Font: Ajuntament de Montcada i Reixac
El consistori aposta per la creació de refugis de biodiversitat en els nuclis urbans. Es tracta d’espais on no es fan accions de neteja de vegetals per tal d’ajudar que alguns éssers vius els puguin convertir en els seus nius.
Aprofitant l’actual creixement de la vegetació per la reducció de l’acció humana durant el confinament, l’Ajuntament de Montcada i Reixac ha decidit realitzar aquestes accions per protegir la natura. Així, l’Àrea de Metropolitana de Barcelona està creant refugis en els parcs de les Aigües i de la Llacuna, aprofitant troncs d’arbres caiguts en diferents temporals.
A banda, des de l’Ajuntament ja es promou aquesta naturalització realitzant només tres segues a l’any, substituint les gespes per prats, potenciant prats secs, realitzant tractament biològics en comptes de químics, realitzant podes només per qüestions de seguretat o per obrir espais, permetent el creixement lliure d’arbres i arbustos, potenciant la vegetació mediterrània i minimitzant les pràctiques de desherbatge dels escossells.
Aquests accions demanen, però, el suport de la ciutadania, per tal que s’accepti que algunes herbes a la via pública no són fruit de manca de neteja o de dedicació, sinó una voluntat de recuperació d’espais verds més naturals. El regidor de Serveis Municipals i Via Pública, Juan Carlos de la Torre ha explicat que “la ciutadania no ha confondre deixadesa de la gespa amb la potenciació de la vegetació autòctona” i ha afegit que “aquesta aposta per la naturalització ve avalada per diferents entitats ecologistes que impulsen des de fa un temps la creació de refugis de biodiversitat en els nuclis urbans”.
En aquest sentit, l’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) defensa que “aquesta vegetació en molts casos no malmet l’espai públic i eradicar-la no es deu a l’interès públic general, sinó a la visió ancestral de veure-les com a males herbes”. L’entitat també afirma que “aquest concepte prové de la vegetació que ocupava els camps i en disminuïa la productivitat i que no té raó de mantenir-la utilitzant en el sentit despectiu en el cas de vegetació urbana. Per contra, en comptes d’afavorir-la, la gestió més habitual és eradicar-la, fet que repercuteix negativament en el cost econòmic i ambiental”.
