Abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs

26/03/2024 - 08:39

L'Ajuntament de Sant Adrià realitza l'abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs per protegir la nidificació i descans d'espècies amenaçades i protegides.

A mitjans del mes de març des de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs junt amb la col·laboració del biòleg Xavier Larruy s’ha procedit a l’abalisament per prohibir l’accés a la barra de sorra de la desembocadura. Tot i que l’accés a la desembocadura està prohibit des de fa anys, aquesta prohibició no ha estat respectada, i diàriament hi ha accedeixen desenes de persones, de manera que la pressió humana és constant. Així, el potencial com a lloc d’aturada d’aus aquàtiques migratòries els darrers anys ha estat força menor que l’existent a finals del segle XX. Fins i tot, ha desaparegut una espècie nidificant, el corriol camanegre, una espècie protegida i amenaçada d’extinció a Catalunya.

Per tal de començar a revertir aquesta situació s’ha decidit delimitar la totalitat de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs perquè és la zona on nidificava el corriol camanegre i on, l’any passat, va nidificar el corriol petit gràcies a l’abalisament de l’entorn del seu niu. El corriol petit és un ocell protegit que ha disminuït la seva població a la conca del Besòs. Com el camanegre, fa la posta dels ous a la sorra de les platges, de manera que el pas de persones o gossos aixafaria els ous.

A més, aquest petit espai és una zona de descans, alimentació i nidificació d’aus migratòries protegides, algunes d’elles amenaçades d’extinció. El cas més emblemàtic és el de la gavina corsa, una au que concentra tota la seva població mundial a les costes mediterrànies i es troba inclosa al Catàleg d’Espècies Amenaçades d’Extinció a Catalunya. En el seu Pla de Conservació, aprovat per la Generalitat de Catalunya, es reconeix el potencial de la barra de sorra com a zona de descans per a aquesta espècie i s’identifica la pressió humana com el principal factor que impedeix que la zona esdevingui una zona d’importància en l'àmbit català.

Per altra banda, és un indret on tracten de fer parada ocells aquàtics en les seves migracions entre les zones de cria i les d’hivernada, algunes tan allunyades com l’Àrtic siberià i les costes africanes de l’hemisferi sud.

Cal tenir en compte que el litoral català ha perdut la major part de les seves zones humides i que té molt poques platges d’accés restringit a les persones. Així, els 150 metres d’amplada del riu Besòs (en el passat el seu delta tenia 10 km) és l’únic lloc on poden aturar-se les aus aquàtiques entre els deltes del Llobregat i La Tordera. La protecció i tranquil·litat d’aquests espais és essencial per la supervivència d’aquestes aus, especialment en episodis meteorològics adversos que les obliguen a aturar-se. En el cas de la barra de sorra de la desembocadura del Besòs s’han realitzat en dècades prèvies avistaments molt destacables a nivell, fins i tot, català, com ara 90 gambes roges, 600 gavines capnegres i 200 fumarells negres. En el darrer mes podem destacar 60 gavines corses, 22 cames llargues, un bec d’alena, un torlit i una gavina cendrosa, espècie hivernant molt escassa a Catalunya.

Hi ha diversa normativa que prohibeixen la pertorbació dels espais de concentració, cria, muda, hivernada i descans de les espècies migratòries, així com molestar, perseguir o inquietar les espècies protegides i amenaçades.

La normativa en la qual s’emmarca aquesta prohibició és:

  • Llei 42/2007 de patrimoni natural i de la biodiversitat.
  • DECRET LEGISLATIU 2/2008 Text refós de la Llei de protecció dels animals.
  • DECRET 172/2022 Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida.
  • DECRET D’ALCALDIA de 14/7/2020 sobre la prohibició de l’accés i el bany a la desembocadura del riu Besòs i a les zones adjacents acordonades.

 


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

S’invertiran gairebé 6 milions en el Refugi de Biodiversitat com a estratègia de renaturalització.

Notícia

El Zoo de Barcelona i el Govern insular han signat l’acord després de 15 anys de col·laboracions. La conservació i la recuperació d’espècies autòctones és una de les línies de treball prioritàries del Zoo, que participa en diferents projectes que s’hi relacionen.

Butlletí