Preservació de la fauna que habita en els edificis

Font: Agents rurals

24/04/2017 - 08:32

Els Agents rurals informen que les següents especies d'animals: els falciots, ballesters, oreneta cuablanca, oreneta vulgar, ratpenats, xoriguers, falcons i gralles són beneficioses per a les persones, utilitzen estructures dels edificis per refugiar-se i nidificar.​

Els forats de ventilació de sostres i terrats, les mitgeres amb forats, els ampits de les façanes... són espais potencialment aptes per a aquestes espècies i cal preservar-los. No en tanqueu l'accés ni els inutilitzeu.

Altres estructures dels edificis són trampes mortals per a aquestes espècies, com ara els tubs d'extracció de fums de cuines i calderes. Cal protegir-los amb reixetes o terminals adients per impedir que els animals puguin caure-hi i morir. 

La majoria d'aquestes espècies estan protegides per la llei i és prohibit de causar-los dany i destruir-ne els nius. El Codi penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d'espècies protegides. 

Als pobles i les ciutats hi trobem gran quantitat d'espècies d'animals: als jardins, a la via pública i, fins i tot, a les nostres cases. La majoria d'aquestes espècies estan protegides per la llei, fet que comporta que els ciutadans tinguem uns deures especials envers aquests animals.

Entre els animals que més fàcilment podem reconèixer al nostre voltant, destaquen els ocells, gran part dels quals migratoris com les orenetes (cuablanca i vulgar), el falciot (sobretot el negre, però també el pàl·lid) i el ballester, i d'altres sedentaris com la gralla, el xoriguer comú, el falcó pelegrí, l'òliba i el mussol comú. També cal destacar la presència dels ratpenats. No podem oblidar els rèptils (dragó comú, dragó rosat, sargantana ibèrica...) i els amfibis (reineta, tòtil...). Aquestes espècies aprofiten estructures de les nostres edificacions com ara esquerdes, forats a les parets, ampits, falsos sostres, forats de les persianes... per fer-hi el niu o refugiar-s'hi.

Possiblement, però, els animals que més fàcilment ens vindran a la memòria seran els coloms, les cotorres i el gavià argentat de potes grogues, espècies que no estan protegides legalment. Val a dir que la gestió dels problemes relacionats amb aquests animals és una competència municipal i, per tant, quan hi tingueu un problema us heu de posar en contacte amb l'Ajuntament del vostre municipi. Malgrat tot, heu de tenir en compte que, a més d'aquestes espècies, s'hi poden veure implicats animals protegits. Aquest és un fet freqüent quan es tracten els problemes amb coloms: com que solen compartir llocs de refugi i nidificació, les accions sobre els coloms (com ara l'oclusió de cavitats per impedir que s'hi instal·lin) poden afectar també falciots, ballesters, ratpenats, gralles... En aquests casos, cal que també informeu del problema al Departament de Territori i Sostenibilitat.

És fonamental tenir present que la majoria dels animals que es troben a la ciutat són fauna salvatge, malgrat que en un principi no ens pugui semblar així perquè viuen en un entorn urbà. A més, quasi tots són protegits.

Entre els ocells urbans protegits i que nidifiquen en edificis, destaquen l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), el falciot negre (Apus apus) i el ballester (Apus melba). Tots són ocells insectívors de gran valor que contribueixen al control de les poblacions d'insectes, com ara el mosquit tigre. Altres ocells protegits que també podem trobar en entorns urbans són la gralla (Corvus monedula), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l'òliba (Tyto alba) i el mussol (Athene noctua), a més de molts ocells que es poden trobar en parcs o que estan de pas.

L'òliba i el mussol es troben en la categoria d'amenaça de "vulnerable", és a dir, corren el risc de passar a la categoria "en perill d'extinció" o, per la seva raresa, s'enfronten a un risc de desaparició a la natura. Les orenetes vulgar i cuablanca, el falciot negre, el ballester i la gralla no estan actualment amenaçades, però la seva proximitat a l'ésser humà podria comprometre amb el temps la viabilitat de les seves poblacions, a causa bàsicament de destorbs durant el seu període reproductiu, la baixa disponibilitat de llocs de nidificació o la destrucció de nius.

De vegades, aquests animals són ben acceptats, però molt sovint acaben sent els protagonistes involuntaris de situacions conflictives. En aquestes situacions de conflicte, els animals solen sortir-ne perjudicats, perden progressivament llocs de cria i refugi i cada vegada es troben més desplaçats per nosaltres. Bona part dels incidents que afecten aquests animals (com ara la destrucció dels seus nius, fins i tot en plena època reproductiva) es deuen a un desconeixement de la normativa que els protegeix i del ventall de solucions alternatives als problemes que plantegen, sovint força senzilles.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Se n'han instal·lat un total de 25, a la plaça de l'Assumpció i a la Fidel Aguilar i als Jardins de les Pedreres, i es preveu arribar a un total de 42 quan tot el procés hagi acabat.

Notícia

Foto: Antonio de la Cruz

L’Atles dels ocells nidificants de Barcelona té la finalitat de donar a conèixer quines són i on es troben les espècies d’ocells que es reprodueixen a la ciutat, així com el nombre d’exemplars que hi ha. Es tracta d’un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català d’Ornitologia, la Universitat de Barcelona i la Fundació Barcelona Zoo.

Butlletí