Infografia: Sergi Mayench i Marc Solanes
El diòxid de carboni (CO2) és el gas d'efecte hivernacle més comunament emès a l'atmosfera com a resultat de diverses activitats humanes. Tot i això, hi ha altres gasos que, encara que es generen en quantitats més petites, tenen un impacte molt més gran en el canvi climàtic. Aquests gasos absorbeixen amb major eficàcia la radiació tèrmica que emet la superfície de la Terra, retornant-la tant a la mateixa superfície com a l'atmosfera, cosa que contribueix a l'increment de la temperatura global. Un exemple d'això és el metà, que és 80 vegades més potent que el diòxid de carboni en un període de 20 anys.
Segons dades del 2022, les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea provenen principalment del subministrament d'energia (27,4%), transport intern (23,8%), indústria (20,3%), activitats residencials i comercials (11,9%) i agricultura (10,8%).
El sector de l'ús del sòl, canvi d'ús del sòl i la silvicultura té una contribució neta negativa, ja que les plantes i els boscos absorbeixen diòxid de carboni, ajudant a reduir la concentració d'aquest gas en l'atmosfera.
Segons el sisè informe d'avaluació del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les emissions antropogèniques han contribuït a un augment aproximat d'1,1 °C en la temperatura global des de principis del segle XX. Aquestes emissions provenen principalment de la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), la desforestació i les activitats agrícoles i ramaderes.
Emissions de gasos d'efecte hivernacle per país a la UE i al món
Pel que fa a les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle per països dins la UE el 2023, els majors emissors van ser Alemanya, amb 682 milions de tones; França, amb 386 milions de tones; i Itàlia, amb una xifra total de 374 milions de tones. Els països amb les emissions més baixes van ser Malta (2 milions de tones), Luxemburg (8 milions de tones) i Xipre (10 milions de tones).
A escala global, la UE és el tercer major emissor de gasos d'efecte hivernacle, darrere de la Xina i els Estats Units, i seguit per l'Índia i Rússia. El rànquing d'emissions el 2023 va ser, per ordre de major a menor: la Xina (15.944 milions de tones), els Estats Units (5.961 milions de tones) i l'Índia (4.134 milions de tones). La Unió Europea se situa en quart lloc, amb unes emissions totals de 3.222 milions de tones.
Què són els gasos d'efecte hivernacle?
Els gasos d'efecte hivernacle són aquells que es troben en l'atmosfera i que actuen com el vidre d'un hivernacle, atrapant la calor irradiada per la Terra i evitant que s'escapi a l'espai. Aquest procés és essencial per mantenir una temperatura compatible amb la vida al nostre planeta. No obstant això, l'activitat humana ha provocat un augment alarmant en la concentració d'aquests gasos, intensificant el fenomen de l'escalfament global i posant en risc els equilibris ecològics del planeta.
