Informe "Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona"

28/03/2021 - 18:06

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha definit el nou Sistema de vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona (VISSAB) per fer el seguiment de l’exposició al soroll i l’impacte en salut a la ciutat. El VISSAB es presenta per primera vegada a l’informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona que aporta els primers resultats obtinguts. El document analitza l’exposició al soroll dels veïns i veïnes de la ciutat segons els llindars considerats perjudicials per a la salut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), partint de les dades del Mapa estratègic de soroll 2017 de l’Ajuntament de Barcelona i tenint en compte la percepció i les desigualtats socials.

Hi ha evidència científica que l’exposició crònica al soroll ambiental té efectes importants sobre la salut i la qualitat de vida de les persones. El soroll ambiental afecta el benestar emocional, psicològic i social, i també causa trastorns del son, malalties cardiovasculars i mort per causa cardiovascular, trastorns metabòlics en adults i problemes del desenvolupament cognitiu en infants. A la Unió Europea, després de la contaminació atmosfèrica, el soroll és el segon factor ambiental que més impacta la salut de la població.

En aquest context, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha definit el nou Sistema de vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona (VISSAB) per fer el seguiment de l’exposició al soroll i l’impacte en salut a la ciutat. Així com, per avaluar les mesures implantades a la ciutat per reduir-ne l’exposició i l’impacte. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat mesures d’actuació que inclourà el Programa de Reducció de la Contaminació Acústica 2021-2030 en què està treballant i que s’enllestirà a la tardor.

Així, el VISSAB es presenta per primera vegada a l’informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona que aporta els primers resultats obtinguts. El document publicat per l’ASPB analitza l’exposició al soroll dels veïns i veïnes de la ciutat segons els llindars considerats perjudicials per a la salut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), partint de les dades del Mapa estratègic de soroll 2017 de l’Ajuntament de Barcelona i tenint en compte la percepció i les desigualtats socials. D’altra banda, sintetitza l’evidència científica sobre els efectes del soroll ambiental en la salut i estima l’impacte que el soroll té actualment en la salut de la població de Barcelona.

Exposició al soroll ambiental

Segons el mapa de soroll de Barcelona el trànsit és la principal font de soroll a la ciutat. En concret, segons l’informe fet per l’ASPB, el 57% de la població està exposada durant tot el dia a nivells de soroll de trànsit iguals o superiors als que l’OMS considera perjudicials per a la salut (53 dB Lden) i un 27% de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar (65 dB Lden o més).  La segona font de soroll és l’oci nocturn que afecta el 3% de la població, però de forma molt concentrada a zones que acumulen aquesta activitat.

A més, el document inclou dades de la darrera Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) que indiquen que gairebé la meitat de la població percep que el seu barri és molt sorollós, mentre que 1 de cada 4 considera que el seu habitatge té sorolls procedents de l’exterior.

Impacte en salut

Aquests nivells d’exposició al soroll tenen un impacte directe en la salut dels veïns i les veïnes. L’ASPB ha pogut quantificar una part d’aquest l’impacte en salut del soroll ambiental, com són els casos més greus de l’afectació emocional, psicològica i social (molèstia intensa), el trastorn greu del son i la mortalitat per malaltia cardiovascular. Així, s’ha estimat que a Barcelona més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) a causa del soroll, que més de 60.000 persones pateixen un trastorn greu del son degut al soroll i que hi ha al voltant de 130 morts anuals per malaltia cardiovascular (al voltant d’un 3% de les morts cardiovasculars) atribuïbles a l’exposició crònica al soroll ambiental. Aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat.

Diferències territorials

Pel que fa a la distribució geogràfica, a l’anàlisi de l’ASPB s’observen també fortes diferències territorials en l’exposició al soroll ambiental: l’Eixample és el districte amb més població exposada a nivells alts de soroll de trànsit i Ciutat Vella el que té més població exposada al soroll de l’oci nocturn. L’estudi de les desigualtats socials mostra que tot i que els barris amb rendes més altes tenen més població exposada a nivells alts de soroll ambiental, la percepció de soroll dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda.

Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona [PDF]


 

Relacionats

Article

La peça audiovisual "Reconnecta amb la natura amb els banys de bosc", és la primera activitat que es porta a terme dins del projecte "Sant Pere de Ribes, Municipi Saludable". Amb els Banys de Bosc al Parc del Garraf, es vol impulsar el binomi salut i natura en l'àmbit municipal, posant en valor la contribució fonamental de la natura en el benestar de les persones i la prevenció de la seva salut.

Article

Descobreix amb aquest interactiu com ajudar a la Mutis, la superheroina de la Setmana Sense Soroll, a dir STOP al SOROLL.

Article

Mercabarna convoca la segona edició dels Premis Mercabarna Paco Muñoz amb la finalitat de promoure i reconèixer iniciatives realitzades a Catalunya en favor de la lluita contra el malbaratament alimentari i l’aprofitament d'aliments amb impacte econòmic, social i/o mediambiental en els diferents esglaons de la cadena agroalimentària.

Butlletí