Els reptes de la mobilitat laboral

Font: DGT i IDAE

11/06/2019 - 09:50

Manel Ferri, expert en mobilitat, aborda els desafiaments als quals s'ha d'enfrontar Espanya en mobilitat laboral

L'IDAE i la DGT han coeditat la guia "Movilidad al trabajo: un reto pendiente", redactat per Manel Ferri, i que ha estat presentat a Madrid, al costat del autor, per Joan Herrera, director general de l'IDAE i Pere Navarro, Director General de Trànsit.

A través de 116 pàgines, l'autor, repassa les qüestions lligades al territori i mobilitat de les persones, els impactes de la mobilitat, inclosos els costos socials, ambientals, de salut i econòmics; la transformació del model actual i els actors que poden protagonitzar-la, així com els àmbits d'actuació, les seves prioritats i els diferents sistemes de desplaçament, per finalment abordar específicament els plans de transport a la feina i la seva manera de implantar-los.

Els directors generals de Trànsit i de l'IDAE, Pere Navarro i Joan Herrera han participat en la presentació del llibre. L'autor, Manel Ferri, ha realitzat una reflexió sobre els desafiaments a què s'enfronta Espanya pel que fa a mobilitat laboral es refereix.

Tots dos directors han prologat el llibre i han coincidit a considerar la mobilitat com un fenomen complex amb múltiples derivades. "Els impactes i problemes que genera la mobilitat actual no poden ser abordats únicament des de la perspectiva de la seguretat viària o de l'impacte energètic que suposen, sinó des d'un pla transversal". "El llibre que avui es presenta plasma de forma documentada la situació en què ens trobem i aporta una sèrie de recomanacions que ens han de servir per avançar en l'objectiu comú d'aconseguir una mobilitat sostenible i segura a la feina", han manifestat durant la seva intervenció .

Joaquín Nieto, director de l'Oficina de l'Organització Internacional del Treball a Espanya, ha expressat que el món del treball està experimentat grans canvis. Algunes de les forces que ho estan transformant són la revolució digital amb l'avanç de la tecnologia, el canvi climàtic, els canvis demogràfics o l'evolució de la producció i l'ocupació, per la qual cosa és el moment ideal per a preguntar-nos també què mobilitat laboral és la que volem i cap a on hem d'anar.

A 2017 a Espanya, es van registrar 202 accidents mortals laborals de trànsit, el que significa que 1 de cada 3 morts en accident de treball va ser un accident de trànsit. D'ells, 6 de cada 10 es va produir a l'anar o tornar de casa a la feina o viceversa (120 morts) i 4 de cada 10 in missió (82 morts). Aquestes xifres són una mostra de l'alt cost que suposa anar a la feina, tenint en compte que els desplaçaments laborals són les 2/3 parts de la mobilitat en el seu conjunt.

Manel Ferri, autor del llibre, realitza una anàlisi exhaustiva de la situació en què es troba la mobilitat actual, sobre els impactes negatius que general i dóna les pautes per poder avançar cap a un nou escenari, en què la mobilitat sigui segura i neta .
 
Per Ferri, la mobilitat a la feina a Espanya és un "forat negre" pel que fa a prevenció i mobilitat es refereix. En primer lloc, perquè desplaçar-se en automòbil privat per anar o tornar cada dia a la feina és un factor de risc per a la salut, ja que els accidents de trànsit s'han convertit en la primera causa de mort per accident laboral a Espanya.

A més, els combustibles d'origen fòssil representen encara més del 95% del consum del sector del transport per carretera a Espanya, fet que suposa un elevat consum d'energia, la generació de gasos d'efecte hivernacle i conseqüències negatives per a la salut. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, uns 31.000 morts a Espanya són morts prematures atribuïbles a la contaminació.
 

 
Afegeix també, que la majoria de les administracions i empreses continuen considerant els desplaçaments a la feina com una qüestió privada, que cada individu ha de gestionar pel seu compte, però que veient les conseqüències que d'això es deriven, necessita ser un tema abordat amb la participació de tots els actors implicats.
  
A Espanya hi ha més de 5.000 polígons industrials, ubicats majoritàriament als afores de les grans ciutats i que necessiten en la seva major part, del vehicle privat per anar a la feina. A més, Els conductors espanyols perden, en algunes ciutats, més de 100 hores a l'any en congestions de trànsit, fet que suposa una pèrdua significativa de temps que afecta tant a la competitivitat de les empreses, com al salari i el benestar dels treballadors.

Segons l'expert, per transformar el model actual de mobilitat quotidiana és necessari comptar amb uns instruments legals, fiscals, de planificació i gestió innovadors que permetin avançar cap a un nou escenari més eficient. "Actualment a Espanya hi ha una manca de governança, de lideratge en mobilitat, que va més enllà de la seguretat viària, i que necessita de la integració d'instruments de planificació territorial, de transport i de mobilitat, que ajudin a generar plans de transport a treball amb l'objectiu d'impulsar propostes d'actuació que preservin el dret a una accessibilitat sostenible i segura per a tots els treballadors "ha destacat.
  
Finalment, Ferri, ha assenyalat que la transició energètica al nostre país exigeix ​​reduir el consum d'energia en els desplaçaments relacionats amb el treball i aquesta transició no serà real si els actors que tenen responsabilitat (administracions, empreses, sindicats) no posen en marxa Plans de transport al Treball en els quals prevalguin mitjans de transport més eficients.

Exemple de Pla de desplaçament d'empresa de la Diputació de Barcelona citat al llibre


 

Categories: 

Relacionats

Article

Els punts de recàrrega domèstica, la base per a la generalització de la mobilitat elèctrica a Catalunya. Dos informes elaborats per l’ICAEN constaten la necessitat d’impulsar els punts de recàrrega de baixa potència.​

Article

Les Zones de Baixes Emissions (ZBE) ja funcionen a l’àrea de Barcelona i ara s’estendran als municipis de més de 50.000 habitants i aquells de més de 20.000 que superin límits de contaminació.

Article



Resultats de la Jornada "Crònica de la COP29. Nous pactes climàtics en l’any més càlid mai registrat".​

Butlletí