Els primers biòtops per protegir la reserva marina de Cambrils ja són sota l’aigua

25/05/2022 - 12:15

Ja s'han començat a submergir els ancoratges ecològics de les boies que delimiten la zona protegida i el circuit de natació de la platja del Cavet. La nova instal·lació ajudarà a preservar i regenerar la posidònia oceànica i les espècies marines a la zona de la platja del Cavet.

Per encàrrec de l’Ajuntament de Cambrils, el 16 de maig l’empresa d’abalisament marítim Sealand On-offshore Services va començar a instal·lar els 10 biòtops que preservaran la posidònia oceànica i les espècies marines de la reserva de la platja del Cavet. El nous elements permeten l’ancoratge sostenible de les boies que han de delimitar la “Zona de protecció de reserva marina” del Cavet (4 biòtops),  així com l’abalisament del circuit de natació que s’instal·la dins d’aquesta zona (6 biòtops).

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cambrils, Josep Maria Vallès, ha explicat que aquesta instal·lació és una de les millores de l’abalissament que s’han introduït al Pla d’usos i serveis de les platges de Cambrils. El regidor ha afirmat que és la primera reserva marina en condicions i ha destacat la riquesa de flora i fauna de la zona. En aquest sentit, ha recordat que la platja del Cavet té una de les praderes de posidònia més ben conservades del litoral i ha anunciat que en el futur es donarà a conèixer amb visites submarines que es convertiran en una nova atracció turística.

Per la seva banda, el constructor i dissenyador d’aquests esculls artificials, Miquel Rota, ha explicat que durant els seus 10 anys d’experiència ha anat evolucionant els materials i les formes dels biòtops, que fabrica artesanalment i a mida segons el lloc on s’hagin de col·locar. A Cambrils estaran en aigües poc profundes i n’hi hauran de dos tipus. Uns tenen forma d’iglú estan pensats com un bunker on els peixos més petits s’hi puguin refugiar de temporals i depradaros. Els altres imiten les formes dels coralls i són més apropiats per peixos grans que busquen protecció però no es posen  dins dels forats o bé perquè sípies i calamars hi puguin posar els ous. Tots els biòtops són rugosos també s’hi enganxin organismes marins i es desenvolupi un petit ecosistema en aquesta zona protegida.

Tal i com consta al Pla d’usos i serveis de les platges de Cambrils, aquesta reserva marina està compresa entre el Pi Rodó i l’espigó que delimita la platja del Cavet amb la platja de l’Esquirol. La seva superfície consta de gairebé 900m de llargada per 450/200 metres d’amplada i la profunditat és variable entre 0 i 6 metres. El fons està conformat per sorra, roques, praderies de posidònia i una gran varietat de peixos i altres especies marines.

La delimitació d’aquest espai amb biòtops forma part del projecte de protecció d’aquesta reserva marina que també preveu la regulació dels usos en aquest entorn, mitjançant la realització d’activitats de baix impacte pel medi i la integració social amb diverses activitats esportives, així com d’educació ambiental, de preservació de recursos pesquers, de recuperació d’espècies singulars i de recerca de l’àmbit ambiental.

Els biòtops son una estructura artificial que s’instal·la al fons marí amb la finalitat principal de protegir i preservar els herbassars, com els de la posidònia oceànica, ja que afavoreixen la seva expansió així com la reproducció i proliferació dels organismes marins. Per altra banda, s’utilitzen com a sistemes d’ancoratge ecològics, on se subjecten les boies d’abalisament.

El disseny dels biòtops que s’instal·laran a Cambrils són de fabricació artesanal i amb materials naturals com roca calcària, vidre reciclat micronitzat i morter natural. Les mides no superen el 1’30m d’alçada i 2m de diàmetre i pesen al voltant de 1.400kg.

Les praderies de fanerògames marines són característiques de la mar Mediterrània i conformen els ecosistemes de més diversitat i riquesa biològica, amb nivells de complexitat ecològica que les equiparen als fons de coral·ligen. Aquestes praderies son vitals per lluitar enfront del canvi climàtic.

L’espècie Posidònia oceànica, la més longeva de la biosfera, és Patrimoni de la Humanitat des del 1999. Classificada com a “Habitat prioritari” té un alt valor biològic perquè, entre d’altres, constitueixen espais de refugi i d’alimentació de les fases juvenils de moltes espècies marines. Les fanerògames contribueixen en la recuperació de les poblacions de mol·luscs, cefalòpodes com sípies, calamars i pops que, com les sardines i seitons, s’apropen a la costa en època de reproducció. Les praderies de Posidònia i de Cymodocea nodosa, són les “llars d’infants” per a moltes espècies i són les que mantenen les aigües cristal·lines.

La preservació d’aquestes praderies és essencial perquè son una font directa de producció d’oxigen per al planeta a part que permeten l'amortiment de la mar de fons i de les onades reduint l’erosió de la costa. La Posidònia també cuida les platges, l'acumulació de seves restes aporta un benefici mediambiental important perquè garanteix la regeneració i protecció de la sorra de les platges i de la costa.

Una altra característica dels alguers és la seva fragilitat i poca resiliència davant els canvis ambientals derivats de l’activitat humana, i la seva la regressió té importants conseqüències negatives sobre la biodiversitat i la qualitat dels habitats marins costaners. La instal·lació d’aquests biòtops ajudarà a la preservació d’aquests fanerògames i per tant del medi, a part de que proporcionaran experiències emocionants, descobrint la natura.


 

Municipis: 
Baix CampCambrils

Relacionats

Article

Els protocols que marca el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic remarquen que les restes vegetals del litoral s’han de retirar d’una forma no agressiva, evitant maquinària pesada i utilitzant garbelladores i tamisadores.

Article

L'Ajuntament de Reus disposa ja de l’Avanç del Pla estratègic de zones verdes de Reus, el document amb el qual avança en l’objectiu del Govern de Reus de planificar de manera estratègica la gestió de les zones verdes de la ciutat; i avançar en la transformació sostenible de la ciutat i fer front als reptes de l’emergència climàtica.

Article

El voluntariat que forma part del projecte ha instal·lat malla de fibra de coco per ajudar a l’arrelament d’algunes de les plantes malmeses pel temporal Glòria. A banda de les afectacions dels temporals, el canvi climàtic continua afectant la praderia de posidònia situada davant la costa de Mataró: ha florit de forma massiva aquest any a diferents punts, possiblement per l’increment de la temperatura de l’aigua.

Butlletí