La petjada ecològica d’una criatura d’escola bressol

10/01/2016 - 00:00

Els investigadors Anna Petit, David Sanjuan, Julia Martínez, Joan Rieradevall han estat pioners a fer un estudi sobre la petjada o empremta ecològica de l’alumnat d’escoles bressol.

Els investigadors Anna Petit, David Sanjuan, Julia Martínez, Joan Rieradevall han estat pioners a fer un estudi sobre la petjada o empremta ecològica de l’alumnat d’escoles bressol. Van escollir 15 centres de la ciutat de Barcelona adherits a Escoles més Sostenibles (abans Agenda 21 Escolar): Can Bacardí, El Cargol, El Tren del Fort Pienc, El Vent, Gràcia, La Caseta, La Fontana, La Mar, La Muntanya, La Verneda de Sant Martí, l'Esquirol, Niu d'Infants, Trinitat Nova i Valldaura.

Es va establir quin és el consum de recursos (materials i energètics) i les emissions d'efecte hivernacle associades al seu funcionament mitjançant entrevistes als responsables de les diferents escoles; a pares i treballadors en referència als mitjans de transport; i consultes de les factures de llum, gas i aigua (anys 2009-2010). Puntualment s'han fet mesuraments dels equips en funcionament. Els fluxos reflecteixen les mitjanes ponderades dels valors obtinguts als 15 centres i s’han referenciat per infant/dia i infant/any. S’han comparat amb les dades d’un ciutadà barceloní mitjà.

El consum d'energia més alt és el de gas natural, seguit del d'electricitat, l'aportació d'energia renovable és incipient (plaques solars tèrmiques a 5 de les escoles analitzades).
El consum d'aigua per infant és de 66 litres al dia. Les aigües residuals van directament a la xarxa de clavegueram. No s’han trobat sistemes de captació de aigua de pluja, però sí diverses mesures per a l'estalvi de l'aigua. Els principals residus generats són els bolquers, tots d’un sol ús i no reciclables, que equivalen a una quarta part en pes dels residus generats per un barceloní. Més de la meitat (60%) dels nens arriben a peu o amb bicicleta a l'escola gràcies a la proximitat amb els habitatges. Un 20% fan servir els transports públics. Encara que només el 20% accedeixen en cotxe, són responsables d’un 87% de les emissions el que representen més de la meitat del total.

Es consumeixen gairebé 1.250 kWh a les instal·lacions, 881 kWh en transport, 13.000 litres d'aigua i 80 quilos de bolquers per nen i any. Les emissions anuals de CO2 eq són superiors a 400 kg per nen i any. D’aquest estudi es dedueix que cal minimitzar l'impacte de transport, calefacció i bolquers, i potenciar la implantació d'energies renovables; però també cal tenir en compte els factors específics (material escolar, alimentació, etc.). Futurs estudis han d'anar encaminats a avaluar les accions que actualment s'estan duent a terme per millorar el comportament ambiental dels centres, i proposar-ne de noves.

Etiquetes: 

Relacionats

Article

Natura en joc: l’última partida és un joc virtual que convida a fer una reflexió sobre la pèrdua de biodiversitat a Catalunya i ens proposa què podem fer nosaltres per millorar la conservació de la natura. Us animem a gaudir d’aquest joc i superar els reptes que la natura ens planteja.

Article

S’ha publicat l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa de l’any 2021. Aquest document d’edició anual, finançat per la Diputació de Girona, ha estat redactat per tècnics del Consorci SIGMA i recull un seguit d’indicadors d’interès general relatius a la sostenibilitat de la comarca.

Article

L'Ajuntament de Mataró, amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, impulsa una comunitat energètica amb llars vulnerables que s'ha iniciat a la tardor del 2021 al barri de Cerdanyola de Mataró. El projecte EC-Boost Mataró Lab, amb el suport de l'EIT-Climate KIC, ha obert camí a la ciutadania per identificar els reptes i començar a aterrar la futura comunitat a través d'una serie de tallers i sessions d'informació i trobades amb el veïnat. L'objectiu ha estat motivar l'aprenentatge i la reflexió de les famílies sobre l'accés a l'energia a Mataró i la definició i dinamització de les futures comunitats energètiques locals.

Butlletí