32 milions d'espanyols ja estan afectats pel canvi climàtic

S'ha detectat un clar augment de l'extensió dels climes semiàrids, estimat en 50 anys en més de 30.000 km² (al voltant del 6% de la superfície d'Espanya). Les zones més afectades són Castella-la Manxa, la vall de l'Ebre i el sud-est peninsular.

L'estiu és cada vegada més extens i càlid. En concret l'estació s'ha allargat, de mitjana, uns 9 dies per dècada. D'aquesta manera, el període estival actual abasta pràcticament 5 setmanes més que al començament dels anys 80. 

La temperatura superficial de la Mediterrània ha augmentat a raó de 0,34ºC per dècada, mentre que el nivell del mar ha pujat 3,4 mil·límetres per any des de 1993.

L'Open Data Climàtic revela, per exemple, que la superfície amb clima semiàrid ha augmentat en 30.000 km2 en els últims 50 anys o que l'estiu dura cinc setmanes més que a principis dels anys 80.

Per aquesta anàlisi, l'AEMET ha comptat amb valuosa informació procedent del seu Banc Nacional de Dades climatològics i, en particular, amb dades procedents d'un total de 58 observatoris, 52 d'ells ubicats a capitals de província o les seves proximitats ia les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i sis més afegits per l'especial rellevància històrica de les seves sèries de dades, una muestrasuficiente per garantir l'adequada i veraç representació del territori estudiat.

L'Open Data Climàtic, d'accés lliure a partir del mes d'abril, serà una eina clau per a l'estudi del canvi climàtic i l'adopció de mesures de mitigació i adaptació, així com per apropar la realitat climàtica a la ciutadania de forma més eficient, oberta i funcional.

Els principals resultats del primer avanç de dades són:

MÉS ZONES SEMIÀRIDES

L'anàlisi de l'evolució de la temperatura anual revela una clara tendència a temperatures més altes a Espanya des de 1971, tant en valors mitjans com a màximes i mínimes. Un resultat que concorda amb el fet que els anys més càlids s'hagin registrat en la seva majoria al segle XXI. Reduint l'estudi al període estival els resultats confirmen que a l'estiu cada vegada fa més calor a tot Espanya.

A més s'ha detectat un clar augment de l'extensió de superfície amb climes semiàrids, estimat en més de 30.000 km2 (al voltant del 6% de la superfície d'Espanya) en 50 anys. Les zones més afectades són Castella-la Manxa, la vall de l'Ebre i el sud-est peninsular.

Evolució de la classificació climàtica de Köppen elaborada amb tres períodes de referència diferents (1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010) en la qual s'assemblava l'augment d'extensió dels climes semiàrids.

ESTIUS CASI CINC SETMANES MÉS LLARGS QUE EN ELS ANYS 80

Les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades, tot i que l'ascens s'aprecia amb més claredat a la primavera i, sobretot, a l'estiu. L'estiu es converteix, d'aquesta manera, a l'estació més afectada pel canvi climàtic, un estiu que segons les dades s'ha tornat cada vegada més llarg i més càlid. Quant s'està allargant l'estació? Uns nou dies de mitjana per dècada. Concretament, l'estiu actual abasta pràcticament cinc setmanes més que al començament dels anys 80.

Nombre de dies d'allargament del període estival per dècada.

32 MILIONS DE PERSONES AFECTADES A ESPANYA

Dels 58 observatoris analitzats, 37 van registrar almenys cinc anys des de 2011 amb temperatures mitjanes anuals situades dins el 20% de les més càlides del període de referència. Aquestes anomalies posen de manifest que almenys cinc dels últims vuit anys en aquests observatoris han estat molt càlids. El valor més extrem s'obté a Barcelona / Aeroport, on, des de 2011, tots els anys han estat molt càlids i una mica més de sis mesos de cada any la temperatura ha quedat englobada dins el 20% dels mesos més càlids de la sèrie. En cinc observatoris, entre ells el de Múrcia o el de Terol, tots els anys menys un han exhibit un comportament similar.

Traslladat aquest resultat de 37 observatoris afectats en termes de població, podria considerar-se que 32 milions d'espanyols ja s'estan veient afectats pel canvi climàtic, amb una acumulació d'anys molt càlids en l'última dècada, l'allargament dels estius i l'augment de freqüència de nits tropicals.

La temperatura superficial de la Mediterrània està augmentant a raó de 0,34ºC per dècada des de principis dels anys 80. Aquesta aportació de calor provoca una expansió termal que contribueix a l'increment del nivell del mar Mediterrani. Des de 1993 el nivell del mar ha augmentat en 3,4 mm per any.Un Mediterrani cada vegada máscálido repercuteix en les seves regions costaneres augmentant el nombre de nits tropicals, definides com aquelles en què la temperatura mínima supera o iguala els 20ºC.

El fenomen "illa de calor" pot definir-se com l'anomalia tèrmica positiva en el centre de les ciutats en relació amb la perifèria; provoca un plus térmiconocturno que eleva les temperatures mínimes afectant al confort amb efectes negatius per a la salut, en particular per aquells grups de risc que viuen en grans urbs. En un context de canvi climàtic creixent, l'efecte de la "illa de calor" es veu amplificat.

Tots dos efectes, per tant, assenyalen a les grans ciutats i de la costa mediterrània com entorns especialment vulnerables al canvi climàtic.

Finalment es va estudiar l'ocurrència d'onades de calor / fred. Si bé els episodis freds disminueixen en nombre de dies, les onades de calor tendeixen a concentrar-se en els últims anys, amb especial incidència en la seva durada. Aquest fet és particularment rellevant en existir una elevada correlació entre temperatures màximes i mortalitat: a partir d'un determinat llindar de temperatura màxima morts augmenten de manera notable.

Caràcter tèrmic mensual en relació a la distribució normal del període de referència (1981-2010) a l'observatori de Barcelona / Aeroport des de 1991 fins a 2018. S'observa com els últims 8 anys la temperatura mitjana anual s'ha situat entre el 20% de les més càlides del període de referència