Reflexionar sobre el passat per encarar el futur: 40 anys del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

10/05/2021 - 12:16

Un any després del seu 40 aniversari, l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona ha celebrat la jornada “Veus per inspirar la transformació”, que tanca un cicle de tres seminaris, aplaçat degut a la crisi de la COVID19. En l’acte, moderat per la periodista ambiental Cori Calero, han intervingut 6 persones implicades en la lluita pel canvi climàtic des de les institucions públiques i les empreses. S’ha emès en directe des de l'auditori del Paranimf de l'Escola Industrial de Barcelona.

L’encarregat de donar la benvinguda de l’acte ha sigut el Dr. Ramon Folch, primer cap del Servei de Medi Ambient. Folch ha recordat que quan es va crear el Servei “eren uns moments amb moltes dificultats polítiques, però també moltes possibilitats”. A la pregunta de com ha de ser aquest servei en el futur, Folch ha assegurat que haurà de respondre a reptes de primera magnitud, com la urgència climàtica, la transició energètica, el manteniment de la biodiversitat, la compleció del cicle de l'aigua i sobretot el repte de contribuir a la implementació del model sostenibilista, en termes de producció i consum. 

 


Folch ha assegurat que el com fer front a això, ja no correspon a les persones de la seva generació. “És el vostre repte, és la vostra responsabilitat, és el vostre futur” ha conclòs.

Amb aquesta pregunta, com fer front els reptes que ens planteja la crisi climàtica, ha començat el debat entre els ponents. Xesco Gomar, diputat d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, ha posat en relleu la cooperació entre administracions i la importància del món local en la lluita pel canvi climàtic. També ha destacat el programa Next Generation com una “gran oportunitat de canvi”. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, ha subratllat que “hem de saber donar un missatge d’urgència, però que alhora no sigui paralitzant, que eviti que la gent senti que no val la pena actuar”. En aquest sentit, Albert Camps, 8è tinent d'alcalde i regidor de Medi Ambient i Espais Verds de l'Ajuntament de Granollers, ha destacat que “sovint pensem que les accions les han de fer les administracions. El que cal és actuar i la ciutadania s’ha d’impregnar d’aquests reptes”.

Per la seva banda, Virginia Vallvé, cap de l’Àrea d’Estudis i Actuacions Ambientals de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha destacat que des de la Diputació s’ha impulsat moltes iniciatives i espais per “compartir experiències”. Puri Canals, presidenta de MedPAN, ha ressaltat que “la cooperació l’hem de basar en una visió sistemàtica” i que “hem de connectar les polítiques nacionals amb diferents nivells d’acció”. Per últim, Pere Pous, president d’Anthesis Lavola, ha suggerit aliances entre el sector públic i el sector privat i ha recordat que “salut i natura van plegats, no només és treballar pel planeta, sinó per nosaltres mateixos”.
 

La veu dels joves

L’acte ha continuat amb un seguit de preguntes proposades per dones joves. Els ponents han estat d’acord que escoltar les demandes dels joves és imprescindible, com també incloure’ls en espais de presa de decisions. Puri Canals ha detallat que “ells tenen idees que no se’ns acudeixen des de l’òptica de l’experiència”. Xesco Gomar ha posat en valor el paper dels joves en la sensibilització ambiental: “molts hem reaccionat gràcies a les seves manifestacions els divendres” ha detallat.

 


La importància de la coordinació entre sectors

En una altra ronda de preguntes, s’han escoltat a prescriptors. Concretament a un mestre, un científic i un cap de l’àrea de medi ambient.

Des del sector educatiu s’ha preguntat sobre quins mecanismes podem pensar perquè els centres s’apropin més a l’entorn. Virgina Vallvé ha contestat que des dels ajuntaments s’ofereixen molts recursos i que cal una formació continuada del professorat. Ha destacat la funció de la Xarxa d’Escoles Sostenibles.

A la segona pregunta, s’ha posat sobre la taula com el món científic hauria de transferir les dades a l’administració pública per anar tots a una. Mercè Rius, ha destacat que la funció de les administracions públiques és justament traduir el coneixement científic en polítiques públiques i fer-les entendre. “Ens hem de posar d’acord per donar missatges clars” ha conclòs.

Albert Camps, s’ha encarregat de reflexionar sobre què cal fer per anar més enllà de les aliances entre ajuntaments. Camps ha subratllat: “com a administració local tenim la necessitat de posar en comú i d’interlocutor amb administracions supralocals” i ha afegit que “la sostenibilitat ja no és un tema ambiental, és un tema econòmic i social.”

Per últim, s’ha plantejat la qüestió sobre com podem engrescar la població per emprendre accions a favor del medi ambient. Puri Canals ha destacat que no és un tema fàcil i que s’ha de retro alimentar a la població perquè continuï actuant.


A més, Mercè Rius ha destacat que l’administració i les empreses estan fent esforços en l’àmbit ambiental. I que per tant, el que es demana a la ciutadania és una corresponsabilitat. “Que siguin conscients del poder que tenen com a consumidors. Hem de dir què volem com a societat i forçar que hi hagi canvis en aquest sentit. És una feina de tots”. Virgina Vallvè ha afegit que “cada vegada la ciutadania està més empoderada i demana més a les administracions. Com a administració pública ens toca prendre decisions”.

L’acte ha acabat amb un minut de reflexió de cada candidat sobre com es veurien d’aquí a 10 anys. I amb les paraules del diputat de l’Àrea d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, que ha destacat que “el moviment es demostra caminant, i el caminar de les institucions públiques són els pressupostos públics. És aquí on hem de demostrar el nostre compromís i que volem un canvi”.


Podeu recuperar l'enregistrament de l'acte a l'enllaç

I el seguiment via Twitter a l'enllaç


 

Relacionats

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article
Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida, el 4 d'octubre del 2021. (Horitzontal)  Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida

Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida, el 4 d'octubre del 2021. (Horitzontal) Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida

Hostelería #PorElClima va néixer després de la crida mundial de l’Acord de París per adoptar mesures que contribuïssin a frenar l’emergència climàtica. És una plataforma virtual que reuneix els establiments d’hosteleria que han decidit comprometre’s amb la societat, amb l’entorn i amb un futur millor. S’hi han adherit 41 restaurants lleidatans.

Opinió

Persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem

Butlletí