El debat sobre els límits del creixement en l'economia no està tenint la presència que mereixeria en aquests temps de crisi que alguns s'atreveixen a denominar com sistèmica. Juntament amb l'economia està en crisi el model energètic, tant pel costat del subministrament com pel costat dels embornals. També està en crisi la igualtat d'oportunitats, on el signe més evident és el desequilibri brutal en el consum de recursos, tant materials com energètics.
Encara que en les universitats els investigadors segueixen treballant per l'avanç i la difusió de disciplines com l'economia ecològica o bioeconomia, en els cercles de poder real, en les cimeres mundials organitzades per a sortir de la crisi, el que diuen aquests estudiosos és completament ignorat. En part això es deu al fet que els pressupostos de la bioeconomia suposen un autèntic gir copernicà respecte a l'statu quo actual: una revolució de caire materialista en l'economia que retornaria a la realitat física la centralitat que ara ocupen teories pseudocientífiques en les quals prevalen els models idealitzats proposats pels economistes de l'escola clàssica.
Herman Daly és un dels més coneguts economistes ecològics, i recentment ha resumit en una conferència (From a Failed Growth Economy to a Steady-State Economy) com hauria de ser aquesta nova concepció econòmica que hauria de prestar un millor servei a la societat evitant paranys perillosos com concebre els recursos naturals com una part de l'economia i no a l'inrevés.
Daly reconeix que les deu propostes que presenta són "radicals", però no tan radicals com pretendre que l'economia pot créixer indefinidament:
1-. Sistemes de quotes, subhastes i comerç de recursos bàsics: les quotes limitaran el consum de recursos com els combustibles fòssils, al mateix temps que les subhastes i el comerç de les quotes asseguren una col·locació eficient dels recursos.
2-. Reforma fiscal ecològica: Daly pretén dur els impostos del "valor afegit", a "allò al que se li afegeix el valor", és a dir, a l'esgotament de recursos i a la pol·lució, internalitzant costos i pujant la càrrega impositiva d'allò que volem evitar (esgotament de recursos i pol·lució).
3-. Limitar el rang de desigualtats en la distribució de rendes: ha d'haver-hi una renda mínima i una renda màxima, per a Daly és tan injusta una completa igualtat com una desigualtat sense límits i cal intentar rebaixar la diferència entre pobres i rics. Daly proposa un rang màxim de desigualtat de 100 (en les empreses nord-americanes és actualment de 500).
4-. Alliberar la durada de la jornada laboral: cal donar més opcions per al treball a temps parcial o el treball personal, atès que en una economia que no creix és difícil la plena ocupació amb jornades completes de treball. Sense l'estímul de la publicitat que estimula el consum haurà menys necessitat de treballar.
5-. Tornar a regular el comerç internacional: els aranzels no han de tenir com finalitat protegir a les empreses poc eficients o els estàndards que disminueixen la competència, sinó les polítiques nacionals més eficients que puguin internalitzar els costos. Per a això Daly proposa allunyar-se del lliure comerç, la lliure circulació de capitals i la globalització.
(F)
6-. Convertir el FMI-BM-OMC en el 'Bancor' que va proposar Keynes: un sistema bancari internacional que penalitzi els desequilibris en les balances comercials (tant per excés com per defecte). Aplicat al present, tant la Xina com els EUA serien penalitzats. La moneda emesa per aquest banc serviria de moneda de reserva mundial, acabant amb els privilegis del dòlar.7-. Abandonar el sistema fraccionari de banca per un sistema que requereixi el 100% de reserves: els bancs privats ja no podran controlar el subministrament de diners ni podran crear diners del no-res que després presten amb interessos. Amb un sistema de 100% de reserves, tots els diners prestats tindran el seu origen en diners estalviats prèviament.
8-. Deixar de tractar allò que és escàs com abundant i viceversa: el capital natural no renovable, des de l'atmosfera a l'espectre radioelèctric haurà de ser controlat per entitats públiques, i el seu preu, regulat pel sistema de quotes i subhastes, mentre que el coneixement haurà de ser considerat com abundant i infinit, creant així les bases d'un intercanvi de coneixement que hauria de ser la base del sistema d'ajuda internacional.
9-. Estabilitzar la població: Daly proposa que els naixements més la immigració siguin igual a les morts més les emigracions. Donada la polèmica que envolta les mesures de control de població, s'hauria de començar per posar la contracepció a disposició de qui vulgui utilitzar-la.
10-. Reformar les comptabilitats nacionals: el PIB ha de distingir entre els costos i els beneficis, aturant el creixement quan els costos marginals siguin iguals als beneficis marginals. També s'ha de reconèixer que, a partir de cert nivell de benestar material, el creixement del PIB no proporciona més benestar, però sí més esgotament de recursos i pol·lució.
Les propostes de Daly són discutibles, i al meu parer deixen de costat alguns aspectes certament tossuts de la naturalesa humana, però tenen la virtut de partir d'un supòsit molt menys viciat que el que inspira les teories econòmiques neoclàssiques, això és, que és possible la infinita expansió física de l'economia dins el contenidor finit de la biosfera.
