Periodista i comunicador | www.ecogallego.com
04/03/2006 - 00:00
Hem tractat el tema del porta a porta a la tele. Èxit total. Vam tenir un autèntic allau de cartes, trucades, correus electrònics i SMS. De fet, vora un centenar. Em continua sorprenent que la gent es gasti els diners per dir la seva trucant-nos al programa i he de dir que els ho agraeixo molt. Tenim doncs, un modest, humil i reduït pannell d'opinions, i tinc també un titular de tot plegat: els ciutadans estan a favor de la recollida selectiva porta a porta 'si es fa bé' i subratllo aquest 'si es fa bé'. Que què significa això de que es faci bé? Una cosa que ja saben a molts municipis dels Països Catalans (vam rebre moltes opinions de les Balears i el País Valencià).
Cal que el calendari per a cada una de les fraccions sigui còmode i doni un servei de qualitat al ciutadà. Posem per cas, que si jo faig l'aniversari dissabte i decideixo oferir als meus amics un sopar amb peix no m'hagi d'esperar a dilluns a que passin a recollir-me l'orgànica amb les restes del peix pudent a la cuina. Vam mostrar diferents models implantats al territori i ens va sorprendre saber que hi ha municipis que fan el porta a porta i passen a recollir l'orgànica cada dia a la setmana. 'Que n'aprenguin' com diria aquell.
D'altra banda, la Roser ens va enviar una carta postal (perdoneu que l'anomeni així, però és que en aquests temps tant electrònics, rebre cartes com les d'abans emociona i tot) dient que al seu poble el porta a porta funcionava a la perfecció, que tothom i participava amb molta voluntat i que volia que ho diguéssim perquè de la mateixa manera que denunciem als qui ho fan malament això del reciclatge també es necessari portar una bosseta de caramelets per donar-ne a qui se'ls mereix. Bé, estic absolutament d'acord amb ella, per això li vàrem donar el caramel a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés Occidental. Es veu que són un exemple d'eficiència. Felicitats.
Vam rebre moltes opinions com aquesta. Gent que enfocava les coses en positiu, ciutadans que estan canviant el món dels residus fent pinya amb l'Ajuntament. Més d'aquestes que no pas dels que criticaven el porta a porta, la qual cosa m'anima a pensar una cosa ja sabuda: que el model no és dolent en sí sinó que el que és imperfecte i per tant ineficaç és la gestió.
Vet aquí algunes conclusions després de fer aquesta modesta 'insisteixo- immersió en opinions sobre el porta a porta: cal avançar, cal perfeccionar, cal comunicar amb els ciutadans. Cal implantar sistemes que donin servei, que facilitin la tasca a la gent -que bastants problemes té com per a sobre haver de fer càbales amb el que, quan, com de la brossa.
Mireu, i ja em perdonareu la comparativa, però he arribat a pensar que això del porta a porta és com quan es va a pescar. Has de dur bones canyes, has de conèixer el lloc, cal saber quin temps farà... però sobretot, has de dur un bon esquer: amb pa no s'agafen orades, i implantar el porta a porta a un municipi és anar per a l'orada i no pas per la morralla. Amb un bon esquer, el ciutadà entrarà a l'ham, és més, vindrà tot sòl cap a les roques, no farà falta moure el rodet. Però cal invertir en l'esquer, cal engrescar el ciutadà perquè li entrin ganes de 'picar'. Si ho fa una vegada i comprova que funciona, no el perdrem, s'empassarà l'ham fins l'estómac i en tindrem un més al sarró.
Bé, insisteixo a demanar perdó si la comparació ha estat frívola... però tant de bo us animi a participar en el debat i petem la xerrada una llarga estona sota aquest roure virtual.
+ accedeix a tots els comentaris publicats
D'altra banda, la Roser ens va enviar una carta postal (perdoneu que l'anomeni així, però és que en aquests temps tant electrònics, rebre cartes com les d'abans emociona i tot) dient que al seu poble el porta a porta funcionava a la perfecció, que tothom i participava amb molta voluntat i que volia que ho diguéssim perquè de la mateixa manera que denunciem als qui ho fan malament això del reciclatge també es necessari portar una bosseta de caramelets per donar-ne a qui se'ls mereix. Bé, estic absolutament d'acord amb ella, per això li vàrem donar el caramel a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés Occidental. Es veu que són un exemple d'eficiència. Felicitats.
Vam rebre moltes opinions com aquesta. Gent que enfocava les coses en positiu, ciutadans que estan canviant el món dels residus fent pinya amb l'Ajuntament. Més d'aquestes que no pas dels que criticaven el porta a porta, la qual cosa m'anima a pensar una cosa ja sabuda: que el model no és dolent en sí sinó que el que és imperfecte i per tant ineficaç és la gestió.
Vet aquí algunes conclusions després de fer aquesta modesta 'insisteixo- immersió en opinions sobre el porta a porta: cal avançar, cal perfeccionar, cal comunicar amb els ciutadans. Cal implantar sistemes que donin servei, que facilitin la tasca a la gent -que bastants problemes té com per a sobre haver de fer càbales amb el que, quan, com de la brossa.
Mireu, i ja em perdonareu la comparativa, però he arribat a pensar que això del porta a porta és com quan es va a pescar. Has de dur bones canyes, has de conèixer el lloc, cal saber quin temps farà... però sobretot, has de dur un bon esquer: amb pa no s'agafen orades, i implantar el porta a porta a un municipi és anar per a l'orada i no pas per la morralla. Amb un bon esquer, el ciutadà entrarà a l'ham, és més, vindrà tot sòl cap a les roques, no farà falta moure el rodet. Però cal invertir en l'esquer, cal engrescar el ciutadà perquè li entrin ganes de 'picar'. Si ho fa una vegada i comprova que funciona, no el perdrem, s'empassarà l'ham fins l'estómac i en tindrem un més al sarró.
Bé, insisteixo a demanar perdó si la comparació ha estat frívola... però tant de bo us animi a participar en el debat i petem la xerrada una llarga estona sota aquest roure virtual.
+ accedeix a tots els comentaris publicats
SOTA EL ROURE: secció quinzenal.
