Entrevista

Jordi Sunyer, és cap del programa de Salut infantil d’ISGlobal. És catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Internacionalment reconegut per la seva recerca sobre l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut respiratòria, cardiovascular i en el desenvolupament neuroconductual en els primers anys de vida de l’infant. El 2014 va guanyar el premi més prestigiós mundialment de medi ambient i recerca en salut, el Premi John Goldsmith. L’entrevistem en el marc del congrés Enlaira’t que va tindre lloc el passat 3 de maig on més de 300 estudiants de 10 instituts de Barcelona van compartir amb els experts com afecta a la nostra salut la qualitat de l’aire i què podem fer per millorar-la.

Notícia

Espanya engega, tot i que amb força retard, la batalla definitiva contra les bosses de plàstic que imposa Europa. A partir del 2021, les bosses de plàstic dels supermercats estaran prohibides i només se’n podran distribuir de compostables. El mateix passarà amb les bosses molt lleugeres que es troben sovint en els establiments en contacte directe amb aliments com la fruita, la verdura o altres productes a granel.

Entrevista

 

 

Les evidències científiques situen el soroll com un greu problema de contaminació del que sembla que no en som del tot conscients. Sostenible ha volgut parlar amb Maria Foraster, investigadora de l’ISGlobal sobre aquest problema. Foraster va ser una de les veus expertes convidades a ACUSTICAT. Aquest congrés és un dels referents per trobar solucions a la contaminació acústica, un problema, que com ens diu Maria Foraster pot impactar de forma greu en la salut de nens i adults, i que per tant necessita mesures eficients i ràpides per solucionar-lo.

Notícia

Durant 11 dies, s’organitzaran més de 350 activitats gratuïtes arreu de Catalunya per la conservació de la natura, per a joves i per a grans, al mar, a la muntanya i a la ciutat. Aquest anys la Setmana de la Natura ha estat apadrinada per personatges rellevants, com Albert Bosch, l'Ada Parellada o els Amics de les Arts.

Notícia

Amb 15.600 observacions registrades, Madrid, Barcelona i Cádiz han pujat a la plataforma Natusfera gairebé la meitat de les observacions que s’han realitzat a Europa durant el City Nature Challenge.

Notícia

El IX Premi Europeu de Prevenció de Residus, lliurat aquest 22 de maig en una cerimònia a Brussel.les, ha tingut dos guanyadors catalans, la Fundació Prevenció Residus i Consum –Rezero–, i l’Institut Comte de Rius, de la ciutat de Tarragona.  La Fundació Real Dreams ha estat finalista pel seu circuit de reutilització d’ordinadors d’empreses tecnològiques reparats per a ONG.

Notícia

El 18 de maig passat va tenir lloc a Olivella la festa de comiat de les dues manades amb més d’una trentena de cavalls de la Fundació Miranda, que van arribar el mes de desembre al Parc del Garraf seguint el camí de transhumància de Marina. Ara mateix els cavalls estan ja tornant cap al pla de l’Orri, a l’alt Berguedà, seguint el mateix camí de transhumància que van fer servir a la vinguda.

Notícia

Es tracta de la Tipula lateralis, un exemplar identificat durant l’edició del BioBlitz d’aquest 2018

Notícia

La Comissió Europea ha ofert als agents nacionals, regionals i locals de la Unió Europea assistència pràctica de cara a millorar la qualitat de l'aire al continent i ha decidit intensificar la seva lluita contra la contaminació emprenent accions legals contra set estats membres que han infringit la normativa comunitària sobre els límits de contaminació atmosfèrica i, també, sobre les homologacions de vehicles.

Notícia

Un dels principals reptes de l'ens metropolità és augmentar els índexs de recollida selectiva per tal d'assolir els nivells de la directriu de la Unió Europea, que demanen arribar al 50% de residus reciclats de cara a l'any 2020. El model emprat fins ara, però, i que es basa majoritàriament en la participació voluntària en la recollida selectiva a través dels contenidors al carrer, ha tocat sostre, tal com mostren les dades corresponents a l'any 2017, i cal complementar-lo amb sistemes d’individualització i incentiu de la recollida.

Opinió

Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?

Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?

La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.

Com a biòleg, sovint debato amb gent que defensa que gastar diners en gestionar i conservar la natura és “malgastar”. En casos com el del senglar, la resposta és fàcil: si no invertim i gestionem la natura correctament al seu moment, aquesta se’ns acabarà girant en contra, i ens suposarà una despesa encara més gran. 

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_