El Tub Verd va rebre un dels premis a les millors iniciatives locals de medi ambient per a l'estalvi d'energia atorgats per la Diputació de Barcelona, i tanca el nostre especial sobre aquestes iniciatives.
El Tub Verd consisteix en un sistema de canonades dobles que recorren el subsòl de Mataró. Són uns circuits tancats per on circula l'aigua, amb un funcionament força semblant a l'esquema de la calefacció domèstica clàssica. És a dir, l'aigua s'escalfa o es refreda en uns punts determinats, equivalents a la caldera d'una casa, i arriba a diversos equipaments i edificis, que vendrien a ser els radiadors. Uns bescanviadors especials permeten posar en contacte aquesta aigua amb la del circuit intern corresponent, i utilitzar així el fred o la calor per a la climatització general de l'espai, o per escalfar aigua de les aixetes. Al Consorci Sanitari del Maresme, per exemple, l'energia del Tub Verd proporciona la calefacció de totes les instal·lacions, i també l'aigua calenta sanitària de dutxes i rentamans, tant del personal mèdic com dels pacients.
Les canonades del Tub Verd són de doble circuit: d'anada per a l'aigua que transporta la temperatura desitjada, i de tornada per a l'aigua que ja l'ha perduda. L'aigua de retorn torna a passar pels punts de generació d'escalfor o fred, es recarrega de l'energia que pertoca i torna a entrar en el circuit d'anada, en un procés de distribució continua. Les pèrdues de temperatura són mínimes, perquè les canonades són d'acer i estan recobertes amb un aïllant tèrmic d'alta eficiència. A més, el sistema compta amb un mecanisme detector de possibles fuites.
Energia sobrant, i de producció local
Els punts d'escalfament i de refredament de l'aigua del Tub Verd s'alimenten de l'energia sobrant d'infrastructures ambientals de la ciutat. Així, s'aprofita l'energia tèrmica de la planta de cogeneració elèctrica, però també la de la crema de biogàs dels digestors de l'EDAR (l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals) i la de la turbina del Consorci per al Tractament i Valorització de Residus Sòlids Urbans del Maresme. És a dir, s'empra l'energia que es desprén de la descomposició de l'aigua bruta i de la brossa orgànica, en un clar exemple d'ús eficient dels recursos de producció energètica local.
I la substitució dels sistemes habituals de climatització -basats en combustibles fòssils- pel Tub Verd comporta la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per exemple, al Consorci Sanitari del Maresme, on s'utilitza l'energia del Tub Verd des de l'any 2006, han disminuït el consum de gas en un 25%, el que equival a 372 tones anuals de diòxid de carboni.
Aplicació als edificis publics
A més de l'hospital que ja hem mencionat, actualment el Tub Verd dóna servei a un total de 14 equipaments públics de la ciutat de Mataró: quatre centres esportius (incloent-hi la piscina municipal), tres escoles d'infantil i primària, dos instituts d'ensenyament secundari, un centre d'educació especial i dues escoles bressol. Des del passat mes de setembre arriba també a les escoles universitàries de la zona del parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme, i fins a un total de 15.000 metres quadrats d'oficines.Un projecte en creixement
La fase principal del Tub Verd que està ara en funcionament, construïda entre 2003 i 2009, té un recorregut total de 13,4 quilòmetres i subministra més de 9 milions de quilowatts-hora. L'última instal·lació que s'ha posat en marxa, fa unes setmanes, és un edifici a tocar de la depuradora que alberga la generació d'aigua freda. Un total de 1.215 metres quadrats acullen les diferents màquines de producció d'aigua freda, les bombes d'impulsió i un taller de manteniment, i pot arribar a propulsar 1.600 metres cúbics d'aigua freda, uns 25 milions de quilowatts-hora anuals. Està previst que aquest mateix hivern pugui ser proveïdor també d'aigual calenta per a la calefacció.
L'objectiu és fer créixer la xarxa del Tub Verd per arribar a 43.910.000 kWh d'energia tèrmica cada any, l'equivalent al consum anual de 7.000 famílies, el que reduiria les emissions de CO2 en 10.800 tones per any. Segons algunes estimacions, això equivaldria a plantar unes 2.500 hectàrees de bosc, una superfície quatre vegades més gran que l'àrea urbana de la ciutat de Mataró.
