Växjö (Suècia), el 'miracle' de reduir CO2 a nivell local

Växjö és una ciutat de vora 85.000 habitants, situada al sud de Suècia, envoltada de boscos i grans llacs i amb una petita universitat. Fa unes dècades, els llacs estaven fortament contaminats, però ara s'han recuperat i tornen a formar part de la vida del municipi. Fins aquí, com moltes altres ciutats del centre i el nord d'Europa.

Però Växjö té una peculiaritat: ha esdevingut un dels centres de referència en la implantació d'energies renovables, tant a nivell teòric -la universitat té diversos especialistes en bioenergia- com, sobretot, pràctic. Ara mateix l'energia renovable cobreix ja més d'un terç de les necessitats de la ciutat, i tenen previst arribar al 50% el 2010. El 2007 Växjö va rebre el premi -entre molts altres aconseguits els darrers anys- de la Unió de Ciutats Bàltiques que la qualifica com la ciutat més 'verda' d'Europa.

Menys CO₂, més creixement econòmic
La tendència és comuna a tot Suècia, on s'ha decretat una campanya global contra el petroli: cada any aconsegueixen reduir l'emissió de CO₂ mitjançant la substitució de combustibles fòssils per energies renovables. A la ciutat de Växjö han baixat un 32% per càpita entre 1993 i 2007. I tot això, sense deixar de créixer econòmicament, perquè, de fet, l'economia de la ciutat ha augmentat un 50% en aquest període.

Les emissions actuals estan ja, per tant, molt per sota de la mitjana europea, i els plans en marxa tenen l'objectiu de reduir-les, respecte de 1993, en un 50% per a l'any 2010 i en un 70% per a l'any 2025. El 'programa ambiental' adoptat per la ciutat el 2006 va molt més enllà de l'Agenda 21 o d'altres compromisos internacionals i es fixa com a objectiu final arribar a ser una ciutat totalment lliure de combustibles fòssils, previsiblement per a l'any 2050.

Calefacció per biomassa
Una de les claus principals per aquesta dràstica reducció d'emissions de CO₂ ha estat el canvi en els sistemes de calefacció en un àrea on el consum, degut al tipus de clima que suporten, és òbviament molt elevat. Ara com ara el 90% d'aquesta energia tèrmica s'obté a partir de la biomassa. Bàsicament es fa servir llenya de la mateixa àrea, provinent dels boscos dels voltants en una explotació controlada d'aquest recurs natural, i gestionada segons els criteris que permeten certificar-la com a fusta sostenible. Els combustibles fòssils han quedat relegats així només per als vehicles de motor, tot i que cada vegada més s'incrementa l'ús de biodièsel i s'incentiva els ciutadans perquè comprin cotxes de baixes emissions.

Aquests sistemes de calefacció de fonts renovables, a més, s'han adaptat per tenir l'escala de barri petit, que les fa més eficients que no pas les individuals o les de districtes massa grans. La xarxa de calor per biomassa arriba al 84% d'habitatges particulars i empreses, i per les residències dels afores que no es poden beneficiar d'aquestes centrals tèrmiques comunitàries, es subvenciona la substitució d'antigues calderes de petroli per les de biomassa.

Altres mesures
Més d'un terç de l'electricitat del municipi de Växjö prové ara de plantes locals amb sistemes de generació de fonts renovable, com la mateixa biomassa, però també biogàs -produït a la mateixa ciutat- i energia eòlica i solar, amb noves plaques als terrats dels edificis de titularitat pública. I no només s'incideix en substituir unes fonts energètiques més contaminants per unes altres més respectuoses, sinó que es fa un gran esforç per reduir-ne el consum total, com ara mitjançant sistemes d'eficiència energètica en l'enllumenat públic, la regulació de la construcció d'edificis per exigir que siguin energèticament eficients, o la creació de més carrils per a bicicletes, més recorreguts dels transports públics i una flota de cotxes d'ús compartit que tenen aparcament gratuït.

A més, la difusió de totes aquestes mesures i l'educació de la població perquè siguin més responsables ambientalment ha aconseguit la implicació de bona part dels ciutadans.

ECOpressupost
Per garantir la continuïtat i el creixement de les accions per fer de Växjö una ciutat totalment sostenible i lliure de combustibles fòssils, cada any l'ajuntament aprova un pressupost econòmic per la ciutat, i, amb el mateix nivell de compromís, un altre d'ecològic. Aquest ECOpressupost inclou quin percentatge de producció i consum d'aliments ecològics ha de tenir el total de la ciutat, la quantitat de paper que s'ha de fer servir a les escoles i oficines -mirant que la xifra baixi any rere any-, o quin nombre de viatgers han de utilitzar els transports públics en substitució dels particulars. També es contempla la compra de productes certificats ecològics i de vehicles menys contaminants, així com la protecció de l'entorn natural i la gestió de l'àrea forestal.

Els diferents departaments de l'ens local i les empreses municipals han de prendre mesures adequades perquè, a final d'any, aquest 'ECOpressupost' s'haja complert. A més, es compta amb la col·laboració d'algunes empreses privades i de diverses organitzacions no governamentals que s'impliquen també per aquest objectiu comú. A mitjans d'any es fa un balanç d'aquest pressupost ecològic per avaluar l'efecte de les mesures en marxa i com modificar-les per tal d'aconseguir les metes marcades, i els resultats anuals són de consulta pública, a l'igual que els del pressupost econòmic.

 

Växjö com a model de referència
L'any passat es van publicar més de 500 articles a tot el món sobre el sistema energètic de la ciutat de Växjö, el que dóna una idea de l'interès que ha despertat aquest model de gestió ambiental. Els titulars de premsa destaquen el fet de què se l'hagi considerat la ciutat més 'verda', però també se la qualifica com 'el lloc del qual fins i tot l'Al Gore n'estaria orgullós' i es valora el fet que s'hagen complert tots els compromisos que s'han anat marcant des que el 1996 van prendre consciència de la necessitat de reduir emissions.

 

A més de les visites dels periodistes, les d'experts ambientals d'altres països que volen conèixer el funcionament in situ s'han convertit en una constant. Tant és així que l'ajuntament ha hagut de crear un departament específic per atendre les visites de tècnics i mostrar-los les plantes de producció d'energia o la construcció de nous edificis de fusta i alta eficiència energètica. Växjö és també un model de referència i ha servit d'exemple a altres ciutats pel que fa a la gestió dels boscos, i en àrees socials com la cura de la gent gran i les polítiques d'igualtat de gènere. I aquest peculiar turisme ha beneficiat també el nivell de negoci de la ciutat.

Allà sembla que no s'ho esperaven, però aquesta ciutat sueca ha esdevingut sens dubte una parada obligatòria per entendre com es pot reduir CO₂ directament des de l'àmbit local.