Font: Menorca. Reserva de la Biosfera
El document reuneix propostes per al sector primari, la comercialització, l'hostaleria, la restauració col·lectiva i les llars, i defineix un sistema alimentari responsable que eviti costums, creences i hàbits socials que fomentin el malbaratament d'aliments.
El Consell Insular de Menorca ha fet pública avui en una presentació virtual la "Guia de mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari", un document que recull informació i propostes per a la seva reducció posant èmfasi en la prevenció d'aquesta problemàtica.
La guia ha estat presentada per Maite Salord, consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Isabelle Le Gallo, directora de la Fundació Daniel & Nina Carasso, que ha brindat suport tècnic i econòmic al Consell Insular per a la realització de la guia, i per Noemí García, nutricionista i autora del document.
En la seva intervenció, la consellera ha volgut destacar que “el passat mandat, es va començar a treballar en el tema de l'alimentació, una qüestió que, en aquests moments de crisi sanitaria i econòmica és, sens dubte, fonamental. I ha afegit: “en aquest sentit, m'agradaria destacar que Menorca ha volgut ser un exemple d'accions adreçades cap a una alimentació saludable i sostenible a la nostra illa. Vull recordar que ja el 2015, amb la declaració de Mongofra, impulsada per la societat civil, i, posteriorment, l'adhesió del Consell Insular de Menorca al pacte de Milà, es va iniciar, amb passes fermes, el camí. Un camí que s'ha concretat amb l'Estratègia Alimentària de Menorca i que té, com a darrera fita, la publicació d'aquesta Guía per prevenir i reduir el malbaratament alimentari."
Per la seva banda, Isabelle Le Gallo ha agraït la feina que des de 2017 realitza Menorca en col·laboració amb la fundació que presideix. "Aquest projecte servirà d'inspiració per a molts altres", ha declarat. A més, ha remarcat que el camí cap a la sostenibilitat alimentària "és un camí complex però vital per a la nostra societat. I és una tendència de fons tant a nivell local, nacional i internacional. Tenir cura del planeta alhora que ens alimentem és un enfocament que no només hem de prendre com a conjunt, sinó que el prendrem".
Després de la introducció, ha estat el torn de Noemí García, que ha presentat les línies principals de la guia. Després de la seva intervenció ha iniciat un torn de preguntes i un debat entre participants procedents de tot el territori nacional en què s'ha abordat el paper de productors, comerç, consumidors i la pròpia administració en la matèria. La presentació, que ha comptat amb prop d'un centenar de participants, ha estat gravada i es publicarà al canal de youtube de la Reserva de Biosfera de Menorca.
Un decàleg per a cada sector del circuit alimentari
El document, editat en català i castellà, aborda de manera sintètica i senzilla les actuacions que podem dur a terme en els diferents sectors que intervenen en el circuit alimentari per incorporar la cultura de la prevenció del malbaratament. Per a això, realitza un decàleg per a cada sector d'actuació: el sector primari, la comercialització, l'hostaleria, la restauració col·lectiva i les llars.
Així, per a cada àmbit del cicle alimentari, es proporciona informació sobre com i per què es produeix el malbaratament alimentari en aquest punt, i quines poden ser les diferents actuacions tant a nivell individual com col·lectiu per a prevenir-lo. A més, la guia recull a cada apartat un llistat d'iniciatives existents dins del sector que treballen duent a terme bones pràctiques per a la prevenció del malbaratament alimentari.
Entre aquests exemples de bones pràctiques trobem cooperatives de consum, iniciatives agroecològiques, botigues i supermercats que fomenten el producte de proximitat, restaurants, hotels i un gran nombre d'iniciatives per la sobirania alimentària i l'alimentació sostenible.
A més, la guia aborda també temes d'interès transversal per evitar malbaratar aliments. Es tracta d'idees preconcebudes o pràctiques socials sobre les quals cal incidir per evitar aquest malbaratament alimentari i avançar cap a la sostenibilitat ambiental. Entre aquests temes es troben la data de caducitat dels aliments, la compravenda a granel, la qüestió de l'elevat consum de carn o el foment de producte local i de temporada.
L'objectiu final de la guia és contribuir a la configuració d'un sistema alimentari més sostenible i responsable, basat en el reconeixement del valor dels aliments i l'impacte mediambiental del seu consum.
Menorca: 11.800 tones d'aliments malbaratats cada any
Segons dades de 2018 de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), més de 820 milions de persones al món pateixen fam cada dia, i 2000 milions de persones no tenen accés regular a aliments segurs, nutritius i suficients. Mentrestant, el 30% dels aliments produïts anualment al món no són ni ingerits ni aprofitats per ningú. A Menorca, es calcula el malbaratament en un 15%, que suposen 11.800 tones d'aliments desaprofitades cada any. A més, alguns estudis preveuen que d'aquí a trenta anys serà necessari produir un 70% més d'aliments per alimentar l'augment de població mundial. Tot i les dades, les autoritats en la matèria consideren que el marge de millora per a la reducció del malbaratament és molt ampli.
La publicació d'aquesta guia és una de les accions amb què s'espera poder contribuir a la reducció del malbaratament alimentari a Menorca. La normativa regional va en la mateixa línia. La Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears aprovada l'any passat planteja l'objectiu de reduir el malbaratament en un 50% per 2030. A nivell insular, el nou Pla Director de Residus de Menorca, l'aprovació del qual està prevista en les pròximes setmanes, també fa referència explícita a la reducció del malbaratament alimentari.
El Pacte de Milà i l'Estratègia Alimentària de Menorca
Aquesta guia de mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari es presenta en el marc de l'Estratègia Alimentària de Menorca, el full de ruta elaborat el 2018 pel Consell Insular per avançar cap a l'alimentació sostenible a l'illa, i que forma part de les accions dutes a terme després de l'adhesió el 2017 al pacte de Política Alimentària Urbana de Milà. Aquest pacte compromet les ciutats signatàries, unes 160 actualment, a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar una alimentació saludable i accessible per a tota la societat.
Les accions que en matèria alimentària ha desenvolupat el Consell Insular des de 2017 s'han impulsat amb el suport i acompanyament de la Fundació Daniel & Nina Carasso per a l'alimentació sostenible i l'associació Justícia Alimentària.
