Font: Manifest
Científics, empresaris i activistes catalans de reconegut prestigi han llançat un Manifest a favor del desplegament de parcs fotovoltaics i parcs eòlics terrestres i marins a Catalunya i per una acceleració col·lectiva de la transició energètica.
Sota l’esclaridor nom de Renovables, o una Catalunya a la cua, el text lamenta que el país s’està quedant enrere en la transició energètica respecte a l’Estat espanyol i la Unió Europea (UE). La iniciativa reclama emprendre de manera immediata una «transició energètica a gran escala» en la qual, d’una banda, s’acceleri el desplegament dels grans projectes d’energies netes i, d’una altra, es deixi enrere l’ús dels combustibles fòssils.
El manifest assenyala que en aquests moments Catalunya consumeix a prop de mig milió de barrils de petroli diaris. La indústria dels combustibles fòssils, en la qual també s’inclouen el gas i el carbó, suposa gairebé el 70% de la producció energètica primària del territori. Aquest "ús abusiu" d’aquestes fonts d’energia exposa el planeta a un escalfament global extrem de 2,8 graus de mitjana i a un ampli ventall de catàstrofes climàtiques que, tal com vam poder "experimentar en primera persona aquest estiu", inclouen des d’onades de calor extremes fins a sequeres, pèrdues agrícoles, grans incendis i augment de la mortalitat.
Les energies renovables són el principal aliat per fer front a la crisi climàtica, a la crisi de preus de l’energia i a la contaminació atmosfèrica. Segons els signants però "malauradament, Catalunya és a la cua d’Europa i d’Espanya en sobirania energètica i energies renovables". I hi posen xifres: estem molt lluny de països de dimensió similar a la nostra com Bèlgica o Dinamarca, que amb menys sol tenen 6.000 i 8.000 MW de capacitat de producció fotovoltaica instal·lats; aquí en tenim 455 MW. En l’àmbit espanyol, les energies verdes progressen molt més ràpidament: el 2021 es va generar un 46,7% de l’electricitat amb fonts renovables. A Catalunya va ser tan sols del 17,5%.
Malgrat aquest enorme endarreriment, el Govern de Catalunya s’ha compromès a fer possible una societat neutra en carboni el 2050. Una de les solucions proposades és l’autoconsum en cobertes i teulades. Segons els document, per arribar als objectius fixats, farà falta multiplicar per 33 la capacitat actual de producció solar i eòlica al país. En els darrers deu anys, a Catalunya s’han desestimat projectes de renovables i un dels motius principals per la desestimació ha estat l’impacte paisatgístic i ambiental.
Per aquest motiu aposten perquè les "centrals fotovoltaiques i parcs eòlics —terrestres i marins— passin a formar part del nostre paisatge".
La declaració aposta per integrar el desplegament de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics tant terrestres com marins als diferents paisatges naturals. "Els parcs eòlics i solars poden conviure amb les activitats agrícoles i ramaderes; i els parcs eòlics al mar poden ser compatibles amb el turisme i la conservació de la biodiversitat marina i de la pesca», assenyala el manifest, que també destaca que aquest tipus de projectes generaran més llocs de treball, més tributs i uns ingressos d’uns 10.000 milions d’euros per als ajuntaments i propietaris que cedeixin part dels seus terrenys per a aquest tipus d’iniciatives"
Figures destacades de la ciència, l’economia i l’activisme han donat suport a aquest text que reclama més renovables. Entre les signatures es troben noms com el de l’explorador de National Geographic Enric Sala o el del director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell. També d’altres científics com Kike Ballesteros i Maria Carme Llasat, economistes com Mònica Roca i Aparici, Mar Reguant i Aniol Esteban, comunicadors com Pere Renom, Evelyn Segura i Jordi Vilardell i activistes com Maria Serra i Martí Pardo.
