no sabem fins a quin punt es redueix la felicitat quan es traslladen a àrees menys verdes.
(F)
Quins són els factors associats als espais verds que beneficien la salut mental?
La nostra investigació no ha examinat aquests mecanismes, però altres recerques que s’han centrat en aquesta qüestió suggereixen tres raons principals. La primera és que l’experiència de l’espai verd, el sol fet de veure espai verd, proporciona a la ment de les persones una oportunitat de relaxar-se i deixar d’estar estressades. És el que es coneix com la teoria de la recuperació de l’atenció.
La segona idea és que viure en una àrea urbana més verda comporta fer més activitat física, i això té beneficis per a la salut mental de la gent, a més de per a la salut física. Si vivim a prop d’un parc, o en una zona amb més jardins, és més probable que anem a fer una passejada i ens movem més.
La tercera raó és que viure en una àrea urbana més verda suposa ser més sociable, tenir més interacció social amb la gent que viu al nostre voltant. És més probable que parlem amb els veïns, o que fem passejades en família i passem temps a l’aire lliure.
Viure a una àrea més verda tot sovint implica viure més lluny del centre i haver d’invertir més temps per anar a la feina. Com afecta això la salut mental i el benestar personal?
El temps invertit per anar a treballar és negatiu per a la salut mental de les persones, i particularment per a les dones treballadores que tenen molt poc temps lliure. En els nostres càlculs sobre els efectes de viure en àrees més verdes ja hem inclòs les variables del temps que s’ha de dedicar per arribar a la feina. I tot i haver tingut en compte aquest factor, continua sent beneficiós per a la salut mental viure en zones més verdes.
Els vostres estudis s’han centrat en els adults, però quins serien els efectes de viure en àrees més verdes per a infants i adolescents?
Nosaltres no hem analitzat els efectes en infants perquè les nostres dades provenen d’una enquesta feta amb adults. Però jo diria que els resultats serien els mateixos. Creiem que el que és bo per a la salut mental dels adults també ho és per a la salut mental dels infants. Altres estudis que s’han fet amb nens mostren que són més actius físicament durant el temps que passen a l’aire lliure. La idea que els espais verds animen la gent a passar més temps fora de casa i fer més exercici és probable que sigui especialment certa en infants. I la idea que els espais verds augmenten la socialització també s’hi aplica.
(F)
Tenint en compte tots aquests resultats, què aconsellaries a les famílies amb infants?
Jo diria que no cal canviar de casa i anar a una àrea més verda per treure profit de les zones verdes. Probablement, el més assenyat que podem fer és aprofitar els espais verds que ja tenim a la zona on vivim. Els nostres resultats ens haurien d’animar a sortir i passar més temps als parcs i jardins que tenim a l’abast al nostre voltant.
I què els hi diries, com a especialista en la matèria, als urbanistes?
La nostra recerca fins ara només es limita a dos petits estudis, i necessitaríem evidències molt més sòlides abans de poder assessorar les polítiques de planificació urbanística, tot considerant l’enorme inversió que això suposa. Però els resultats que hem obtingut encoratgen la idea que planificar més espais verds pot comportar beneficis per a la salut pública. S’hauria d’animar els urbanistes a pensar en les àrees verdes com a part d’una provisió de salut pública per la societat.
