Comentaris 'Sota el roure' (José Luis Gallego)

Resposta de l'Ajuntament de Barcelona En algunes ocasions la dinàmica de la ciutat ocasiona alteracions als arbres que disminueixen significativament la seva contribució a la millora del medi ambient urbà i fins poden convertir-se en un factor negatiu. Molts arbres de la ciutat presenten ferides, cops, cavitats, xacres,... símptomes que afavoreixen la probabilitat de caiguda de branques i/o arbres. L'any 2005 l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, va dissenyar i implantar el Pla de Control del Risc de l'arbrat viari, un anàlisi visual dels arbres que havia de permetre conèixer quin és l'estat de vitalitat de l'arbrat viari de Barcelona, detectar situacions de risc previsibles i prendre les mesures adequades. L'aplicació del Pla de Control del Risc de l'arbrat viari afectava tots els arbres viaris públics de la ciutat de Barcelona, que l'any 2005, en el moment de la realització de l'estudi era de 153.638 posicions. L'informe sobre l'estat de l'arbrat viari de Barcelona revelava que un 89% dels arbres no presentaven alteracions amb risc associat, un 8% estaven alterats, però d'aquests un 90% l'alteració era subsanable amb una actuació de poda mentre que el 10% restant s'havia d'arrabassar, i finalment un 3% de les posicions d'arbrat eren errades o embornals buits, pendents de ser plantats. L'informe es va presentar al Comitè Executiu de l'Ajuntament de Barcelona el 23 de novembre de 2005, i a la Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona el 12 de desembre de 2005. La quantitat d'arbres total que s'havien de tallar per qüestions de seguretat ciutadana, era de 1.951 arbres i 121 palmeres, un 1,3% del total d'arbres. Aquests resultats es van presentar a tots els mitjans de comunicació i fins i tot es va publicar la notícia a l'informatiu ciutadà 'Barcelona Informació'. Lamentem que possiblement la notícia no hagi arribat a tothom, o que l'execució dels treballs s'hagi distanciat uns mesos des de l'aparició de les explicacions en premsa. Estem totalment d'acord amb vostè que Barcelona és una ciutat on els ciutadans estimen els arbres com a part de la seva vida, i així ens ho manifesten constantment. Els que treballem amb arbres també ens els estimem i no ens resulta gens agradable la seva tala, tasca per altra banda imprescindible dins la seva gestió per a evitar situacions de probabilitat de risc principalment en dies de pluja i/o vent. Ben aviat aquests espais buits deixaran de ser-ho, després de plantar-hi nous arbres. Per altra banda, en el moment d'arrabassar un arbre el tronc es deixa a més d'un metre del sòl per evitar ensopegades. Posteriorment, per retirar la soca cal una maquinària específica, amb un rendiment de treball molt inferior al de la tala. [ Joan Campillo Gerent de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins ] [ La gent i el porta a porta ] (03/04/2006)

Aplegar esforços Li escric aquestes línies després de llegir el seu article sobre el porta a porta. Francament, m'ha agradat molt saber que se'n parla, no només en l'àmbit dels mitjans de comunicació, sinó sobretot, també pel que fa a la ciutadania. Sobre el porta a porta, m'agradaria dir-li que personalment crec moltíssim en aquest sistema des del primer dia que el vaig conèixer i que, a més, també m'hi dedico professionalment a diari al lloc on treballo, a la Mancomunitat la Plana, ens supramunicipal de la comarca d'Osona, on ja hem implantat el model a 7 dels 12 municpis que formen part de l'ens. Amb ganes de contribuir a aquesta discussió sota el roure virtual, m'agradaria donar-li més detalls de la nostra experiència. Ja fa uns quants anys que els primers municipis que vàrem implantar la recollida porta a porta, -Tiana, Tona i Riudecanyes-, ens vàrem ajuntar per aplegar esforços per donar a conèixer aquest model, de manera que és pogués anar estenent arreu del territori. Des d'aleshores ençà, ha plogut molt i finalment hem constituït l'Associació de municipis catalans per a la recollida porta a porta, amb els mateixos objectius: donar a conèixer el model i assessorar a tècnics i a polítics en totes les qüestions relacionades amb al model. Actualment ja hi ha 51 pobles que han implantat aquest sistema, fet que deixa clar que és un model vàlid que funciona, per l'elevat percentatge de recollida selectiva i de recuperació i que aplica criteris de sostenibilitat. [ Carles Salvans Comissió tècnica de l'Associació de municpis catalans per a la recollida porta a porta ] Està bé desmitificar Estem farts de veure gent que critica aquest sistema i diu que es molt complicat, car, que la gent no el vol... La realitat no és pas aquesta. Tenim molts ajuntament i gent contenta amb el sistema, i fins i tot ajuntaments que fan diners, donat que la materia orgànica està molt neta i llavors el cànon de retorn es molt alt. En fi, que esta be desmitificar algunes coses. [ Toni Sànchez Departament d'Enginyeria Química (UAB) (04/04/2006) ]

