"Sense les dessaladores hauríem arribat a una situació de buidatge total dels embassaments”

Sota el títol “Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?”, la XII Jornada Ambiental Torres va celebrar el passat dilluns 27 de maig l’esdeveniment la seva dotzena edició a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB). Organitzada per la mateixa institució acadèmica, el celler Família Torres i un comitè assessor d’experts dirigit per Tomàs Molina, l’acte comptar amb la participació d’una dotzena d’especialistes i activistes amb l’objectiu d’analitzar les estratègies que poden permetre gestionar l’aigua d’una manera més eficient per tal d’adaptar-nos a l’escenari de sequera actual. 

Jordi Molist, director d’abastament d’aigua a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va protagonitzar una de les primeres intervencions de l’acte. «Sense les dessaladores hauríem arribat a una situació de buidatge total dels embassaments». Molist, durant la seva ponència, va incidir especialment en la importància de la dessalinització i la reutilització com a mesures clau per garantir el subministrament d’aigua. «La suma de dessalinització i reutilització ha permès abastir entre el 35% i el 40% de l’aigua total necessària, evitant així una situació de desabastament». Aquestes tecnologies, va afirmar, són essencials per mantenir un subministrament estable davant les fluctuacions climàtiques.

Elena Domene, cap de l’àrea de sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i doctora en Ciències Ambientals, en el seu repàs de les zones amb una major escassetat d’aigua arreu del món, va subratllar que, l’any 2022, el 50% dels nens del món vivien en regions amb un estrès hídric molt elevat, incloent-hi zones del nord global. «Molta gent encara no té accés a un sanejament adequat ni a aigua potable. És una realitat que estudis com els de l’Institut Metròpoli posen en relleu en el context de la pobresa hídrica». 

Jordi Molist, director d’abastament d’aigua a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), durant la seva intervenció / Torres

«Quan tu una situació en què la demanda augmenta, com està passant en les darreres dècades, pots fer dues coses: una gestió per augmentar l’oferta, és a dir, buscar aigua en altres llocs, o gestionar correctament la demanda». A més, Domene també va incidir en altres solucions alternatives, com ara les d’estalvi. «Solucionar les pèrdues de la xarxa de subministrament podria fer-nos estalviar fins a un 40% de l’aigua».

En la mateixa línia va intervenir Elisenda Realp, coordinadora de l'Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, que va posar l’accent en els reptes que afronten els municipis en la gestió i reutilització de l’aigua. Les xarxes de subministrament molt envellides requereixen una inversió urgent per evitar fuites i garantir un servei eficient. Realp assenyala que la modernització de les infraestructures és clau per afrontar els desafiaments hídrics actuals i futurs.

La gestió de l’aigua a Califòrnia

Una de les intervencions més destacades va ser la de Karla A. Nemeth, directora del Departament de Recursos Hídrics del Govern de Califòrnia, que va participar de forma virtual des de Califòrnia per explicar la seva experiència en la gestió de l’aigua. Amb una inversió de 8.000 milions de dòlars per emmagatzemar aigua, Califòrnia preveu poder subministrar aquest recurs a més de 4 milions de llars el 2040. Nemeth va comparar la situació de clima violent i amb sequeres i inundacions variables de Califòrnia amb la de Catalunya, destacant l’ús d’eines tecnològiques com el làser per detectar l’estat del sòl i predir la resposta del paisatge en el futur.

«L’any 2022, el 50% dels nens del món vivien en regions amb un estrès hídric molt elevat, incloent-hi zones del nord global», Elena Domene, membre de l'Institut Metròpoli.

Pel que fa al sector agrícola, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals i pagès, va reconegut la complexitat d’abordar el problema des dels «principals consumidors d’aigua» del país. «L’agricultura s’ha d’adaptar al canvi climàtic i reduir la demanda d’aigua mantenint la sostenibilitat econòmica». Seguint els principis de l’agricultura regenerativa, va proposar mesures com cobertes vegetals, mínima llaurada, l’agroforesteria, la pastura intercalada i l’aplicació de matèria orgànica i micronutrients al sòl per tornar-li la salut i fer l’agricultura el màxim d’eficient amb el mínim impacte ambiental.

Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua és Vida i treballa a Enginyeria sense Fronteres a la campanya d’aigua, va ser un dels participants de la taula rodona "Nova visió de futur de l’aigua", que es va celebrar al final de l’acte. «La demanda actual és insostenible. No només a Catalunya i Espanya, sinó a la resta del món. L'única indústria que creix en consum d’aigua any rere any és el turisme, però no té restriccions. Limiten la indústria i el sector primari, que ens brinda aliments indispensables per viure, però no l’oci. Aquí és on cal seure i repensar realment quines són les prioritats i quines jerarquies volem establir», va explicar en declaracions a Sostenible.cat. 

M. Teresa Vadrí, professora de la UB especialitzada en Dret Ambiental, també va recolzar la visió de Maschio durant la taula. També hi van participar Marc Oliva, enginyer de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, que va apuntar que «en el futur hi haurà més població i menys aigua», i l’ambientòloga i investigadora del CSIC, Núria Catalán, que va incidir en la necessitat d’una transició hídrica que repensi el model de forma estructural. 

L’activista alemanya pel clima Luisa Neubauer va intervenir just després amb un discurs que va complementar les principals conclusions de la taula. «Quan parlem de l’emergència climàtica és essencial que  parlem de democràcia. La raó és molt senzilla: la mateixa gent és la que està en contra de totes dues coses. Els antidemòcrates, els feixistes, els negacionistes i els escèptics. Aquestes dues lluites la mateixa i són el nostre deure». Protegir la democràcia, va concloure, és protegir l’acció climàtica i un futur per a tothom.