Renovables: costos i beneficis per a la salut respiratòria

Fundació Roger i Torné
29/09/2014 - 00:00

El marc europeu en Clima i Energia 2030 aprovat el gener d’aquest any per la Comissió Europea estableix un doble objectiu vinculant per als països membres de la UE. En primer lloc, fixa una reducció del 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle sobre l’any de referència 1990 i, en segon lloc, les energies renovables adquireixen un protagonisme més gran, fixant-se en un 27% la seva participació en la generació d’energia de tots els estats membres pel 2030. Aquest darrer objectiu passa per reduir l’ús del carbó com a font d’energia primària i incrementar la participació de les renovables tant en la generació elèctrica, com en la calefacció i en el combustible. En concret, les renovables aconseguirien una major participació en el sector elèctric, passant del 21% en l’actualitat a, almenys, un 45% el 2030.

A Espanya, a partir del Reial decret 413/2014 de 6 de juny, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus, aquestes instal·lacions de generació d’electricitat seran remunerades en funció de la seva capacitat de generació i del seu any d’entrada en vigor, el que es tradueix en una retribució mitjana del 7% de la inversió al llarg de tota la vida útil de la instal·lació. Aquest canvi de normativa suposa una modificació substancial de les condicions de les que fins ara gaudien les energies renovables del règim especial, és a dir, les subjectes al sistema de primes. El dèficit de tarifa del sector elèctric, és a dir, el desfasament acumulat entre els ingressos i els costos del sistema de distribució elèctrica, explica aquest resultat.

No obstant això, tal com es ve plantejant actualment, l’ús de fonts d’energia renovables com alternatives a les procedents de combustibles fòssils no només resideix en un criteri de mercat sinó que pretén ser una via alternativa per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Amb l’objectiu d’aprofundir més en aquest aspecte, dins de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente de la Universidad de Sevilla patrocinada per la Fundació Roger Torné, hem dut a terme una recerca els resultats de la qual han estat publicats a començaments d’aquest any en García i Román (2014), amb el títol 'An economic valuation of renewable electricity promoted by feed-in system in Spain'.

La principal hipòtesi d’aquest treball és que l’ús de les energies renovables ha de ser valorat en termes globals. Concretament, l’ús d’energies renovables com a font de generació elèctrica suposa una alternativa efectiva a l’ús de fonts d’energies fòssils i, per tant, afavoreix la disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

En García i Román (2014) vam realitzar una valoració econòmica del que el 2011 va suposar per a Espanya l’ús de les energies renovables per a la generació elèctrica subjectes al sistema de primes. En aquesta valoració s’han tingut en compte tant els costos com els beneficis, obtenint així un balanç econòmic.

Pel costat dels costos s’han analitzat les primes pagades a les energies renovables per a la generació elèctrica. I per la banda dels beneficis, ens hem plantejat la pregunta: què passaria si desapareguessin les fonts d’energies renovables per generació elèctrica de la nit al dia? La resposta és que la generació d’energia hagués estat assumida per aquelles fonts d’energies amb capacitat per a això, com són el carbó i el cicle combinat. Lògicament, aquestes fonts d’energies contaminants generen unes emissions de CO2 que no es produeixen quan utilitzem les energies renovables. D’aquesta manera, conegudes les emissions de CO2 evitades gràcies a l’ús de les energies renovables, només ens queda valorar econòmicament. I aquí hi ha diferents alternatives.

Una primera alternativa és valorar el CO2 a preu de mercat, és a dir, al preu del CO2 a borsa, obtenint així un valor relativament baix (12,89 €/ tCO2) el 2011. Una altra alternativa és prendre el preu del CO2 que s’estima en altres treballs com ara el de Stern (2007) i el de Ackerman i Stanton (2011), equivalents a 80 i 714 €/tCO2, respectivament. En aquests treballs, amb els seus matisos, el valor monetari de les emissions de CO2 és molt més alt pel fet que cada tona es valora no només pels costos que aquestes emissions tenen per a la generació actual, sinó pels efectes que té aquesta tona per les generacions futures.

En concret, en la seva estimació més baixa, és a dir, prenent el preu de mercat del CO2, els resultats que hem aconseguit mostren que, aproximadament, el 10% de les primes pagades a les energies renovables vindrien explicades per les emissions de CO2 que s’eviten amb el seu ús.

No obstant això, la valoració econòmica dels beneficis de l’ús de les energies renovables pot ser encara més gran. Un recent informe que analitza els costos i beneficis de l’Estratègia Europea Clima i Energia 2030 (Enerdata, 2014) corrobora en bona mesura la nostra filosofia. S’hi analitzen les conseqüències que es deriven d’aquesta Estratègia des del punt de vista de la seguretat energètica, els costos i els beneficis per a la salut, així com els efectes sobre l’evolució de les energies renovables.

Les dades assolides són rotundes. En el cas de les energies renovables, l’informe assenyala que, per a aconseguir el compromís de reduir en un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Europa el 2030, cal que es redueixi la participació del carbó com a font d’energia primària, sent substituït en almenys dos terços per les energies renovables. Així mateix, l’informe posa de manifest que la reducció en l’ús de combustibles fòssils no només contribueix a disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que suposa una millora de la contaminació local de l’aire en reduir els principals focus d’emissió del NOx i el SO2, amb la conseqüent millora en les malalties respiratòries. L’informe precisa encara més, afegint que disminuir l’ús de combustibles fòssils en la generació d’electricitat podria reduir els costos sanitaris de la UE en uns 19 mil milions d’euros, el que vindria a ser un 0,1% del PIB comunitari el 2030.

Malgrat la seva importància, crida l’atenció que aquests factors no són considerats a l’hora de valorar l’ús de les energies renovables al nostre país. Aprofitant el nou marc europeu en matèria de Clima i Energia 2030, seria desitjable una revisió de la política energètica nacional que valori un nou mix energètic tant des del punt de vista dels seus efectes sobre la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle com de la millora de la salut respiratòria i cardiovascular.

Referències bibliogràfiques:

  • Ackerman, F., Stanton, E., 2011. Climate risk and carbon prices: revising the social cost of carbon”, Economics Discussion Papers, No. 2011-40, disponible a: http://hdl.handle.net/10419/49935 (últim accés 08/09/2014)
  • García Redondo, A. y Román, R. (2014), An economic valuation of renewable electricity promoted by feed-in system in Spain, Renewable Energy, Volume 68, pp. 51–57.
  • Enerdata (2014). Costs and Benefits to EU Member States of 2030 Climate and Energy Targets.

 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí