10 anys de la primera Agenda 21 a les comarques gironines

L'any 1999 es va aprovar a Sarrià de Ter (el Gironès) el primer Pla d'acció local cap a la sostenibilitat (PALS). Es tractava de la denominació gironina de l'Agenda 21, una eina estratègica per avançar a nivell local cap a la sostenibilitat sorgida de la Cimera de Rio de l'any 1992, i que ha impulsat amb finançament tècnic i recolzament tècnic la Diputació de Girona. D'aquesta manera, quasi deu anys després més del 80% dels 221 municipis de la demarcació compten amb Agenda 21 aprovada o en curs fet que les configura com "una de les regions europees més avançades" en aquest aspecte.

Tanmateix, tractant-se d'una eina fruit de la concertació entre administració i ciutadania és ben necessari avaluar-ne l'efectivitat i el grau d'implementació. O el que és el mateix, si la sostenibilitat a nivell municipal progressa adequadament o necessita millorar. Per tal de fer-ho, l'Observatori de la Sostenibilitat de les Comarques Gironines (OSCG) ha iniciat, a partir d'un conveni amb la Diputació de Girona, un estudi en aquesta línia a nivell municipal i comarcal. Pel diputat de Medi Ambient Josep Maria Rufí, aquest treball neix de la necessitat que expressen els mateixos municipis -especialment els que van aprovar els PALS ja fa quasi una dècada- d'anar més enllà, és a dir, determinar indicadors clars i avaluar-ne la seva efectivitat.

Segon informe de l'Observatori
L'Observatori és una de les quatre línies de treball del Centre de Sostenibilitat Territorial. Un any ençà, van presentar el seu primer document, l'Informe de Sostenibilitat de les Comarques Gironines (més informació aquí). En aquell treball es feia una primera fotografia de la situació dels principals indicadors ambientals de la demarcació. Entre les conclusions, destacava la necessitat de potenciar el planejament -com a eina per garantir una articulació coherent del territori- així com per implementar a fons les agendes 21 i, sobretot, per avaluar-ne el grau de compliment en relació a instruments normatius com els Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM). Per tant és coherent, que el segon gran treball de l'Observatori -format per Sergi Nuss, Josep Antequera, Anna Jiménez, Emma Soy i Pere Pla- baixés l'escala a nivell municipal. D'aquesta manera, es podrà abordar les fortaleses i debilitats d'aquesta primera dècada de PALS.

En la primera fase de l'estudi, presentat el passat dimecres 4 de juny, s'ha avaluat una mostra "no representativa però diversa" de 41 municipis amb Agenda 21 aprovada. A finals d'any, es pretén ampliar-ho almenys al vora centenar que tenen aquesta eina o, fins i tot, al conjunt de 221 municipis de les comarques gironines. En comptes d'abordar-ho a partir de documents llargs i feixucs per a les set comarques i els 41 municipis estudiats s'han elaborat unes fitxes que contenen algun dels indicadors més rellevants de sostenibilitat a nivell de usos i ocupació del sòl, fragmentació i permeabilitat, hàbits de mobilitat, relació entre generació de riquesa i impactes ambientals, governança i participació... Segurament, un dels elements més interessants és el creuament de dades de generació del Producte Interior Brut (PIB) amb elements d'impacte ambiental: consum energètic, generació de residus, demanda d'aigua... Per Nuss, amb aquestes relacions es podrà avaluar "si l'economia gironina avança cap a la sostenibilitat".

Un dels elements crítics segons els autors de l'informe, és la dependència dels i les gironines respecte a l'automòbil. En una regió molt dispersa -amb molts nuclis de població repartit en el territori- les dades mostren que bona part de la població treballa i viu en municipis diferents. En canvi, l'oferta de transport públic és molt escassa. Per exemple, a nivell de busos interurbans de mitjana, les poblacions estudiades disposen de tan sols una expedició (en qualsevol direcció i sentit) cada 7,6 hores. Així mateix, excepte a Girona ciutat, en cap municipi les tendències respecte a la dependència del vehicle privat són positives.

També destaca, en la quarantena de municipis estudiats, l'impacte sobre els diversos vectors ambientals del turisme. I és que de mitjana, per a cada tres habitants empadronats hi ha un quart habitant equivalent, producte de traslladar al conjunt de l'any els turistes que visiten les comarques gironines. En aquest sentit, un dels reptes -i al mateix temps provocació- en els quals vol aprofundir el CST és en respondre la pregunta "Quant val un gironí?". Una resposta que no passa estrictament pels indicadors econòmics clàssics sinó en indicadors de residus, de cabana porcina, en demanda d'aigua, en turistes...

Però progressa adequadament?
Més enllà de la fotografia, producte de la recopilació i el creuament de dades procedents de desenes de fonts, un dels objectius d'aquest treball és respondre si la sostenibilitat municipal, representada per la implementació dels PALS, progressa adequadament. Aquesta qüestió s'abordarà, segons Sergi Nuss, en els propers mesos quan es demanarà als municipis implicats una major col·laboració en completar les fitxes. En aquest sentit un dels elements més interessants serà determinar l'existència d'una sèrie d'accions o polítiques diana -que poden mostrar la implicació o no en l'avanç cap a la sostenibilitat- com la redacció d'un Pla de mobilitat i d'un Pla d'estalvi i eficiència energètica, el percentatge d'equipaments amb plaques solars, plans de compra verda o el pressupost de cooperació al desenvolupament entre altres. Però segurament l'element clau -i que encara no és disponible- serà determinar el percentatge i el nombre d'accions previstes en els PALS que s'han executat o estan en procés. D'aquesta manera es veurà amb què s'han concretat les bones intencions dels diversos municipis. Si més no, el públic assistent va valorar majoritàriament amb una targeta vermella la sostenibilitat dels municipis gironins. És a dir, que encara que manquen dades, la sensació és que es necessita millorar molt.

(P)

PRINCIPALS INDICADORS DELS 41 MUNICIPIS ESTUDIATS

Número de municipis amb més del 10% de sòl urbà: 15
Municipi amb un sòl urbà màxim: L'Escala (33,6%)
Municipis amb creixements previstos de més del 10% de la seva superfície: 7
Municipi amb un sòl urbanitzable màxim: Salt (20,4%)
Mitjana de superfície municipal protegida: 30,9%
Màxim de superfície municipal protegida: Vidrà (89,7%)

Mitjana de sòl construït per habitant: 208
Màxim de sòl construït per habitant: Vidrà (1.995 m²/hab)
Mínim de sòl construït per habitant: Avinyonet de Puigventós (55 m²/hab)

Mitjana de polígons no afectats per fragmentació: 47% de la superfície municipal
Mínim de polígons no afectats per fragmentació: Banyoles (13% de la seva superfície)
Municipi amb un màxim d'infraestructures lineals d'alta capacitat: Llagostera (38,5 km)

Creixement de la població (2000 - 2007): 26,2%

Increment de la demanda energètica domèstica: 39%
Increment de la demanda elèctrica per habitant: 15%

Increment de la generació d'escombraries: 3%
Generació d'escombraries per habitant i dia: 1,87 kg/hab
Evolució del % de recollida selectiva: 5,5% (2000) al 23,3% (2006)
Municipi amb un màxim de recollida selectiva: Llagostera (63,7%)
Municipi amb un mínim de recollida selectiva: Sils (5%)

Mitjana de consum d'aigua per habitant i dia: 180 l/hab dia
Màxim de consum d'aigua: Begur (411 l/hab dia)