[ Política i gestió de residus ] (13/03/2006)

El cas de Vilassar Com a responsable polític durant el període, mes cru, de la implantació a Vilassar de Mar de la recollida selectiva porta a porta (PAP), he trobat a faltar el recolzament sincer i fem de les administracions supra municipals. Consell Comarcal, Diputació i Generalitat no es van implicar com calia en el PAP de Vilassar de Mar: el Consell perquè responia consignes del seu president en Manel Mas que estava "cremat" amb aquest tema ja que va suportar moltes crítiques des de fa anys amb la seva implicació en la gestió a la seva manera dels residus de la comarca; la Diputació passant de puntetes per aquest tema tot i ser ICV qui en regenta la responsabilitat... A la Generalitat vàrem trobar la complicitat d'alguns funcionaris però no dels directius ni tampoc dels polítics: quan manava CiU perquè volien satisfer les peticions dels seus locals i amb el tripartit, perquè no es van atrevir a fer les coses com calia. Vilassar de Mar ha sigut un exemple clar de pràctica del populisme amb els residus. CiU va salvar la seva campanya electoral el 2003 fent demagògia sobre tot això. Però també ho va fer i ho fa ICV, que amb el seu afany de protagonisme es va contradir sistemàticament en tot allò que havia promès electoralment. No podem oblidar lamalagestió i poca professionalitat de l'empresa concessionària del servei de residus municipals, i em refereixo a la seva direcció. Si haguessin fet la feina ben feta les coses també haurien estat diferents. Quan a ERC vàrem decidir tirar el PAP endavant ho vàrem fer per convenciment i per compromís amb el medi. La part mes gratificant de tot i fins el final del 2004, en que ERC vàrem tenir la responsabilitat de gestionar el PAP, van ser els resultats de la recollida selectiva es percebia que una gran part de la ciutadania complia responsablement i feia les coses ben fetes. Amb tot ens falta encara fer molta pedagogia. Si hagués de tornar a començar tornaria a promoure la implantació del PAP, i en canviaria ben poques coses, la mes important el compromís polític de tots els grups municipals. [ Pep Roig Portaveu d'ERC Grup Municipal (16/03/2006) ] Ens convé un canvi Ens convé un canvi en aquest sentit i que la gestió dels residus i dels recursos naturals sigui consensuada i pactada per tots a molts anys vista i que no depengui d'unes eleccions o unes altres. Per sort tenim també alguns polítics que també son ciutadans i per aquest camí aconseguim coses importants. No tothom es igual i per això encara escoltarem coses com les que expliques. [ Eugeni Castejón compostadores.com (15/03/2006) ] Cal anar trencant tendències Els que ens pensem que som humans hem de saber que encara som homínids i que això del bon us de la intel·ligència no és, de moment, cosa nostra, en tot cas ens hi em d'anar adaptant. Cal anar trencant tendències, però actualment anirem trobant homínids com la senyora a què fas referència en el teu darrer article a la revista Sostenible o l'homínid-polític de torn que fa demagògia sobre la recollida dels residus urbans. Anem evolucionant... jo encara tinc fe. Més informació, aquí. [ Àngel Ferrer GDT Ripollès (14/03/2006) ]