[ESPECIAL KYOTO] Manel Bustos, responsable de relacions internacionals APPA

- El protocol de Kyoto és una eina eficaç per a lluitar contra el canvi climàtic? Està per veure si és eficaç o no, però de moment és l'única eina que tenim. Tot i que marca uns objectius per a un quinquenni que encara ha de començar, penso que el Protocol, abans d'entrar en vigor, ja ha fet una feina, que és important destacar. Ha servit per posar la qüestió del canvi climàtic en l'agenda internacional 'un bon exemple és que el dia 16 els telenotícies van encapçalar els sumaris amb el canvi climàtic- i ha propiciat, a més, que països o agrupacions de països, com ara el cas de la Unió Europea, el situessin com a prioritat. Hi ha qui diu que marca unes limitacions insuficients, cosa que comparteixo, però no es pot negar que és un pas en la direcció correcta. - El mercat d'emissions europeu és una de les concrecions del tractat. Quina valoració fas? I en el cas de l'estat espanyol? El comerç de dret d'emissions és un dels tres mecanismes que preveu el protocol de Kyoto. Són mecanismes que si s'apliquen bé poden ser una eina per reduir emissions d'una manera econòmicament més eficient. Què és l'important? Que s'apliquin bé. Aquí és on hi ha els riscos del comerç d'emissions del mecanismes de desenvolupament net i dels d'implementació conjunta. La UE s'ha avançat al 2008 impulsant el mercat de drets d'emissió, aquest 1 de gener. Això és positiu perquè permetrà que l'any 2008, tot plegat funcioni ja de forma més fluïda. Ara bé, penso que s'ha atorgat un nombre excessiu de drets d'emissió. Almenys en aquesta primera fase, no sembla que els plans nacionals d'emissió hagin estat gaire ambiciosos... han estat, amb matisos, massa generosos. És veritat que en el cas de l'estat espanyol, l'objectiu d'estabilitzar les emissions i que això ja és un primer pas, prudent i realista. Ara bé, a partir del 2008 ja és inexcusable ser més ambiciosos. Des del punt de vista de l'APPA, com a productors d'energia renovable nosaltres haguéssim volgut que el comerç de drets d'emissions servís per internalitzar els costos que els combustibles fòssils no incorporen, fet que els permet tenir una major, tot i que injusta, rendibilitat sobre nosaltres. Tanmateix, el preu de la tona de CO2 està entre 5 i 10 euros, quantitats que ens semblen insuficients per aconseguir aquest efecte. S'avançarà, per no tant com nosaltres haguéssim volgut. També ens hauria agradat, i així ho proposava de fet la CE, que els drets d'emissió no es donessin gratuïtament. - Qui ha de liderar la lluita contra el canvi climàtic? El paper de la UE ha estat molt important. Hi havia la visió de dir... si aquest no s'implica, si l'altre tampoc... no fem res. Per sort ha guanyat l'altra posició. Si volem que els altres s'impliquin hem d'impulsar nosaltres el projecte. Tenim una voluntat de liderar aquest tema i això està bé, tot i que hi ha matisos importants entre els 25 de la Unió, com ara Itàlia o la posició que, per exemple, representava l'anterior govern espanyol. La UE representa la macro estructura, però si l'esperit de lideratge no el comparteixen també els estats i altres institucions subestatals, malament. Per exemple, tinc la sensació que el tema del canvi climàtic al govern de la Generalitat no li interessava gaire, fins fa ben poc... - Les negociacions per als compromisos per a partir del 2012 comencen, tot i que molt tímidament, aquest 2005. Quins criteris hauria de seguir el protocol a partir del 2012? Si volem que tot això serveixi per alguna cosa, i que per tant poguem assolir un increment màxim de 2 graus, hem de tenir clar que la reducció d'emissions definida per Kyoto és del tot insuficient. És molt important que poguem estendre la limitació de drets d'emissió als ciutadans o altres sectors econòmics. S'haurà d'anar, igualment, a un sistema que impliqui més països com la Xina o la Índia. Ara bé, això només es pot fer si els països occidentals tenen una actitud decidida i prediquen amb l'exemple. Això és la millor manera de convèncer. S'hauria de plantejar igualment la transició de les emissions absolutes a unes emissions més afinades i justes a partir de relacionar-les amb el PIB o les càpites. - Diuen que un dels 'problemes' del protocol de Kyoto és la seva complexitat. Pots explicar-lo en quatre línies? El Protocol de Kyoto és un tractat internacional pel qual els estats s'obliguen a reduir o limitar les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle pel període 2008-2012, bé amb mesures de polítiques directes o bé amb reduccions efectuades en el propi territori o amb inversions per reduir emissions en altres països. Les altres entrevistes de la sèrie: Mar Asunción (WWF) Josep Enric Llebot (UAB) Sergi Rovira (Unescocat) Alba Cabañas (Foment del Treball) Manel Bustos (Associació de Productors d'Energies Renovables)