Després d'una visita a les cotxeres de Tram Baix i el seu Centre de Control a Sant Joan Despí, Elisa Linares, enginyera industrial, fa un article tècnic amb informacions de rellevància sobre el tramvia i les millores a tenir en compte per dissenyar una nova infraestructura tramviària.
El tramvia està funcionant des de l'any 2004 i actualment és el mitjà de transport públic més ben valorat de l'àrea metropolitana, amb 24 milions de viatgers el 2011.
La satisfacció dels usuaris és molt alta i tot i l'estancament de la mobilitat dels darrers anys degut a la crisis econòmica, els viatgers de tramvia segueixen augmentant lleugerament, fet que no ha passat amb metro i autobusos.
Els principals elements de la infraestructura tramviària: el propi tramvia, la regulació semafòrica i el centre de control
L'energia en els tramvies
Els tramvies agafen l'energia de la catenària a través del pantògraf (a 750 V). Aquesta energia passa pel disjuntor principal, que es qui controla que no hi hagi cap sobre corrent als equipaments del tramvia. La major part d'aquesta energia va als equips de tracció que alimenten 4 motors de 120 kW ubicats al davant i al darrera de la unitat. Una altra part de l'energia (a 400 V) alimenta els equips d'aire condicionat dels passatgers i el convertidor d'equips auxiliars (a 24 V), que s'encarrega d'alimentar l'enllumenat, l'aire condicionat de la cabina del conductor, les bateries, etc. Els tramvies recuperen l'energia de la frenada amb els motors elèctrics actuant com a alternadors. En la imatge podeu veure l'esquema dels elements d'un tramvia
Els semàfors dels tramvies
A la via, a prop de cada cruïlla hi ha tres detectors: d'aproximació, de línia de parada i de cancel·lació. Al pitjar el detector d'aproximació el regulador semafòric ho detecta i posa el semàfor verd pel tramvia tan aviat com sigui possible. El triangle del semàfor de tramvies (intermitent o fix) indica al conductor el moment de passar. En la següent imatge podeu veure l'esquema de la gestió semafòrica
El centre de control
Pel que fa a la gestió de la xarxa, és en el centre de control o PCC (Puesto de Control Centralizado) de d'on es pot saber la ubicació dels tramvies en tot moment, es té comunicació amb els conductors, es gestionen les incidències, es gestionen els panells informatius de temps d'espera a les parades, es fa videovigilància, etc.
Millores a tenir en compte per dissenyar una nova infraestructura tramviària en el futur.
Una bona coordinació en el disseny de la infraestructura evita problemes en el futur
El que més remarquen els operadors del transport és que moltes de les limitacions que troben alhora d'operar amb el sistema deriven d'un disseny descoordinat i no integratiu de totes les parts. Si els projectes d'infraestructura viaria i de la part elèctrica l'efectuen enginyeries diferents i no hi ha ningú que vetlli per la coherència de les parts, els punts de seccionament elèctric poden no coincidir amb els punts que permeten canviar de via i per tant quan hi ha incidències, els trams que es deixen fora de servei són més llargs del que seria convenient.
Per altra banda la temperatura de consigna fixada sol ser massa baixa a l'estiu per tal d'assegurar que quan el tramvia sigui ple es puguin compensar amb la climatització les càrregues internes que generen els ocupants, el problema és que no és prou modulable i quan el tramvia és buit els usuaris en pateixen les conseqüències.
La gespa no només presenta un consum d'aigua significatiu, sinó que a més suposa un cost de manteniment considerable i un problema de seguretat pels tramvies.
En el moment de dissenyar la infraestructura tramviària, sovint s'han afegit elements estètics i superflus com la col·locació de gespa a la via i no s'han tingut en compte les conseqüències i dificultats que comportarà.
Perquè la gespa sigui estètica cal fer un bon manteniment, i passar la segadora entre les vies resulta complicat i pot arribar a fer malbé alguns elements de la mateixa. En les zones com el final de trajecte, on els tramvies romanen més temps és pràcticament impossible que la gespa pugui créixer de forma adequada.
Els regs automàtics de la gespa poden provocar accidents en la mesura que els tramvies s'arrapen menys al rail i sovint els aspersors treuen visibilitat als conductors.En la imatge es veu l'estat de la gespa del tramvia a Francesc Macià
Per últim cal destacar que per transportar les 200 persones que caben en un tramvia es necessitarien 174 cotxes o 2 autobusos normals. Especialment en el cas dels cotxes l'espai ocupat seria molt major. En les següents fotografies es fa la comparació de l'espai ocupat per 200 persones en diferents mitjans de transport.
