Redacció de Sostenible.cat
Els tres principis bàsics són l’ús de paper de boscos sostenibles, la impressió local i la comunicació de l’impacte que té la producció de cada llibre
La notícia de l’aparició de l’Institut de l’Ecoedició és una primícia mundial. Fins ara no hi havia cap entitat en l'àmbit internacional amb aquestes característiques: aglutinar tots els agents del sector editorial i vetllat pel foment, la difusió i la verificació de la sostenibilitat ambiental en el món del llibre a Catalunya. Tot i que es va constituir oficialment el mes d’abril de l’any passat, no ha estat fins aquest començament de 2023 que s’ha iniciat formalment la plena activitat de la institució i el seu anunci en l'àmbit públic.
Fundada per l’Editorial Pol·len i l’Editorial Comanegra, es tracta d’una cooperativa que ja aglutina més de 12 empreses i treballa conjuntament amb el Centre Tecnològic Leitat, que l’any 2010 va iniciar el projecte de sostenibilitat editorial Greening Books.
“Estem davant d’una iniciativa que pretén potenciar, difondre, certificar, seguir investigant i comunicar l’ecoedició arreu del món”, explica Laia Figueras Tortras, directora de la institució. Segons Figueras, l’ecoedició es basa en calcular i minimitzar l’impacte ambiental dels llibres. Per fer-ho, l’Institut d’Ecoedició compta amb una calculadora de carboni, anomenada BookDAPer, que permet incorporar el factor sostenibilitat en el procés de producció.
Laia Figueras Tortras, directora de l'Institut de l'Ecoedició.“Estem davant d’una iniciativa que pretén potenciar, difondre, certificar, seguir investigant i comunicar l’ecoedició arreu del món”
Entre els 12 principis més importants de l’Institut, Figueras n’ha destacat tres. Un d’ells és el paper, que ha de provenir de boscos gestionats de forma sostenible; l’altre és la impressió local, ja que segons la directora “imprimir en un altre continent multiplica l’impacte ambiental”; per últim, és la comunicació de l’impacte ambiental, el que també es coneix com a “motxilla ambiental”. Són aquests tres preceptes els que marquen els criteris que han de seguir els llibres per aconseguir el Segell de l’Ecoedició, que actualment existeix per a llibres (Llibre Ecoeditat), revistes (Revista Ecoeditada) i altres publicacions com ara els catàlegs (Publicació Ecoeditada). A més, actualment és l’únic segell certificat del sector.
La tasca de l’Institut de l’Ecoedició es dirigeix a tot el públic lector com a destinatari final de la informació; però també ho fa a totes les entitats involucrades en la producció editorial (editorials, impremtes, papereres, estudis de disseny, distribuïdores…), ja sigui com a productores o possibles proveïdores.
Suport de l’ICEC
L’Institut de l’Ecoedició neix de la mà del Pla C* Cultura pel Clima, un pla de sostenibilitat ambiental de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ICEC), que amb un horitzó 2022-2024, té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat en l'àmbit ambiental; una mostra més que quan sector i Administració Pública remen en la mateixa direcció, poden esdevenir un projecte pioner a tota Europa i al món.
L’’ICEC ha obert tot un seguit de subvencions que han permès cobrir fins al 80% de la implantació dels segells d’ecoedició
Figueras destaca la línia de treball de l’ICEC, que ha obert tot un seguit de subvencions que han permès la creació de l’Institut. “Totes aquestes ajudes permeten cobrir fins al 80% de la implantació dels segells d’ecoedició”. L’ICEC, a més, ja ha presentat la segona edició de les subvencions per a la realització d'actuacions que redueixin l'impacte ambiental del sector cultural, una línia d’ajuts oberta del passat 14 d’abril al pròxim 17 de maig, dirigida a cobrir bona part de les despeses de l’aplicació d’aquestes mesures i que suposa una oportunitat per sumar-se al canvi abans que les recomanacions esdevinguin requisits.
De Butxaca, La Campana i La Magrana
La seva constitució, que es va formalitzar l'abril de 2022, ja compta amb la integració al projecte de socis com la impremta Novoprint i editorials com Penguin Random House, amb els seus segells en català De Butxaca, La Campana, La Magrana i Rosa dels Vents; Radical Books; Editorial Fonoll; Edicions Salòria; Akiara Books; Tigre de paper; Obrador Editorial; Ediciones del Serbal; La Topera Editorial; Comanegra i Pol·len Edicions també com a usuaris.
A l’espera que cada vegada els socis col·laboradors i, per tant, aplicadors dels criteris de l’ecoedició siguin més, l’Institut també està col·laborant amb l'ICEC, el Departament de Reproducció Gràfica i el Servei de Planificació i Serveis Editorials de la Diputació de Barcelona, el Gremi d’Indústria i Comunicació Gràfica de Catalunya i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).
En aquests moments formen part del projecte editorials com Penguin Random House, Radical Books, Editorial Fonoll o Edicions Salòria.
La iniciativa ha rebut el premi Eines 2022 de la Càtedra en Emprenedoria i Innovació Social de la UAB, està col·laborant amb diversos ajuntaments per organitzar i coordinar fires del llibre ecoeditat de promoció del teixit cultural local i regional juntament i la difusió i conscienciació sobre l’ecoedició. També està duent a terme formacions sobre els criteris de l’ecoedició i la seva aplicació a gremis i associacions del sector i ha estat exemple inspirador a les V Jornades REDS per la Cultura i el desenvolupament sostenible i també en el podcast Pla C* Cultura pel Clima de l’ICEC.
Llibre en català, impacte global
La prioritat de l’Institut és l’acompanyament del sector del llibre català, però la innovació de la proposta, les necessitats del sector i la inexistència d’una proposta similar a nivell mundial han fet que l’Institut pugui ser a molts altres llocs col·laborant amb entitats com el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico del Gobierno de España (MITECO); el grup de treball per la sostenibilitat de la Federació Europea d’Editors (FEP-FEE), en què a través dels seus socis fundadors l’Institut hi és en representació del la Federació de Gremis d’Espanya; el Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) i la Asociación de Editores en Euskera, entre altres.
“Esperem que aquest projecte incentivi totes aquelles empreses a fer la feina d’una forma més conscient i sostenible. De fet, ja hi ha moltes iniciatives que fan les coses molt ben fetes, però cal comunicar-ho i associar-se per guanyar encara més força”, conclou Figueras.
