Olga Garcia Camps
Els efectes del Niño a Europa seran indirectes ja que la senyal del fenomen arriba molt debilitada al continent.
Fotos: OSPO NOAA / Columbia Climate School images
Les darreres dades presentades per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) adverteixen que en el pròxim període de cinc anys la temperatura global pot augmentar uns 1,5 °C, assolint així el topall fixat per l'Acord de París de 2015. En una roda de premsa el passat 17 de maig, el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas, assegurava que la imminent arribada del Niño-Oscil·lació del Sud (ENOS) "elevarà les temperatures mundials fins a límits desconeguts".
L'ENOS és un fenomen climàtic natural recurrent en el qual intervenen tant l'atmosfera com l'oceà. La seva principal manifestació és un escalfament (El Niño) o un refredament (La Niña). "Aquestes fases estan associades a canvis en els vents alisis i en la precipitació tropical que a la vegada generen pertorbacions en la circulació atmosfèrica i en el clima superficial d'àrees remotes. L’ENOS es produeix en el Pacífic tropical, per tant, les zones que reben els senyals més forts es troben en les zones limítrofes com Austràlia, Indonesia o el continent americà", explica el professor Javier García-Serrano, expert en variabilitat i dinàmica del clima i investigador del Grup de Meteorologia de la UB.
En condicions normals, Indonèsia i altres zones del Pacífic occidental experimenten més precipitacions que el Pacífic oriental com el Perú o l'Equador. Però durant El Niño les aigües superficials més càlides del Pacífic tropical es desplacen cap a l'est a causa de la disminució dels vents alisis provocant un augment en les precipitacions a les costes del continent americà.
En els darrers tres anys s'han produït tres episodis consecutius de La Niña, tots ells d'una intensitat relativament forta, un fet que ha emmascarat l'escalfament mitjà global a causa del seu efecte de refredament. Malgrat la presència d'aquest fenomen, el 2022 va ser el cinquè o el sisè any més càlid registrat, segons la base de dades observacional consultada, i la temperatura mitjana mundial es va situar entorn del 1,15ºC per sobre dels nivells preindustrials. Amb l'arribada del Niño el senyal és el contrari i és per això que s'espera assolir rècords de temperatura a escala global, segons confirma la doctora Ileana Bladé, professora de meteorologia a la UB i investigadora en clima a la UB.
Tal com accentuen ambdós experts, l'ENOS és un fenomen independent del canvi climàtic que es produeix des de fa milers d'anys i fa quaranta que s'estudia amb profunditat, un fet que permet als experts predir amb molta probabilitat la seva formació mesos abans. El professor García-Serrano ha col·laborat en els dos últims informes de l'IPCC, el panell d'experts sobre canvi climàtic de l'ONU, investigant l'impacte de l’escalfament global en l'ENOS i viceversa, i afirma que "de moment no hi ha evidències que el canvi climàtic alteri substancialment aquest fenomen. Aquests episodis anòmals d’escalfament i refredament poden sumar o restar a la mitjana de la temperatura global, però tampoc modificaran el canvi climàtic. L'activitat humana va per una banda i la variabilitat natural per una altra, però evidentment aquest escalfament extra que portarà El Niño no ajuda", adverteix García-Serrano.
En aquest moment, El Niño es troba en una fase de desenvolupament sobre el Pacífic equatorial, a les costes de Colòmbia, Equador i el Perú on l'oceà ja presenta unes anomalies d'entre tres i cinc graus. A mesura que evolucioni, s'anirà expandint per tota la conca i "assolirà el seu punt màxim aquest hivern i a la primavera del 2024", explica Garcia-Serrano.
Patrons de precipitacions durant El Niño. Aquestes teleconnexions són probables durant els fenòmens del Niño, però no segurs. Mapa de la biblioteca de dades de l’IRI Maprooms.
En aquest sentit, el període de 2023-2027 es presenta amb grans incògnites tant per la comunitat científica com per la població mundial. L'increment de la temperatura atmosfèrica a causa del Niño combinat amb l’escalfament antropogènic pot resultar en nous rècords i condicionar, durant un període temporal, els fenòmens meteorològics i climàtics extrems desencadenant, per exemple, en sequeres en regions humides, pluges torrencials en zones seques o un desglaç accelerat a l’estret de Bering i a l'Antàrtida.
"La dimensió del Pacífic és tan extensa que les seves condicions meteorològiques tenen un pes molt important en la mitjana global”, afirma García-Serrano. Així i tot, les repercussions d’ENOS a Europa són molt dèbils, ja que l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO) és el fenomen que influeix més en la meteorologia del continent. "Si aquest estiu fa més calor a Europa no serà a causa del Niño sinó del canvi climàtic. De fet, les fluctuacions de la NAO no permeten percebre el senyal del Niño perquè aquestes dominen. Només en un estat neutre el podríem percebre i de manera lleugera”, recalca el professor. Pel que fa a la seva evolució i intensitat, la professora Bladé, afirma que hi ha molts processos en curs a l'atmosfera, a la terra i als oceans, i per tant el sistema és caòtic. "Ens trobem en una fase inicial de creixement i encara hi ha incertesa sobre la intensitat i els efectes que portarà, però la majoria de models prediuen que serà entre moderat i fort”, conclou Bladé.
La iniciativa d’alerta primerenca esdevé prioritat
Davant d’aquest context, la setmana passada el Congrés Meteorològic Mundial, el màxim òrgan decisori de l’Organització on els 193 membres estan representats, va aprovar una resolució que dicta que la màxima prioritat en el pla estratègic 2024-2027 serà dur a terme la iniciativa d’alerta primerenca, Early Warning for All en anglès, amb l’objectiu que el 2027 tota la població mundial estigui coberta amb sistemes d’avis primerencs. En temporals extrems, accions com ara l’enviament de notificacions als telèfons mòbils o l’avís des de centrals d’alerta amb alarmes poden reduir els danys en un 30%. “Només la meitat dels països disposen d’aquests sistemes i la cobertura és especialment baixa a estats insulars, a Àfrica i als països menys desenvolupats, on el nombre de víctimes mortals per aquests fenòmens és proporcionalment alt”, va declarar el secretari general, Petteri Taalas.
