15/04/2007 - 00:00
'Gaudir aprenent' també hauria estat un bon títol per aquest article. I és que la presentació, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, del llibre 'Exploració, joc i reflexió. Assaigs sobre ciència' (editat per Pagès Editors) es va convertir en una apologia de la divulgació i la cultura científiques. L'acte va ser presentat per l'autor del llibre, Joandomènec Ros i el seu editor, Lluís Pagès, i va comptar amb la presència del biòleg i investigador del CSIC Xavier Bellés.
Aquest últim va centrar la seva conferència en defensar aferrissadament la necessitat d'una cultura científica per tal 'd'entendre el món en el qual vivim i participar dels grans debats ètics'. A més, per a Bellés, la divulgació científica esdevé una 'obligació' més de l'investigador, i més si aquest ho fa des d'instàncies públiques, com ell mateix. Però, com escometre aquesta divulgació i ajudar a acostar la ciència a la societat? Va reconèixer que aquesta no és una tasca fàcil, i va apuntar algunes condicions necessàries per fer el que anomenà 'bon ús de la ciència': que aquesta sigui més preventiva, participativa, transparent i holística, i també que els científics siguin menys arrogants i més compassius. Finalment, i després de lloar apassionadament el llibre, va definir la divulgació científica com a 'poesia d'alt risc' i va demanar a la comunitat científica fer un esforç per entendre millor el món en global i no dedicar-se únicament a l'especialització, que genera el perill de dur-los a 'saber-ho tot de no res'.
Joandomènec Ros va tenir més fàcil la feina de defensar el llibre després de la intervenció de Bellès. Va destacar que ha dividit els assaigs en blocs temàtics, enfocant la ciència des de diferents àmbits, com poden ser el social, ètic, polític, mediàtic, la recerca, la docència i fins i tot l'humor o els científics com a persones. Va recolzar la idea que la divulgació 'fa al científic' i va assegurar haver fet un esforç per fer-ho en un llenguatge entenedor -punt ressaltat per Lluís Pagès com un element destacat del llibre-.
Ros també es va aturar a ressenyar alguns dels aspectes que ha comentat a la seva obra, com el paper de les dones en la investigació, les 'misèries' de la vida universitària, el retorn de les tesis creacionistes, experiències personals, els propis treballs o l'homenatge a homes de ciència com Margalef, qui va ser repetidament nombrat i citat al llarg de tot l'acte. Sobre els polítics va afirmar que 'en podria seguir escrivint, doncs sempre en fan alguna de grossa', sense distingir-se massa pel seu 'color'. Va acabar amb una reivindicació del científic que ho és per vocació, no només per professió, i que 's'ho passa bé fent ciència, i sap entendre-la com un joc'.
