La xarxa metropolitana de refugis climàtics s'amplia a 55 espais, un 175 % més que l'any passat

20/06/2022 - 10:03

Un 46 % de la població metropolitana (sense comptar Barcelona) té un dels refugis a menys de 10 minuts a peu des de casa, un percentatge que augmentarà en els propers anys. L'AMB posarà en marxa una campanya informativa per donar a conèixer el servei, així com tallers, en col·laboració amb el Servei Local de Teleassistència, dedicats a la gent gran.

 

L'AMB ja ha activat la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que consta tant d'espais interiors amb climatització (biblioteques, centres cívics i altres equipaments públics) com exteriors (els grans parcs metropolitans). Aquests espais permeten a la ciutadania refugiar-se de les temperatures extremes dels mesos més càlids, en especial durant les onades de calor com la que la metròpolis està patint aquests dies.

En col·laboració amb 9 ajuntaments metropolitans (Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet), l'AMB disposa d'una xarxa de 55 espais públics que ofereixen el servei de refugi climàtic a la ciutadania, en especial a les persones més vulnerables.

Aquest estiu la XMRC ha multiplicat els espais refugi: s'ha passat dels 20 refugis de la temporada passada als 55 d'enguany. D'aquests 55 refugis, el 45 % són parcs refugi i 55 % equipaments interiors, majoritàriament biblioteques.



Amb la cobertura actual de la XMRC, un 46,23 % de la població metropolitana (sense Barcelona, que ja disposa de refugis) té un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu des de casa seva. En els propers anys, l'AMB, amb la col·laboració dels municipis, seguirà ampliant la xarxa, per proporcionar espais de resguard a un percentatge més elevat de persones.

Durant el mes de juny s'iniciarà una campanya de comunicació informativa a les principals emissores de ràdio i els comerços de proximitat dirigida a la població vulnerable a la calor. L'objectiu és donar a conèixer els refugis i els seus beneficis.

Atenció especial a la gent gran i població vulnerable

Enguany, com a novetat i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona (Servei Local de Teleassistència), es duran a terme tallers presencials per a persones de més de 65 anys on s'explicaran els impactes del canvi climàtic sobre la salut humana i les principals recomanacions per suportar la calor, com la utilització dels refugis climàtics. Els tallers es faran als mateixos refugis interiors i comptaran amb la participació del programa educatiu de l'AMB Compatim un Futur.

Amb l'objectiu de donar eines per millorar notablement el potencial termoregulador dels espais verds, l'AMB també ha creat una guia de criteris bioclimàtics, que inclou els criteris de disseny, d'actuació i de gestió d'aquests espais. Així mateix, s'inclou un annex amb 147 espècies i les seves característiques per millorar la qualitat bioclimàtica dels espais verds.

Aquest estiu s'instal·laran mesuradors fixos en alguns parcs refugi i s'avaluarà el potencial termoregulador de parcs de menys de a 0,5 ha mitjançant dades com la temperatura de l'aire, la humitat relativa, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar, etc. Aquesta informació pot proporcionar una referència valuosa per planificar i dissenyar nous refugis i millorar els existents.



Les onades de calor, cada vegada més freqüents

En els últims 36 anys s'han comptabilitzat 10 onades de calor al territori metropolità, de manera que cada quatre anys es produeix un episodi de temperatures extremes. D'aquestes 10 onades, 7 s'han produït en els últims 16 anys, fet que comporta una freqüència de més d'una onada de calor cada dos anys. L'última onada de calor extrema a la metròpolis de Barcelona va ser entre el 25 i el 29 de juny del 2019, amb 43,5 ˚C a Castellbisbal, 37,7 ˚C a l'Observatori Fabra de Barcelona i 36 ˚C a Viladecans.

Les onades de calor repercuteixen directament en el confort i influeixen en l'estat de salut de la població. La calor extrema pot provocar descompensació de malalties cròniques, deshidratació o esgotament, fet que també implica un augment dels ingressos hospitalaris. Tots aquests efectes sobre la salut són immediats o acostumen a ocórrer pocs dies després de l'episodi d'altes temperatures.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

El pagès com a agent actiu en la preservació del medi natural. Un estudi elaborat per Agricultura del Govern balear demostra que el consum de producte d'horta local redueix les emissions d'efecte hivernacle.v

Notícia

Les biblioteques i el parc Can Zam esdevenen refugis climàtics durant els mesos d’estiu. La plantació d’arbrat és la millor opció per generar noves zones d’ombra a la ciutat.

Notícia

A Terrassa es disposa de més d'una vintena de punts considerats com a refugis climàtics. 

Butlletí