09/03/2002 - 00:00
Els diferents i escampats espais -Sandton, WaterDome, Ubuntu Village- que acullen la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD) no tenen gaire a veure amb la realitat quotidiana d'Àfrica, ni tampoc amb la de les rodalies de Johannesburg. Els delegats, 'emmanillats' a la taula de negociacions, pacten fórmules per eradicar la pobresa del món i evitar la degradació ambiental però no tenen temps per veure i parlar amb les persones infectades per la sida, que no poden portar als seus fills a l'escola perquè no tenen feina o que no comptem amb aigua ni electricitat. El municipi de Soweto es troba a 40 minuts en cotxe de Sandton, la zona més luxosa i cara de Sudàfrica.
Soweto és un nom mític en la lluita contra l'apartheid. Vuit anys de democràcia i govern del Congrés Nacional Àfrica (ANC) a Sudàfrica han millorat una mica les condicions d'una ciutat de tres milions d'habitants i una taxa d'atur del 80%. A diferència de moltes zones d'Àfrica, la majoria de cases tenen aigua i electricitat. Resta a la memòria col·lectiva la manca d'energia elèctrica a la zona durant els anys de l'apartheid amb l'objectiu que els habitants no tinguessin llum durant la nit per llegir i poder millorar la seva educació.
Sostenible ha visitat la zona per conèixer el treball que hi fa sobre el terreny Humana, una organització amb notable presència a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. Els carrers de moltes ciutats de Catalunya disposen de contenidors de fusta on es pot depositar roba usada. Humana la recull, la classifica, la ven a botigues de segona mà. Amb els beneficis que s'obtenen financia projectes de desenvolupament al sud d'Àfrica. "La roba suposa entre el 2-3% del total de residus urbans. En el cas de Catalunya són 7 quilos per habitant i any. És un recurs molt aprofitable que l'any passat ens ha permès destinar uns 500 mil euros per projectes bàsicament a Moçambic", explica Jesper Wohlert, que des de les oficines de La Garriga presideix Humana a Espanya. Dinamarca i Escandinàvia des de finals dels anys 70, i la majoria de països europeus des dels anys 80, reaprofiten la roba usada per crear llocs de treball i financiar projectes de desenvolupament a l'Àfrica.
Precisament, la branca sudafricana de l'organització "Humana People to People" , amb l'ajuda econòmica dels seus col·legues suecs, fa una setmana ha endegat a Soweto, concretament al barri de Doornkop, un programa de prevenció de la sida anomenat "Total Control of the Epidemics". Una denominació molt ambiciosa per informar sobre aquesta devastadora malaltia a un barri que agrupa 100.000 persones. "El programa és un exemple de col·laboració entre el govern regional de Gauteng, dues multinacionals -una farmacèutica i l'altra elèctrica- i una organització com nosaltres. Són els acords de tipus 2 que es discuteixen a la Cimera", explica Duncan Bell, tècnic escocès responsable del projecte.
Amb un pressupost de 100.000 dòlars, Humana ha contractat a 50 membres de la comunitat que van casa per casa explicant que és la sida i com es pot prevenir. Reben un sou de 500 rands al mes, o sigui 50 euros que a Sudàfrica és una retribució mitja i habitual. "L'experiència que tenim a altres zones i països d'Àfrica ens ha ensenyat que no és suficient crear un centre d'informació i esperar que la gent vingui. No venen. Per això contractem líders locals, els formem i ells fan la feina. Les condicions són que tinguin més de 23 anys, parlin un bon anglès i tinguin bon cor", explica el cooperant escocès.
Però el treball quotidià dels líders locals no és gens fàcil. El condó no és gens ben vist pels veïns de Soweto. Són habituals els acudits que es refereixen, per exemple, a que els caramels no es mengen mai embolicats. Així mateix, les condicions de pobresa -digna però pobresa al cap i a la fi- obliguen a les dones a tenir diversos amants. Cadascú es fa càrrec d'una necessitat dels fills: el menjar, l'escola, el rebut de la llum. Les dones no estan en condicions d'exigir l'ús del condó als homes. Per fer encara més difícil la tasca dels educadors, hi ha la creença cultural, molt arrelada a moltes zones del continent Àfrica, que la sida es cura si es mantenen relacions sexuals amb una noia verge. La pràctica d'aquesta creença fa que l'epidèmia no pari d'augmentar. "Parlem amb els nostres veïns, repartim condons, fulletons. Aquesta és la nostra feina", explica un jove empleat pel programa.
