Font: Ajuntament de Barcelona
Barcelona consumeix 15.896 GWh d’energia l’any. Això suposa un total de 3,6 milions de tones de GEH, que seria el mateix que fer mig milió de voltes al planeta Terra per la línia de l’equador amb un cotxe dièsel.
Barcelona, en la seva Declaració d’Emergència Climàtica, s’ha proposat reduir per a l’any 2030 un 50% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte els valors del 1992. Això implica reduir unes 1.950.000 tones de GEH.
Per assolir aquest gran repte cal una transició profunda i canviar la manera com ens movem, com plantegem la ciutat o com consumim. Especialment, com consumim energia.
Barcelona consumeix 15.896 GWh d’energia l’any. Això suposa un total de 3,6 milions de tones de GEH, que seria el mateix que fer mig milió de voltes al planeta Terra per la línia de l’equador amb un cotxe dièsel. Diàriament, un ciutadà de Barcelona emet 6,08 kg de GEH.
Totes aquestes dades (i moltes més) són les que ofereix el nou Balanç 2018 de l’energia, un informe anual que recull els consums energètics a la ciutat, també per districtes, i l’impacte que suposen en gasos amb efecte d’hivernacle, el principal causant del canvi climàtic.
El balanç, que es pot consultar aquí, és un document que treballen els tècnics de l’Observatori de l’Energia. Un d’ells, el Sergi Delgado, ens ha respost les següents preguntes per ajudar-nos a entendre millor quina és la seva tasca:
Què és l’Observatori de l’Energia?
Dins de l’Agència d’Energia de Barcelona, l’Observatori de l’Energia és la unitat responsable de fer la planificació i el seguiment de la situació energètica de la ciutat. L’Observatori recull informació i emet regularment un informe de balanç energètic, a banda de planificar actuacions concretes que s’han de dur a terme a curt termini en matèria energètica a la ciutat, i fer-ne el seguiment. Els balanços de ciutat també inclouen la informació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
Quants tècnics municipals hi treballeu?
A l’Observatori hi treballem sis dels dotze tècnics de l’Agència d’Energia de Barcelona. Les dades es recullen per part de tots els tècnics, encara que les tractem principalment des de l’Observatori.
Com recolliu les dades? Qui us les facilita?
Les dades s’obtenen de multitud de fonts. Pel que fa al balanç a nivell de ciutat, les dades oficials provenen de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) que ens facilita consums d’electricitat, el gas natural i els gasos liquats pel petroli.
Les dades de base per a la mobilitat provenen del Departament de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que les del port, l’aeroport i els residus sòlids urbans ens les faciliten els gestors respectius.
Pel que fa les dades municipals analitzem l’evolució dels consums energètics dels edificis, de les flotes municipals i dels diversos serveis de l’Ajuntament amb la informació que ens proporciona cada departament que les gestiona.
Com és que, si som el 2020, ens doneu dades del 2018?
Moltes de les dades oficials per poder obtenir un balanç complet triguen força mesos a estar disponibles, depenent de multitud d’organismes i agències, perquè provenen de sectors molt variats. Els proveïdors de dades fan una feina prèvia laboriosa. Un cop obtingudes aquestes dades s’han de treballar, posar en context, explicar i comunicar, fet que requereix temps. S’està treballant per a què, en els propers balanços, no superem els dotze mesos de retard, però, en qualsevol cas, tot acabarà depenent de quan es pugui disposar de la informació de base.
Com es fa la feina d’interpretació d’aquestes dades?
De les dades se n’estudia l’evolució any a any en funció del context i les mesures endegades per l’Ajuntament de Barcelona que les afecten. A tal efecte es fa un estudi segons fonts d’energia i sectors econòmics, alhora que s’observen les variables socioeconòmiques que hi influeixen.
Quina és la utilitat d’aquestes dades? Per què és important fer-ne el seguiment?
Cal una actualització constant de la informació per poder gestionar la realitat energètica. Disposar de les dades de la ciutat i de l’evolució d’aquestes dades permet valorar les polítiques energètiques que s’apliquen i definir línies futures d’actuació. Alhora, l’estudi de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle de la ciutat permet fer el seguiment de com evolucionen els objectius del Pla Clima i la Declaració d’Emergència Climàtica.
Quines son les principals conclusions que traieu anualment?
Anualment observem l’evolució del metabolisme energètic de la ciutat i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A partir d’aquí podem veure com evoluciona Barcelona en termes de consum i eficiència energètica, de la mobilitat, de la tria de residus sòlids urbans i en infraestructures com el port i l’aeroport. En l’objecte de treball prioritari de l’AEB, l’energia, es pot observar com es distribueix el consum d’aquesta segons origen i quins sectors econòmics en consumeixen més. Un exemple d’aquestes anàlisis és la progressiva terciarització de la ciutat, on el consum energètic va passant progressivament de la indústria al sector serveis i de logística. Una altra conclusió és que l’arribada del canvi climàtic ha provocat tendència a la baixa sostinguda del consum de gas natural domèstic, perquè fa menys fred i per tant, posem menys la calefacció.
De la situació de confinament de la COVID-19, hi ha alguna dada destacable o algun fet que ens serveixi per aprendre per a properes ocasions?
Amb l’aturada de la ciutat que hem viscut, hem aconseguit reduir el 84% de les emissions que hauríem de reduir cada any per assolir els objectius climàtics que ens hem marcat al Pla Clima i la Declaració d’Emergència Climàtica. Però això ho hem fet amb una aturada sobtada de l’activitat i amb tot el que ha implicat, així que ens demostra que l’esforç que hem de fer per complir amb els objectius de mitigació de canvi climàtic és molt gran i cal que tots en siguem conscients.
Podeu consultar aquí els informes de les alteracions del consum energètic i les emissions de GEH durant el període de confinament a la ciutat.
Creus que anem pel bon camí per assolir l’objectiu establert a la Declaració d’emergència climàtica?
Cada ciutadà de Barcelona emet 2,22 tones de GEH anualment. Per reduir aquestes emissions l’Ajuntament vol minimitzar la dependència energètica de la ciutat dels combustibles fòssils i fomentar la generació local d’energia renovable i en xarxa per reduir les emissions de CO2, la qual cosa implica fer un nou model energètic més sostenible. Aquest canvi energètic és un dels set canvis de model que es marca la Declaració d’Emergència Climàtica. Tot just la Declaració ha començat a caminar, però amb compromís ferm es pot aconseguir.
