L'Smart City Expo World Congress 2012, el principal esdeveniment global sobre ciutats intel·ligents, va reunir a Barcelona més 7.000 visitants de 82 països, un 14% més que la primera edició, i hi van participat 140 empreses. El Congrés va ser un èxit per aquestes xifres, però també perquè va generar nombrosos debats. Ara, Sostenible us ofereix un balanç en els quatre àmbits clau: energia, gestió urbana, mobilitat i participació ciutadana. La conclusió és que les ciutats seran smart per la tecnologia i per la innovació, sempre que tinguin la capacitat de marcar encertadament les prioritats en un context econòmic difícil.
Energia: el repte d'involucrar més agents
En aquest àmbit el debat es va centrar en determinar quines eren les perspectives per disminuir la contribució de les ciutats a les emissions de GEH i en particular de CO2. Les necessitats són clares: cal invertir en la rehabilitació a fons d'edificis. Però, tal com va apuntar Kenneth Berlin Vicepresident de la Coalition for Green Capital, "això costarà milions i milions de dòlars arreu del món". Com a idea va citar la creació de bancs verds que puguin ajudar a aquest finançament i va recordar: "la factura del Sandy demostra que surt més car deixar les coses tal com estan", referint-se al cost dels fenòmens extrems derivats del canvi climàtic.
Marie Donnelly, directora per a energies renovables, eficiència i innovació de la Comissió Europea, va dir que la Unió pretén doblar en aquesta dècada les aportacions destinades a eficiència energètica i renovables, però va reconèixer que els fons públics no seran suficients si no van acompanyats de la iniciativa privada. Donnelly va lloar l'eficàcia d'eines com el Pacte dels alcaldes, "una de les millors que ha tingut Europa". Tanmateix, va afegir que l'estratègia de futur passa per la integració del màxim nombre d'actors en el procés. Una idea que va reprendre Annie Xu, vicepresidenta d'Smart Cities a Schneider Electric, tot assenyalant que la innovació tecnològica no pot avançar sense la concurrència empresaris, ciutadans i d'un lideratge polític clar que indiqui on cal incidir. "Fa falta sempre una visió i algú amb la voluntat de portar-la a terme", ha subratllat.
En el debat també va participar Mario Cotti, representant de la multinacional Enel, què va dir que les smart grids són "una eina per integrar les renovables a la xarxa i gestionar la generació distribuïda". I a més serveixen per a la incorporació de la ciutadania ja que, segons Cotti, "permeten passar del consumer al prosumer (consumidor, gestor, i productor alhora)".
Verd urbà amb càlcul i imaginació
El verd urbà ha estat un dels objectius habituals de les TIC aplicades a la gestió de la ciutat. El debat en aquest àmbit es va centrar en l'equilibri entre resultats ambientals i viabilitat econòmica. Florian Brack, investigador de la Universitat de Ciències Aplicades de Zuric, va presentar un sistema expert que serveix per calcular el cost dels espais verds i oberts en tot el seu cicle de vida. Aquesta eina ha estat provada entre els anys 2007 i 2010 en la fase inicial dels projectes de 90 parcs i jardins, i permet determinar amb anticipació quins seran els costos a 1, 5, 30 i 90 anys. El software del sistema s'encarrega de fer càlculs a partir de diverses premisses que es basen en el tipus de tractament (més o menys intensiu) que es preveu per a un espai. Això ajuda a decidir quin tipus d'àrees verdes es volen crear en funció de les previsions econòmiques.
El contrast amb la proposta suïssa l'han marcat les presentacions realitzades per Jacques Soignon, director del servei d'espais verds de Nantes, i per Anne Culver, directora del programa de certificació Scenic City de Texas. Totes dues tenen en comú una baixa contribució tecnològica, però són clarament smart des del punt de vista de la innovació conceptual. Soignon ha explicat la seva estratègia per a la ciutat bretona basada en la posta de valor del patrimoni verd, tant del construït com del natural, pensant especialment en la biodiversitat. Una estratègia que ha permès a la ciutat una gran projecció internacional i el títol de capital verda d'Europa 2013. Aquesta visibilitat està lligada a la captació de recursos.
Scenic City és un programa voluntari que parteix de la idea que la ciutat millora també els seus ingressos si té cura del seu aspecte visual. Un dels avantatges que suposa l'adscripció a aquest segell de qualitat és que obliga el municipi compromès a fer una recerca basada en l'obtenció de dades per obtenir la certificació.
Integrar la informació per millorar la mobilitat
Un dels reptes principals per als gestors urbans arreu del món és com oferir al ciutadà una bona informació sobre l'estat del transport públic i privat en temps real. La importància d'aquest objectiu rau en el fet que, si s'aconsegueix, permet que aflori una intel·ligència col·lectiva: les persones prenen individualment millors decisions i el sistema de transport esdevé més eficient tant des del punt de vista energètic com del servei.