El barri de Doornkop on es desenvolupa el programa té un 80% d'atur i la majoria de la població adulta és analfabeta. La manca d'oferta de treball fa que els índexs de criminalitat siguin molt alts. De fet, la policia no entra en el barri quan es fa fosc. El percentatge d'infectats a Doornkoop voreja el 30% de la població adulta, que no disposa de cap centre sanitari a les rodalies.
La mateixa organització també dona suport a les famílies de Soweto amb malalts terminals de sida. Els voluntaris els acompanyen a les visites hospitalàries, els ajuden amb la medicació, fan d'intermediaris amb els serveis públics per aconseguir algun tipus d'ajuda i els informen sobre temes relacionats amb l'herència i els drets dels fills orfes.
Millorar les condicions de vida de Soweto i de moltes altres zones d'Àfrica és el gran objectiu de la Cimera. Però encara que el Sandton només es troba a 40 minuts, els seus pobladors es troben a anys lluny d'aquesta esfereïdora
realitat.
APUNT
El valor de la roba usada
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Sostenible ha visitat la zona per conèixer el treball que hi fa sobre el terreny Humana, una organització amb notable presència a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. Els carrers de moltes ciutats de Catalunya disposen de contenidors de fusta on es pot depositar roba usada. Humana la recull, la classifica, la ven a botigues de segona mà. Amb els beneficis que s'obtenen financia projectes de desenvolupament al sud d'Àfrica. "La roba suposa entre el 2-3% del total de residus urbans. En el cas de Catalunya són 7 quilos per habitant i any. És un recurs molt aprofitable que l'any passat ens ha permès destinar uns 500 mil euros per projectes bàsicament a Moçambic", explica Jesper Wohlert, que des de les oficines de La Garriga presideix Humana a Espanya. Dinamarca i Escandinàvia des de finals dels anys 70, i la majoria de països europeus des dels anys 80, reaprofiten la roba usada per crear llocs de treball i financiar projectes de desenvolupament a l'Àfrica.
Precisament, la branca sudafricana de l'organització "Humana People to People" , amb l'ajuda econòmica dels seus col·legues suecs, fa una setmana ha endegat a Soweto, concretament al barri de Doornkop, un programa de prevenció de la sida anomenat "Total Control of the Epidemics". Una denominació molt ambiciosa per informar sobre aquesta devastadora malaltia a un barri que agrupa 100.000 persones. "El programa és un exemple de col·laboració entre el govern regional de Gauteng, dues multinacionals -una farmacèutica i l'altra elèctrica- i una organització com nosaltres. Són els acords de tipus 2 que es discuteixen a la Cimera", explica Duncan Bell, tècnic escocès responsable del projecte.
Amb un pressupost de 100.000 dòlars, Humana ha contractat a 50 membres de la comunitat que van casa per casa explicant que és la sida i com es pot prevenir. Reben un sou de 500 rands al mes, o sigui 50 euros que a Sudàfrica és una retribució mitja i habitual. "L'experiència que tenim a altres zones i països d'Àfrica ens ha ensenyat que no és suficient crear un centre d'informació i esperar que la gent vingui. No venen. Per això contractem líders locals, els formem i ells fan la feina. Les condicions són que tinguin més de 23 anys, parlin un bon anglès i tinguin bon cor", explica el cooperant escocès.
Però el treball quotidià dels líders locals no és gens fàcil. El condó no és gens ben vist pels veïns de Soweto. Són habituals els acudits que es refereixen, per exemple, a que els caramels no es mengen mai embolicats. Així mateix, les condicions de pobresa -digna però pobresa al cap i a la fi- obliguen a les dones a tenir diversos amants. Cadascú es fa càrrec d'una necessitat dels fills: el menjar, l'escola, el rebut de la llum. Les dones no estan en condicions d'exigir l'ús del condó als homes. Per fer encara més difícil la tasca dels educadors, hi ha la creença cultural, molt arrelada a moltes zones del continent Àfrica, que la sida es cura si es mantenen relacions sexuals amb una noia verge. La pràctica d'aquesta creença fa que l'epidèmia no pari d'augmentar. "Parlem amb els nostres veïns, repartim condons, fulletons. Aquesta és la nostra feina", explica un jove empleat pel programa.
