Font: Agència de Residus de Catalunya
Del total de 22 kg de residus tèxtils generats per persona en un any, només 2,3 kg, l’11%, es recullen selectivament. Tota la resta, 147.000t/any de residus tèxtils són llençats sense retorn, que representa una despesa de 30 milions d’euros.
Els productes tèxtils, i en particular, la roba, el calçat i alguns complements assimilables, ocupen un paper molt important en la nostra societat. No només satisfan unes necessitats vitals i funcionals (ens protegeixen de les inclemències del temps i ens aporten confort), sinó que per a una part de la població constitueix una via per a diferenciar-nos i ajudar-nos a ocupar un paper en la societat i ser acceptats.
D’altra banda, la producció de productes tèxtils a baix cost ha permès democratitzar la moda i fer-la accessible per a la gran majoria de la població, estenent els esmentats beneficis a sectors de la societat per als que fa uns anys no era accessibles. Malgrat això, el model de disseny i consum de roba actual, l’anomenat fast fashion, amb una moda inspirada en les últimes tendències i pensada per a durades curtes i temporades efímeres, genera la necessitat compulsiva d’adquisició de noves peces de roba, que comporta freqüents canvis i fa que la generació de residus tèxtils i del calçat sigui cada vegada més alta i la seva gestió sigui un factor clau per a la sostenibilitat en el marc d’una economia circular.
D’acord amb l’estudi “A new textiles economy: redesigning fashion’s future” de la Ellen MacArthur Foundation, la producció de roba s’ha doblat aproximadament en els últims 15 anys.
El sector del tèxtil és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic: es venen 100.000 milions de peces de roba cada any al món.El sistema actual de producció i consum del sector tèxtil és altament consumidor de recursos, principalment aigua i energia, i un important generador de residus i emissions. S’estima que per a la fabricació d’una samarreta de cotó verge són necessaris 7.000 litres d’aigua i 0,5 kg de productes químics. Durant la producció i la distribució, s’emeten 7 kg de CO2(font: HUMANA Kleidersammlung GmbH, 2011).
Els residus generats principalment van a eliminació en incineradores o abocadors. A nivell global, menys del 1% de la roba es recicla per fer roba i un 73% es eliminat en abocadors o incinerat sense recuperació d’energia, tractant-se doncs d’un sistema pràcticament lineal.
El 40% de la roba dels armaris no es fa servir en tot l’any.
Hi ha països europeus com Alemanya o França on el percentatge de recollida selectiva és molt elevat, malgrat cal analitzar en detall com es realitzen les estimacions per a poder fer comparacions. Això no obstant, fins i tot en aquest països, la major part dels residus tèxtils recollits s’envien a països en vies de desenvolupament.
A Catalunya, cada persona consumeix anualment entre 21,5 i 26 kg de roba, però només recollim selectivament el 12% dels residus tèxtils, un percentatge molt allunyat del de les altres fraccions de residus. Això implica que la gran majoria dels nostres residus tèxtils procedents del postconsum, s’incinera o es llença a un abocador. Aquest fet representa la pèrdua de molts recursos que es podrien haver mantingut o reincorporat al sistema productiu.
La indústria tèxtil s’ha identificat com un important contribuent a l'emissió de microfibres de plàstic que arriba a l'oceà, mitjançant el procés de rentat de tèxtils a base de plàstic com el polièster, el niló, o l’acrílic. Addicionalment, l’impacte social de la industria tèxtil és també molt negatiu, degut a les inadequades condicions laborals que existeixen en algunes industries del sector d’alguns països. Continuar amb aquest sistema econòmic posa en risc la pròpia indústria tèxtil, el que ha fet que les principals empreses del sector s’interessin per a incrementar la sostenibilitat del sector tèxtil i contribuir a la seva transició vers a una economia circular.