El debat Multimodal Mobility on demand s'ha centrat en aquestes qüestions. Ruth Gomar, product manager d'Indra, ha explicat el funcionament de la plataforma Hermes que ha aplicat amb èxit a diverses ciutats espanyoles i també a Medellín, Colòmbia. Hermes permet la integració de la informació sobre el trànsit privat i el transport col·lectiu, i l'ús d'una targeta contactless, que tan aviat es pot fer servir a l'autobús com en el servei de bicicleta pública. També ajuda a obtenir automàticament prioritat semafòrica pel bus, fet que redueix el temps de viatge.
Els sistemes d'integració de la informació també han revelat la seva eficàcia en àmbits regionals no estrictament urbans, com ha demostrat l'exposició de Pedro Vidal, coordinador de sistemes de transport intel·ligents de la subsecretaria de transports del govern de Xile. Vidal ha explicat l'experiència portada a terme a la regió dels llacs al sud del país on, per primer cop, s'ha creat una plataforma integrada d'informació. El representant xilè ha destacat que "de manera no prevista, al cap d'uns mesos de funcionament, han sorgit grups de Twitter i els usuaris s'han convertit en creadors d'informació fent guanyar credibilitat a la plataforma". Vidal no ha estalviat una lleugera crítica als projectes-aparador que, en la seva opinió, hi ha en l'àmbit de les smart cities. Ha dit que a Xile, "només volem iniciatives que resolguin problemes reals en llocs concrets".
No hi ha ciutat sense participació
La manera d'incrementar la participació a través de les tecnologies smart ha estat l'eix vertebrador de més d'un debat. L'arquitecte Andreas Lykke-Olesen, de l'empresa Kollision, ha fet la reflexió més lúcida quan s'ha preguntat sobre la utilitat de reunir milions de dades. Ell mateix hi ha respost tot dient que "gran part de les dades que es recopilen a la ciutat no serveixen per fer millors les nostres vides".
La seva companyia focalitza la recerca en descobrir quina és la relació entre la forma urbana (configuració de l'espai) i la vida urbana. Per desenvolupar aquest objectiu recopila dades sobre els paràmetres de conducta de les persones al carrer en funció del tipus d'espai en què es troben. Els resultats d'aquestes anàlisis han servit de base per a la intervenció en espais emblemàtics a Nova York, com la restricció al trànsit de parts de Manhattan, "un fet que ha tingut com a resultat un descens del 36% dels accidents dels vianants". Segons ell, "la participació, encara que en aquest cas passiva, a través de la tecnologia, pot millorar la capacitat cívica de la població, així com la manera de gaudir de la ciutat".
Una participació més activa ha estat reclamada per Jean Louis Fiorucci, president de SUDE, empresa especialitzada en gestió de la mobilitat i en la construcció de serveis a partir de l'Open Data que ha defensat "la necessitat de proporcionar serveis cada vegada més útils i sofisticats a la ciutadania" i "el paper del ciutadà com a agent de la informació a través dels sistemes interactius". Fiorucci, que ha explicat el projecte de Niça ha dit que "si no som proactius en la gestió urbana el medi ambient, l'economia i la seguretat se'n ressentiran".
El director creatiu de Frog, Roc McIntosh ha formulat la proposta més radical quan ha dit que "cal aprofitar totes les dades que generem les persones 24 hores al dia, per retornar-les al públic de manera organitzada i significativa" i ha descrit una ciutat futura en què el vianant podrà llegir la ciutat "no com un cúmul de cotxes edificis i persones, sinó com a capes d'informació amb tanta profunditat com es vulgui".
La força dels municipis
La segona edició Smart City Expo ha comptat amb la participació de municipis de tots els continents, com Birmingham, Bogotà, Boston, Buenos Aires, Copenhaguen, Durban, Fukushima, Guangzhou, Haifa, Hèlsinki, Kansas City, Nova Delhi, Nova York, Rio de Janeiro, Shenzhen, Sydney, Tòquio, Vancouver, Viena, i Yokohama. En aquest context, cal esmentar la presència de la Diputació de Barcelona que té dóna suport als seus 311 municipis en el desenvolupament d'estratègies smart. Destaca en aquest context el projecte Erdiba que aspira a implantar solucions intel·ligents de sostenibilitat energètica. La capital de Catalunya ha esdevingut un referent internacional en l'àmbit de les smart cities. D'altra banda la ciutat d'Amsterdam ha estat premiada en els World Smart Cities Awards 2012 que s'han lliurat durant el congrés.
Smart City Expo celebrarà la seva tercera edició el novembre de 2013 en el marc de la Sustainable Mobility Week. La cimera de ciutats intel·ligents coincidirà amb el EVS27, el major esdeveniment mundial centrat en l'impuls del vehicle elèctric, i la quarta edició de BcnRail, el saló internacional de la indústria ferroviària.
Tens més informació al nostre especial
El futur intel·ligent de la ciutat, és l'smart city?