El barri de Doornkop on es desenvolupa el programa té un 80% d'atur i la majoria de la població adulta és analfabeta. La manca d'oferta de treball fa que els índexs de criminalitat siguin molt alts. De fet, la policia no entra en el barri quan es fa fosc. El percentatge d'infectats a Doornkoop voreja el 30% de la població adulta, que no disposa de cap centre sanitari a les rodalies.
La mateixa organització també dona suport a les famílies de Soweto amb malalts terminals de sida. Els voluntaris els acompanyen a les visites hospitalàries, els ajuden amb la medicació, fan d'intermediaris amb els serveis públics per aconseguir algun tipus d'ajuda i els informen sobre temes relacionats amb l'herència i els drets dels fills orfes.
Millorar les condicions de vida de Soweto i de moltes altres zones d'Àfrica és el gran objectiu de la Cimera. Però encara que el Sandton només es troba a 40 minuts, els seus pobladors es troben a anys lluny d'aquesta esfereïdora
realitat.
APUNT
El valor de la roba usada
L'organització Humana té els seus orígens a Dinamarca, en el moviment anti-apartheid. Diversos professors vinculats al moviment anti-nuclear de finals dels 70 van enviar camions a Moçambic i ajuda cap als camps de refugiats de Zimbawe. Amb l'ajuda de la Unió Europea també va construir escoles i enviaven roba de segona mà a Moçambic. En una ocasió, l'aleshores president de Moçambic, Samora Machel -que va morir en estranyes circumstancies en un accident d'aviació l'any 1986- va comentar als professors danesos que estaven perjudicant al seu poble. "Acabaran per creure que el desenvolupament és un regal. El millor que podeu fer és vendrel's la roba a un preu assequible per ells i després reinvertir els diners en projectes concrets", va aconsellar el desaparegut president. I a partir d'aquesta suggerencia, rebuda i posada en practica per Humana, va començar el creixement de l'organització.
El primer contenidor a territori espanyol es va instal·lar l'any 1987 al barri de Les Corts de Barcelona. Avui hi ha 3500 contenidors repartits per les principals ciutats espanyoles. De fet, Humana té acords amb més de 800 Ajuntaments. "Recollim la roba com a mínim un cop a la setmana i, per tant, ens hem professionalitzat. A Espanya
ja som 150 empleats", explica el president d'Humana a Espanya,Jesper Wohlert. La seu central de Humana es troba a l'Ametlla del Vallès, on arriba tota la roba. En aquesta instal·lació es classifica, segons les diferents qualitats, se li posa un preu i es reenvia a les diferents botigues repartides per ciutats espanyoles. 'La botiga que funciona millor és la del Paral·lel, a Barcelona", explica Jesper.
Pel que fa als clients, n'hi ha bàsicament de tres tipus. Els emigrants llatinoamericans, una amplia comunitat per exemple a Madrid; les famílies amb molts fills; i els joves que volen vestir d'una manera molt personal, que no volen anar a la moda imposada per les grans cadenes de roba. Els beneficis d'aquestes tendes es dediquen a projectes pel desenvolupament al sud d'Àfrica. "A més a més de treballar en projectes en aquests països també complim una funció social a Espanya, per exemple facilitant roba a molt bon preu a algunes comunitat d'emigrants", explica el president d'Humana.
De tota la roba usada que es llenca a Espanya, Humana en recull aproximadament un 6%; Càritas un percentatge similar; i Engrunes, l'organització catalana que treballa amb presos, aproximadament un 1-2%. "Encara ens queda molt camp per córrer fins arribar al 100%. Hi ha espais per a totes les organització que treballem, sense ànim de
lucre, amb la roba de segona ma", explica Jesper Wohlert.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Imatge aèria de Soweto, l'altre Johannesburg. | 7.33 KB |
